La gran recessió i la crisi financera dels darrers anys ha produït un fort impacte en l’ocupació laboral i en les condicions de vida de les treballadores migrants dedicades a tasques de la llar que han vingut a Espanya durant els darrers anys, i que havien trobat en aquesta via un dels principals eixos del seu projecte de migració i de mitjà de subsistència.

Aquesta és la tesi sobre la qual se centra un article publicat recentment a la revista International Migration Review, a càrrec de Zenia Hellgren, investigadora  Marie Curie Research Fellow del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració (GRITIM-UPF) del Departament de Ciències Polítiques i Socials, i Inmaculada Serrano, investigadora del Centre de Ciències Socials i Humanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

"La crisi sembla que s'ha consolidat i ha agreujat la posició de les treballadores domèstiques migrants com un 'exèrcit de treball a la reserva'"

“La crisi sembla que s'ha consolidat i ha agreujat la posició dels treballadores domèstiques migrants com un ‘exèrcit de treball a la reserva’, situats a la part inferior del mercat laboral a Espanya”, lamenten les investigadores.

Més atur i deteriorament de les condicions laborals

Sobre la base de noranta entrevistes en profunditat amb treballadores migrants i amb les parts interessades, complementades amb dades estadístiques de l'Enquesta de Població Activa (EPA), les autores troben que aquest col·lectiu s'ha vist greument afectat per l'atur, la subocupació i un deteriorament de les condicions laborals.

“Reclamem que per avaluar plenament l'impacte de la crisi en aquest grup de persones, cal tenir en compte no només la disminució de la demanda de serveis domèstics, sinó també l'augment simultani en el subministrament de persones en disposició de treballar, format per migrants desocupades d'altres sectors i, fins a cert punt, també dones espanyoles natives”, emfasitzen.

Segons les investigadores, el paper que tenen les preferències dels compradors d’aquests serveis també és rellevant per comprendre la dinàmica del sector, que pot accentuar les jerarquies. Aquest fet pot provocar que algunes empleades de la llar es trobin més desfavorides que altres.

Reducció dels treballs de neteja per hores i augment de l’exclusió social

Les autores de l’estudi remarquen la necessitat de considerar de manera més sistemàtica la distinció entre servei domèstic assistencial i no assistencial dins d'aquest sector.

La demanda de serveis assistencials no es veu gaire afectada, d'acord amb l'argument que aquests serveis són indispensables per als consumidors, mentre que els treballs de neteja per hores -que constitueixen la principal quota dels serveis domèstics a Espanya- han patit una contracció significativa a causa de l'empitjorament de la situació financera de les famílies de classe mitjana. “Hi ha més persones que es queden a casa després de trobar-se a l’atur, i això els permet a elles mateixes fer aquestes tasques domèstiques”, apunten.

D’altra banda, segons Zenia Hellgren i Inmaculada Serrano, els agents d'immigració i els actors d'ONG entrevistats van considerar que la situació creada per la crisi era alarmant, amb una exclusió social que creixia radicalment entre aquest segment de la població immigrant a Espanya. La situació és semblant al que succeeix en altres sectors poc qualificats, però amb la dificultat addicional que les treballadores de la llar no estan cobertes per prestacions d'atur.

Menys oportunitats i projectes de migració trencats

Com a conseqüència d’aquesta situació, la recerca alerta que les immigrants potencials i les persones nouvingudes poden veure considerablement reduïdes una de les poques oportunitats que havien consolidat a Espanya com a mitjà de subsistència. A més, per a moltes de les treballadores migrants ja establertes al país, les dificultats del sector domèstic qüestionen el sentit dels seus projectes de migració.

La meitat de les enquestades que anteriorment havien enviat remeses no podien, en el moment de l'entrevista, enviar cap tipus de diners als seus països d'origen. A més, per a les treballadores migrants amb plans de retorn després d'estalviar algun capital (per exemple, per iniciar un negoci o comprar una casa) la situació actual prolonga indefinidament el temps de la migració.

Treball de referència: Zenia Hellgren i Inmaculada Serrano (Octubre 2018). "Financial Crisis and Migrant Domestic Workers in Spain: Employment Opportunities and Conditions during the Great Recession" International Migration Review.  Doi: 10.1177/0197918318798341