Gustavo Deco, escollit membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Hamburg
Gustavo Deco, escollit membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Hamburg
Gustavo Deco, catedràtic i professor de recerca ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, on és director del Centre de Cognició i Cervell (Center for Brain and Cognition, CBC) i cap del Grup de Recerca en Neurociència Computacional, ha estat elegit membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Hamburg (Alemanya).
Gustavo Deco: "És un gran honor per a mi haver estat elegit per l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Hamburg, una entitat molt selectiva en què és molt difícil entrar."
L'assemblea general de l'entitat científica va prendre aquesta decisió l'estiu passat, en reconeixement a la llarga trajectòria acadèmica de Gustavo Deco i als èxits aconseguits en la seva recerca, en els camps de la neurociència computacional, la neuropsicologia, la psicolingüística, les xarxes biològiques, la formulació estadística de xarxes neuronals i la teoria del caos.
“És un gran honor per a mi haver estat elegit per l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Hamburg, una entitat molt selectiva en què és molt difícil entrar”, afirma Gustavo Deco, que té previst viatjar a Alemanya el mes de desembre vinent. reunir-se amb el president de l’entitat, el professor Mojib Latif.
L'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Hamburg (Akademie der Wissenschaft Hamburg)) va ser fundada el 2004 pel Parlament d'Hamburg amb l'objectiu d'intensificar la investigació interdisciplinària i interinstitucional, crear diàleg entre la ciència i la societat i augmentar la visibilitat del nord d'Alemanya com a regió científica. És una de les vuit acadèmies de ciències del país, d'acord amb la seva estructura federal, que en conjunt integren la Unió de les Acadèmies Alemanyes de Ciències i Humanitats.
Una formació interdisciplinària, amb vinculació a universitats de tot el món
Gustavo Deco, que és professor de recerca ICREA al DTIC-UPF des del 2003 i catedràtic en aquest departament des del 2008, es va formar en tres disciplines interrelacionades, en les quals va obtenir, respectivament, tres doctorats: el 1987 es va doctorar en Física per Universitat Nacional de Rosario (Argentina), amb una tesi sobre col·lisions atòmiques relativistes. Deu anys més tard (1987), va obtenir la seva habilitació (màxim títol acadèmic a Alemanya) en Informàtica a la Universitat Tècnica de Munic, amb una tesi sobre aprenentatge neuronal; i el 2001 es va doctorar en Psicologia per la Universitat de Munic (Ludwig-Maximilians-Universität).
Ha estat investigador postdoctoral a les universitats de Rosario, Bordeus i a la Fundació Alexander von Humboldt de la Universitat de Giessen, a Alemanya. També ha estat vinculat a la Universitat Tècnica de Munic, a la Universitat d'Oxford (en què del 2001 al 2009 va ser McDonnell-Pew Visiting Fellow al Centre for Cognitive Neuroscience) i en diverses universitats d'Austràlia i Suècia, entre altres països.
Durant deu anys (de 1993 a 2003) va dirigir el Grup de Neurociència Computacional a la Secció de Computació Neural del Centre de Recerca Corporativa de Siemens a Munic, Alemanya. Durant aquesta etapa, el 2001, Deco va rebre el premi internacional de Siemens "Inventor de l'any" per les seves contribucions a l'aprenentatge estadístic, els models de percepció visual i el diagnòstic de malalties neuropsiquiàtriques basat en la RMf.
Diferents nivells de recerca experimental en neurociència cognitiva
Les percepcions, records, emocions i tot allò que ens fa humans exigeixen la integració flexible de la informació representada i calculada de forma distribuïda. Les funcions normals del cervell requereixen la integració d'àrees cerebrals especialitzades funcionalment però àmpliament distribuïdes.
La investigació que duu a terme Gustavo Deco, per la qual el 2012 va rebre una ajuda ERC Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca, se centra en el modelatge computacional complet de l'activitat espontània de les xarxes neuronals en estat de repòs. El seu objectiu principal és dilucidar amb precisió els principis computacionals subjacents a les funcions cerebrals superiors i la seva descomposició en les malalties neurològiques.