La Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge, un espai compartit de les administracions i les universitats públiques de la ciutat que pretén aglutinar i potenciar la formació, la recerca aplicada i la difusió i transferència de coneixement entorn de totes les matèries necessàries per fer política d'habitatge, es va presentar a la Universitat Pompeu Fabra.

La càtedra, que suposa la concreció d'un acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb la UPF, la UPC, la UAB i la UB, abordarà les diverses problemàtiques vinculades a l’habitatge a fi de col·laborar en la promoció de polítiques públiques d'habitatge innovadores i basades en l'evidència.

La càtedra abordarà les diverses problemàtiques vinculades a l’habitatge a fi de col·laborar en la promoció de polítiques públiques d'habitatge innovadores i basades en l'evidència.

L'acte de presentació, que es va retransmetre via streaming, va tenir lloc el 28 de febrer, a les 18.30 hores, a la sala de graus Albert Calsaiglia de l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella. Va comptar amb les intervencions d’Eulàlia de Nadal, vicerectora de Transferència de Coneixement de la UPF; Lucía Martín González, regidora d'Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona; Carles Sala Roca, secretari d'Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat de Catalunya.

La resta de les intervencions van ser les de David Lucas Parrón, secretari general d’Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana; Josep Maria Montaner Martorell, co-director de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (que va parlar en representació de totes les co-direccions) i Sorcha Edwards, secretaria general de "Housing Europe" (intervenció en línia).

En en decurs de la presentació, Eulàlia de Nadal va destacar "la importància d'una iniciativa d'aquestes característiques i el seu caràcer col·laboratiu per transferir el coneixement i la innovació a la societat".

Lucía Martín González va remarcar que "l'habitatge es continua veient com un bé d'inversió i calen noves polítiques d'habitatge que ajudin a abordar la multitud de problemàtiques i reptes que tenim per endavant. Per això, és bàsica la col.laboració interinstitucional i amb les universitats".

Carles Sala Roca, en la seva intervenció, va emfasitzar la importància del treball en xarxa: "La càtedra ens ha d’ajudar a les administracions a prendre les millors decisions i a aplicar les polítiques públiques més encertades". 

David Lucas Parrón va posar el focus en el fet que "es necessiten solucions amb rigor, estructurals i permanents en el temps, en els ámbits de la formació, la recerca, l'avaluació i la difusió".

Josep Maria Montaner va incidir en què "A Barcelona faltava una càtedra d'aquestes característiques, amb una estructura polièdrica i interdisciplinària, que engloba disciplines com dret, arquitectura, economia, sociologia, etc. Volem estimular la recerca i aplicar els resultats a la societat.

Sorcha Edwards, en la seva intervenció en línia, va afirmar que "l'habitatge està recuperant importància dins de l'agenda política, amb la propera reunió de ministres de la UE per tractar el tema. I Barcelona s'està convertint en un referent europeu en aquest àmbit, amb propostes innovadores".

Un repte que requereix un enfocament integral i pluridisciplinari

L’accés de tothom a un habitatge digne i el seu gaudi estable, assequible i sostenible és un dels reptes més urgents i complexos que afronten els agents públics i privats en les societats actuals i que s'ha assumit internacionalment en l'Objectiu 11 com un pilar fonamental de l'Agenda 2030 de Nacions Unides referent als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Aquest repte incideix fortament en el disseny de polítiques públiques i en el seu desplegament normatiu i genera un cabal molt considerable de recerca bàsica i aplicada, de gran transversalitat, que cal enfortir i desenvolupar.

La naturalesa de la crisi d'habitatge és polièdrica, en la mesura que és un problema enrevessat, interconnectat amb d'altres, urgent, és sistèmic i complex, que no ha estat tradicionalment a casa nostra objecte acadèmic d'atenció principal, malgrat els meritoris esforços ja desplegats i que cal aplegar, enfortir i desenvolupar.

Per tot això, es requereix un enfocament integral des de les diferents disciplines que investiguen i intervenen la realitat de l'habitatge. I en aquesta tasca resulta essencial el paper de les universitats públiques, com a centres de recerca, docència i transferència de coneixement, i de les administracions públiques, com a unitats de disseny i implementació de polítiques públiques en servei a l´interès general, a desenvolupar en col·laboració amb el sector privat.

Josep Ferrer Riba, co-director de la Càtedra en representació de la UPF, remarca que "La complexitat dels problemes que genera qualsevol política ben informada d'habitatge, i que es fa evident en el cas de Barcelona i el seu entorn, fa que sigui molt oportuna l'aproximació interdisciplinària que la càtedra vol emfatitzar i a la qual la UPF hi pot contribuir des del dret, l'economia, la salut o la sociologia", apunta.

Una càtedra amb seus a les quatre universitats que la integren

La Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge (UPC-UPF-UB-UAB) tindrà seus en les quatre universitats, treballant conjuntament amb el món acadèmic de la resta de l'estat i també a escala europea i internacional, per tal de generar coneixement d'alt nivell, ensenyar-lo i tranferir-lo.

Els seus co-directors, en representació de les quatre universitats, són els següents: Josep Maria Montaner Martorell, catedràtic de Teoria de l'Arquitectura (UPC); Josep Ferrer Riba, catedràtic de Dret Civil (UPF); Montserrat Pareja-Eastaway i Juli Ponce Solé, professora del Departament d'Economia i catedràtic de Dret Administratiu, respectivament (UB) i Judith Gifreu i Font, professora de Dret Administratiu (UAB)

Una de les aspiracions de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge és formar un grup transdisciplinari de persones investigadores, interessat en aprofundir en l’intercanvi de coneixements, recerques i experiències útils per al disseny de les polítiques i instruments en matèria d'habitatge.