Durant la Guerra Civil Espanyola i el franquisme, es calcula que hi va haver més de mig milió de morts i desapareguts en tot l’estat. Molts d’aquests van acabar en fosses comunes repartides per tot el territori espanyol. Només a Catalunya n’hi ha comptabilitzades més de 800. La Generalitat de Catalunya, des del 2017, ha impulsat un pla per a la recuperació de la memòria històrica que preveu l’excavació i la identificació de totes aquestes restes.

En l’execució d’aquest pla hi participa, entre altres centres, el Servei de Genòmica de la UPF, vinculat al Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS). El servei s’encarrega de generar perfils genètics a partir de les mostres d’ADN extretes de les restes òssies que es troben a les fosses. Concretament, s’estudien unes regions de l’ADN que són altament variables entre persones que no són familiars i, per tant, permeten establir relacions de parentesc entre dos individus. Com més proper és el grau de parentesc més proporció de l’ADN es comparteix i més fàcil és identificar una persona. Per aquest motiu, és molt important poder crear una base de dades amb la informació genètica dels familiars més propers de les víctimes de la Guerra Civil.

Una de les últimes aportacions del Servei de Genòmica de la UPF ha sigut la seva col·laboració en l’exposició inaugurada al Palau Robert “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”. El servei ha sigut l’encarregat de crear els perfils genètics a partir de les restes d’ADN extretes de les restes de les fosses.

La pregunta sense resposta, “On són?”

L’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya” és la proposta del Palau Robert que pretén donar respostes a les qüestions plantejades per familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el franquisme. La mostra, comissariada per Queralt Solé i Barjau, historiadora i professora de la UB, l’organitza la Direcció General de Memòria Democràtica i la Direcció General de Difusió. El treball ha comptat amb la participació de l’empresa Iltirta, la UAB, la UCM i l’Hospital de la Vall d’Hebron i es podrà visitar fins al 26 de febrer de 2023, a la Sala Cotxeres.