A principis d'aquest any, Svante Pääbo, director del Departament de Genètica de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya), i un equip internacional d'investigadors van demostrar que l'ADN mitocondrial d'un os del dit de fa 30.000 anys trobat en una cova a Denisova, al sud de Sibèria (Rússia), contenia una seqüència genètica inusual, la qual cosa suggeria que es tractava d'una forma d'homínids antiga no descrita fins ara.

Les darreres anàlisis del genoma nuclear d'aquest homínid extingit i preservat a Denisova i la morfologia d'una dent del mateix espècimen suggereixen ara una història diferent per a la població de "denisovans" en comparació amb altres grups d'homínids. La revista Nature publica el 23 de desembre aquesta important descoberta científica que ajuda a comprendre l'origen de l'evolució humana.

Tomàs Marquès-Bonet, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF i el CSIC, és l'únic investigador espanyol que ha participat en l'equip internacional que ha caracteritzat el genoma d'aquest germà evolutiu dels neandertals.

La seva contribució a l'estudi ha estat estudiar les regions estructurals variants del genoma, regions que, segons ha manifestat Marquès-Bonet, "són típicament difícils de caracteritzar i que estan relacionades amb certes malalties humanes que indiquen, al mateix temps, que el genoma dels denisovans, almenys per a algunes regions, és més arcaic que el d'altres homínids, ja que comparteix algunes característiques amb el genoma del ximpanzé".

Els denisovans han contribuït al genoma dels melanesis

Sobre la base de la seqüència del genoma dels denisovans, aquests semblen haver estat un grup d'homínids que compartien un origen comú amb els neandertals antics, però posteriorment van tenir una història i evolució diferents. A diferència dels neandertals, els denisovans no van contribuir a tots els gens euroasiàtics d'avui en dia. En canvi, sembla que estan més estretament relacionats amb les poblacions modernes de Melanèsia -regió d'Oceania que inclou l'illa de Nova Guinea-, fet que suggereix que hi va haver mestissatge amb els avantpassats dels melanesis. De fet, els melanesis actuals porten entre un 4% i un 6% del material genètic dels denisovans extingits.

El fet que els denisovans hagin estat descoberts al sud de Sibèria i que tot i així hi hagi traces del seu material genètic en les poblacions humanes modernes del sud-est asiàtic, suggereix que aquest grup d'homínids va poder ocupar gran part de l'Àsia durant el plistocè tardà (fa uns 50.000 anys).

L'anàlisi del genoma correspon al d'una nena de 6-7 anys

Després de l'anàlisi d'ADN nuclear de les restes trobades, els investigadors han deduït que l'os del dit de denisova era el d'una noia d'uns 6 o 7 anys d'edat que pertanyia a un grup d'homínids que comparteixen un origen genètic comú amb els neandertals i, al mateix temps, demostra una sèrie de característiques que suggereixen una història poblacional diferent per a aquest grup d'homínids.

L'anàlisi d'una dent del mateix espècimen, mostra una morfologia diferent dels neandertals i els humans moderns; de fet, s'assembla molt més a formes antigues d'homínids com l' Homo erectus o l' Homo habilis. En combinació amb la seqüència del genoma del neandertal publicada pel mateix equip a principis d'aquest any, el genoma del denisova suggereix una imatge complexa d'interaccions genètiques entre els nostres avantpassats i altres grups d'homínids antics que convivien en aquell moment.

Treball de referència:

David Reich, Richard E. Green, Martin Kircher, Johannes Krause, Nick Patterson, Eric Y. Durand, Bence Viola, Adrian W. Briggs, Udo Stenzel, Philip L. F. Johnson, Tomislav Maricic, Jeffrey M. Good, Tomas Marques-Bonet, Can Alkan, Qiaomei Fu, Swapan Mallick, Heng Li, Matthias Meyer, Evan E. Eichler, Mark Stoneking, Michael Richards, Sahra Talamo, Michael V. Shunkov, Anatoli P. Derevianko, Jean-Jacques Hublin, Janet Kelso, Montgomery Slatkin & Svante Paääbo,  (2010), "Genetic history of an archaic hominin group from Denisova Cave in Siberia", Nature, 23 de desembre.