Curs 2015-2016

Teoria de l'Acció Col·lectiva (21678)

Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració (3391)
Curs: 3r.
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores dedicació estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Jaume López

1. Presentació de l'assignatura

El principal objectiu de l'assignatura és ensenyar a analitzar els fenòmens d'acció col·lectiva presents a les nostres societats: des de l'acció col·lectiva més institucionalitzada d'un sindicat a la d'una comunitat de veïns, des de l'acció dels estats per subministrar béns públics a les xarxes de cooperació a la recerca de la cogestió, tot subratllant els elements de continuïtat entre aquests fenòmens tan diversos. El nostre propòsit és oferir als estudiants una sèrie d'instruments conceptuals i models analítics que els permetin comprendre millor les dinàmiques d'interacció i cooperació entre individus quan es plantegen promoure accions col·lectives i assolir diferents tipus de béns públics.

2. Competències a assolir

Instrumentals

Presa de decisions.

Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

Habilitats cognitives (deducció, abstracció, interrelació crítica entre observació i inferència).

Comunicació oral i escrita en la llengua pròpia.

Interpersonals

Treball en equip.

Capacitat crítica i autocrítica.

Sistèmiques

Lideratge.

Iniciativa i esperit emprenedor.

Capacitat d'aprendre.

Raonament crític en la lectura.

Anàlisi i síntesi d'informació qualitativa i quantitativa.

Capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica.

Competències específiques

Reconèixer el comportament dels actors polítics.

Identificació dels diversos tipus de béns col·lectius.

Interpretació en termes d'acció col⋅lectiva dels problemes polítics en els que s'involucra la producció, gestió, provisió i consum de béns públics.

Identificació i reflexió sobre la relació entre producció i distribució de bens públics i tipus d'organitzacions.

Aplicació de models d'agregació per a la generació d'acció col⋅lectiva.

Relació entre models formals d'agregació i de teoria de jocs a casos empírics concrets.

3. Continguts

Les teories i conceptes que s'aniran presentant s'articularan a partir de la resposta a preguntes conformadores de cinc unitats. Exemples d'aquestes qüestions:

Per què les causes justes no prosperen més? Per què si molta gent vol una cosa no sempre s'aconsegueix? - En qualsevol acció col·lectiva és millor ser molts que pocs? Què té a veure la naturalesa del que volem aconseguir amb les possibilitats d'aconseguir-ho? - Com es contagia l'acció col·lectiva? Quin és el paper del lideratge i dels diversos tipus de motivacions en el desenvolupament de la cooperació? - Existeix un capital per aconseguir cooperació social? És acumulable? Com es guanya? Com es perd? - No hi ha sortida sense l'estat (per resoldre els problemes de la cooperació)? Com de petit ha de ser un col·lectiu per a que es pugui produir cooperació espontània?

4. Avaluació

L'avaluació de l'assignatura combinarà mecanismes d'avaluació continuada amb un examen final de l'assignatura.

4.1. Seminaris i lectures obligatòries

Al llarg del curs hi haurà 3 sessions de seminaris amb grups reduïts sobre les lectures obligatòries. Al final de curs hi haurà una prova d'avaluació d'aquestes lectures.

Valor total sobre la nota final: 25%

4.2. Treball

Caldrà fer un treball de curs, els objectius i les condicions del qual, es troben en un document a part.

Valor total sobre la nota final: 25%

4.3. Examen

Valor total sobre la nota final: 50%

4.4. Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura en l'avaluació trimestral.

Recuperació de les assignatures de segon trimestre: s'habilitarà en el calendari acadèmic un període de recuperació situat entre la quarta i cinquena setmana del tercer trimestre. Aquest període podrà incloure alguns dissabtes i/o horaris de tarda dins la setmana lectiva. En tot cas, la programació d'exàmens dins d'aquest període no coincidirà amb horari lectiu de les assignatures del tercer trimestre.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Gladwell, Malcolm. 2001. "Las tres leyes de toda epidemia", El punto de inflexión. Cómo pequeñas cosas pueden provocar una gran diferencia. Madrid: Espasa Calpe.

Hardin, Garrett. 1968. "La tragedia de los comunes". Science, 162.

Diamond, Jared. 2005. Colapso. Barcelona: Mondadori, 2009: 21-43.

Olson, Mancur. 1965. La lógica de la acción colectiva. Bienes públicos y la teoría de grupos, México: Noriega Editores, 1992.

Hardin, Russell. 1982. "La acción colectiva y el dilema del prisionero", Lecturas de Teoría Política Positiva, ed. Josep M. Colomer, Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. 1991: 81-114.

López, Jaume. 1994. "El estado del sindicalismo o el sindicalismo de Estado". Claves de Razón Práctica, 39: 36-43.

Marí-Klose, Pau. 2000. Elección racional. Madrid: CIS: 87-95.

Schelling, Thomas C. 1989. "Termostatos, cacharros y otras familias de modelos", Lecturas de Teoría Política Positiva, ed. Josep M. Colomer, Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. 1991: 125-152.

Mezo, Josu. 1996. Políticas de recuperación lingüística en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1992). Madrid: Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones: 12-37.

Fernández, Xavier & Jaume López. 2010. "Marco cultural de referencia y participación electoral en Cataluña", Revista Española de Ciencia Política, 23: 31-34.

Ostrom, E. I T.K. Ahn. 2003. "Una perspectiva del capital social desde las ciencias sociales: capital social y acción colectiva". Revista Mexicana de Sociología, 65 (1): 155-233.

Boix, Carles. 2000. "Capital social o comunitat cívica". Estudi crític introductori a la traducció del llibre de Robert D. Putnam: Per a fer que la democràcia funcioni. La importància del capital social. Barcelona: Ed. Proa.

North, Douglass C. & Robert P. Thomas. 1973. El nacimiento del mundo occidental. Una nueva historia económica (900 -1700). Madrid: Siglo XXI, 1991: 5-16.

Axelrod, Robert. 1984. "El problema de la cooperación" en La evolución de la cooperación. Madrid: Alianza Editorial: 1986.

Taylor, Michael. 1982. Community, anarchy and liberty. Cambridge: CUP: 25-33

Gambetta, Diego. 1991. "La mafia: el precio de la desconfianza" , Intereses individuales y acción colectiva, Fernando Aguiar (comp.). Madrid: Editorial Pablo Iglesias.

5.2. Recursos didàctics

A l'Aula Global hi haurà disponible material d'estudi complementari per el seguiment de l'assignatura.

6. Metodologia

La metodologia docent combinarà els recursos presencials, com són les classes magistrals, els seminaris de lectura i les tutories presencials amb els estudiants, amb l'ús de les eines virtuals presents a l'Aula Global.

7. Programació d'activitats

Setmanes 1 i 2: 1. Introducció a l'acció col·lectiva

En aquesta primera unitat de l'assignatura es busca introduir a l'estudiant en la lògica de l'acció col·lectiva tot subratllant, d'entrada, la discontinuïtat entre la racionalitat individual i la col·lectiva i entre la voluntat agregada i l'impacte social.

Setmanes 3 i 4: 2. Naturalesa del bé col·lectiu: la lògica de l'acció col·lectiva d'Olson (visió des de l'economia)

Aquesta unitat busca situar a l'estudiant en la perspectiva d'anàlisi econòmica de l'acció col·lectiva, exposant les principals aportacions de l'obra de Mancur Olson i les seves derivades. Així, se centrarà en descobrir les connexions entre la naturalesa del bé col·lectiu i les possibilitats i fórmules d'acció col·lectiva més eficaces per obtenir-lo.

Setmanes 5 i 6: 3. Tipus d'individus des del punt de vista de l'acció col·lectiva i la seva interacció (visió des de la psicologia social i els models d'agregació)

En aquesta unitat 3 s'examinen alguns dels principals models d'agregació i contagi de l'acció col·lectiva i se subratllen alguns elements clau en la seva conformació com són, entre d'altres, els nivells d'expectatives, o la relació entre benefici individual i col·lectiu.

Setmanes 7 i 8: 4. El paper del capital social i les xarxes (visió des de la sociologia)

La unitat 4 se centra en presentar el concepte de "capital social", les diverses formes d'entendre'l i la seva aplicació als problemes d'acció col·lectiva que hem examinat, especialment des d'un punt de vista estructural (xarxes de relació).

Setmanes 9 i 10: 5. La importància de les regles del joc (visió des de la politologia)

La unitat 5 es dedica a comparar les diverses vies de solució als problemes de cooperació (mercat,estat i comunitat) tot comparant els avantatges i inconvenients dels diferents mecanismes (més o menys centralitzats) que cadascuna d'aquestes vies implica.