Curs 2015-2016

Grau en Periodisme

Estructura de la Comunicació Social (21306)

Titulació/Estudis: Grau de Periodisme

Curs: 1er.

Trimestre: 3er

Número de crèdits ECTS: 6 crèdits

Hores dedicació estudiant: 150

Llengua o llengües de la docència: català

Professorat: Mònica Terribas ([email protected]) Despatx 53900)

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura Estructura de la Comunicació Social (ECS) defineix una matèria introductòria a l'estudi de la comunicació social que ofereix un conjunt que es pretén coherent de coneixements i eines d'anàlisi de les indústries culturals, amb especial atenció als mitjans de comunicació, per tal de fer evidents a l'estudiant de periodisme els aspectes comunicatius, polític-econòmics, d'organització i culturals que conformen la comunicació anomenada de masses o social.

L'objectiu principal que es pretén aconseguir mitjançant l'assignatura és estimular l'actitud reflexiva, crítica i cooperativa envers l'anàlisi del context en el que es produeixen els fenòmens i estructures de la comunicació, tal i com la coneixem a dia d'avui. Tres eines indispensables, també, per a l'anàlisi periodística. La docència i l'aprenentatge d'aquesta matèria, doncs, exigeix una combinació de descoberta i inquietud personal, esperit crític, reflexió rigorosament fonamentada, estudi individual i treball en grup, que permetin assolir els objectius que es proposen.

2. Competències a assolir:

Competències generals:

Competències instrumentals:

· Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics.

· Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies postures, així com defensar-les públicament.

· Ser capaç de comunicar-se amb propietat de forma oral i escrita en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant amb audiències expertes com inexpertes.

Competències personals:

· Desenvolupar la capacitat de raonament autònom i amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

· Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, així com la correcta organització i temporització.

Competències sistèmiques:

· Haver desenvolupat el sentit de la curiositat, així com el desig de saber allò ignorat, imprescindibles en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció.

· Estar capacitat per progressar en els processos de formació i aprenentatge de forma autònoma i contínua.

Competències específiques del grau:

· Coneixement dels processos informatius i comunicatius, així com de les principals teories que els formalitzen i critiquen.

· Coneixement i aplicació de les tecnologies i dels sistemes utilitzats per processar, elaborar i transmetre informació.

· Coneixement de l'anglès com a forma d'expressió professional en els mitjans de comunicació.

· Coneixement de l'estat del món i de la seva evolució històrica recent.

· Coneixement de l'estructura dels mitjans de comunicació i dels seus principals formats, com a expressions dels modes de vida i les seves cultures, en la seva relació amb els contextos socials i els seus canvis.

· Coneixement de l'impacte social de les tecnologies informatives.

· Coneixement de l'estructura, funcionament i gestió de l'empresa de comunicació.

Competències específiques de l'assignatura:

· Coneixement de l'organització de la comunicació social al món.

· Coneixement de les claus de la comunicació de masses i altres formes innovadores de comunicació social.

· Capacitat per relacionar les funcions socials de la comunicació amb les estructures per a la seva realització.


3. Continguts

Part I. Introducció: presentació i definicions

Tema 1. Què és la comunicació social

Definició, característiques, dimensions, organització i rol de la comunicació social i de masses en les societats modernes. Arrels del fet comunicatiu modern. Comunicació pública i comunicació de masses.

Tema 2. La comunicació social i la societat.

Definició i elements d'estudi. Mitjans de comunicació, dimensió, efectes i funció social. L'estudi del context. El concepte d'indústries culturals. La perspectiva d'estudi de l'economia política de la comunicació i la cultura.

Part II. Organització dels mitjans de comunicació: base ideològica, models i relacions de poder

Tema 3. El sistema internacional de la Informació

Colonialisme, post-colonialisme i Unesco. Les grans agències de notícies i el sistema internacional de la informació. Els mitjans globals. Base ideològica del sistema (de la doctrina del freeflow a l'informe Macbride). El debat sobre el NOMIC i el Moviment dels No Alineats. El naixement de les polítiques de comunicació i evolució en l'entorn liberalitzat.

Tema 4. Sistemes de mitjans

Dimensions comparables, sistemes de mitjans i sistemes polítics, models o tipologies, elements definitoris. De les Four Theories of the Press als models de Hallin i Mancini. Els models Mediterrani, Europeu i Atlàntic, i les seves dimensions i característiques.

Tema 5. L'estructura de la comunicació i el poder

Els filtres del poder (propietat, publicitat, fonts, influència del poder i autocensura). Mitjans i capitalisme financer (del corporate media a la financiarització). Mitjans i poder públic (l'Estat com a regulador, propietari, actor polític i actor econòmic). Els silencis mediàtics.

Part III. Els mitjans de comunicació: espais d'anàlisi i casos d'estudi

Tema 6: Mercats

Principals trets (tipus d'actors, espais d'actuació) i tendències. Models de finançament. Els dos grans mercats comparats: UE i EUA. Les audiències: indicadors, utilitats i organismes mesuradors.

Tema 7: Polítiques de comunicació

Qui són els reguladors (organitzacions, governs, autoritats, ciutadania i auto-regulació). Què es regula. Tipus de polítiques de comunicació. Principal regulació vigent a Catalunya i l'Estat espanyol.

Tema 8: L'ECS a Catalunya

L'estructura de la comunicació social a Catalunya: etapes i moments clau. Principals actors públics (CCMA). Principals actors privats (grups de comunicació: Planeta, Imagina, Godó, Zeta, etc.). La comunicació local. Les conseqüències de la crisi: endeutament i externalització.

Tema 9: L'ECS a Espanya

L'estructura de la comunicació social a Espanya: etapes i moments clau. La implementació de la TDT. Principals actors públics (RTVE). Principals actors privats (grups de comunicació: Prisa, Vocento, Mediaset, Unidad Editorial, etc.). Els nous models: fusions i propietat creuada.

Tema 10. L'ECS a la resta del món

Els principals grups de comunicació privats a Europa (Bertelsmann, Vivendi, Lagardère, RCS, Axel Springer, Mediaset, Bonnier, etc.). Els principals grups de comunicació públics (BBC, RAI, FranceTV, ZDF-ARD, etc.). La radiotelevisió pública als EUA (PBS i NPR). Principals conglomerats publicitaris al món.


4. Metodologia docent

L'aprenentatge s'organitzarà a partir de cinc tipus d'activitats:

· lliçons magistrals

· seminaris presencials en grup reduït

· exercicis en grup

· foment del debat crític i l'aprenentatge entre companys

· autoaprenentatge

Es posarà molt èmfasi en l'autoaprenentatge i el treball en cooperació, per tal que sigui el propi estudiant el que descobreixi els trets més rellevants de la matèria a partir d'exercicis, lectures i treballs dissenyats amb aquest objectiu.

5. Bibliografia i recursos didàctics

a) Llibres teòrics actuals de referència per l'assignatura:

ALBARRAN, Alan B. (2010): The Media Economy. London: Routledge.

CHRISTIANS, Clifford G. Et al (2009): Normative Theories of the Media. Journalism in Democratic Societies. Urbana: University of Illinois Press.

HALLIN, Daniel C. i Paolo MANCINI (2007): Sistemas mediáticos comparados, Barcelona: Hacer.

HARDY, Jonathan (2008): Western Media Systems. London: Routledge.

b) Llibres teòrics convertits en clàssics de referència per l'assignatura:

CURRAN, James (2002): Medios de comunicación y poder. Barcelona: Hacer.

GIFREU, Josep (1986): El debate internacional de la comunicación. Barcelona: Ariel

GIFREU, Josep (1996): Estructura general de la Comunicació pública. Barcelona: Pòrtic.

HORCKHEIMER, M. i ADORNO, T.W. (2007): Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Akal. 1ª [Ed. 1947]

MACBRIDE, Sean i altres (1993): Un sólo mundo, voces múltiples. Comunicación e información en nuesro tiempo (Informe Macbride, 1980), México Fondo de Cultura.

MATTELART, Armand (2002): Historia de la sociedad de la información. Barcelona: Paidós.

MCCHESNEY, Robert W. (2008): The political economy of media. Enduring issues, emerging dilemas. New York: Monthly Press.

MOSCO, Vincent (2005): The Digital Sublime. Myth, Power and Cyberspace. Cambridge: The MIT Press.

MOSCO, Vincent (2009): The Political Economy of Communication. London: Sage. [1ª Ed. De 1996].

QUIRÓS, Fernando (1998): Estructura internacional de la información. El poder mediático en la era de la globalització. Madrid: Síntesis.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel (2000): Historia y comunicación social. Barcelona: Mondadori.

c) Informes complementaris:

CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2005): XXV aniversari de l'Informe MacBride. Comuncació internacional i polítiques de comunicació", a Quaderns del CAC, Barcelona: CAC i Incom-UAB.

GRUP DE PERIODISTES RAMON BARNILS (2013): Informe dels silencis mediàtics de 2012 Media.cat. Barcelona: Pol·len edicions.

MORAGAS i SPÀ, Miquel de; Isabel FERNÁNDEZ ALONSO; ALMIRON ROIG, Núria; José Joaquin BLASCO GIL; Joan CORBELLA CORDOMÍ; Marta CIVIL i SERRA; Oriol GIBERT i FORTUNY (eds.) (2009) Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008. Bellatera: Edicions UAB.

d) Obres d'investigació sobre l'ECS:

ALMIRON, Núria (2010): Journalism in Crisis. Corporate Media and Financialization. Cresskill, NJ: Hampton Press.

ALMIRON, Núria i Josep Manuel JARQUE (2008): El Mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos.

CACHO, Jesús (2000): El negocio de la libertad. Madrid: Foca. (sobre PRISA).

ESTEVE, Juli et al (2000): La televisió (im)possible. (10 anys d'informatius a Canal 9). València: 3i4. (Sobre la televisió pública valenciana).

GIFREU, Josep (2006): La pell de la diferència. Comunicació, llengua i cultura des de l'espai català. Barcelona: Pòrtic.

GINSBORG, Paul (2006): Silvio Berlusconi: television, poder y patrimonio. Madrid: Foca.

HALIMI, Serge (2000): Los nuevos perros guardianes. Periodistas y poder. Navarra: Txalaparta. (exclusivament sobre cas francès).

IZQUIERDO, José María (2010): Los cornetas del apocalipsis. Madrid: La hoja del monte.

HERMAND, Edward S. I Noam CHOMSKY (2002): Manufacturing Consent. The political Economy of the Mass media. New York Pantheon Books [1ºed. 1988]. En castellà: Los guardianes de la libertad, Barcelona: Crítica/De Bolsillo, 2003.

LABIO, Aurora (2006): Comunicación, periodismo y control informativo. Estados Unidos, Europa y España.

MARTÍNEZ SOLER, José Antonio (1998): Jaque a Polanco. La guerra digital: un enfrentamiento en las trincheras de la política, el dinero y la prensa. Madrid: Temas de Hoy. (sobre PRISA).

REIG, Ramón (2007): El periodista en la telaraña. Nueva economia, comunicación, periodismo, públicos. Barcelona: Anthropos.

SERRANO, Pascual (2010): Traficantes de información. La historia oculta de los grupos de comunicación españoles. Madrid: Akal/Foca.

TIJERAS, Ramón (2005): El negocio del pirulí: el negocio de la televisión pública en la España democrática. Barcelona: Debate (sobre la historia de RTVE fins 2004).

WOLFF, Michael (2008): The Man Who Owns the News. Inside the secret world of Rupert Murdoch. New York: Broadway Books.


6. Avaluació

L'assignatura proposa una avaluació continuada formada per una combinació d'exercicis pràctics en grup, amb continuïtat durant el transcurs de l'assignatura, que es combinarà amb una prova teòrica final. Cal realitzar els exercicis obligatoris per poder optar a presentar-se a l'examen final i cal obtenir una nota mínima de 4 (sobre 10) en els exercicis pràctics per a que es pugui calcular la nota mitjana ponderada. Si les pràctiques no se superen amb un 4 de mitjana, es podrà recuperar amb un exercici individual que es lliurarà el dia de l'examen teòric.

Recuperació

La recuperació es realitzarà durant el segon trimestre, en el període previst per la Facultat.

Per accedir a la recuperació, caldrà haver presentat en els terminis previstos els exercicis obligatoris. En cap cas es pot optar a la recuperació per millorar una qualificació de 5 o superior.

Per recuperar els treballs suspesos o no presentats, quan sigui necessari, caldrà tornar a presentar-los seguint les indicacions del professor.

7. Programació i calendari

El programa de classes magistrals i exercicis pràctics s'anirà actualitzant a través del Campus Global de l'assignatura.