Any Acadèmic: 2015-16

 

HISTÒRIA MODERNA I CONTEMPORÀNIA DEL MACHREQ I L'ISLAM ASIÀTICS (23592)

•· Tipus d'assignatura: Matèria optativa

•· Titulació / Estudis: Humanitats

•· Nombre de crèdits: 4                    Nombre de crèdits ECTS: 4

•· Nombre total d'hores de dedicació a l'assignatura: 100

•· (nombre de crèdits ECTS x 25)

•· Temporalització:

- Curs: 2on curs

- Tipus: Trimestre

- Període: 3er Trimestre

•· Departament: Humanitats

•· Professorat: Eloy Martin Corrales

•· Grups:

•· Llengua de docència: castellà

  

1.   Presentació de l'assignatura

            Aquest Pla Docent té com a objectius dissenyar i posar en pràctica l'adaptació de l'assignatura Història Moderna i Contemporània dels Països Islàmics del Machreq a les directrius de Bolonya. Aquestes impliquen un nou paradigma docent, on es pretén potenciar la participació dinàmica de professor i estudiants, l'avaluació continuada i l'autoaprenentatge dels alumnes (tutelat pel docent) i, com a conseqüència desitjable, l'aprenentatge conjunt de professor i alumnes.

            L'assignatura té com a objectiu capacitar els alumnes d'Humanitats (així com a tots aquells procedents d'altres estudis que la triïn de lliure elecció) en el coneixement i anàlisi de l'evolució delas anomenats Països islàmics del Machreq (632-2014), des d'una perspectiva política, econòmica, social i cultural.

            L'assignatura es basa en el desenvolupament de competències generals (que tendeixen a potenciar l'optimització de les capacitats i les qualitats de l'alumnat) i específiques (coneixement del període d'entreguerres), mitjançant les classes magistrals (en les que s'introdueixen els coneixements bàsics exigibles a l'assignatura), seminaris sobre aspectes concrets del temari (en el què és fonamental el treball dels alumnes) i les tutories. Els treballs vinculats als seminaris i un examen serviran per a posar de manifest el treball dut a terme pels alumnes al llarg del trimestre.

 

Temari

            Tema 1.- LA EXPANSION DEL ISLAM (632-1258): DE LA SUPREMACÍA A LA DECADENCIA ÁRABE   

            Tema 2.- EL SEGUNDO ESPLENDOR ISLÁMICO : EL ESPLENDOR OTOMANO. LOS ARABES ¿COLONIZADOS POR LOS OTOMANOS?. 

Tema 3.- EL SIGLO XIX : EL SIGLO DE LAS REFORMAS INCOMPLETAS : WAHABISMO, TANZIMAT, NAHDA, SALAFISMO

            Tema 4.- PANARABISMO. 

            Tema 5.- LA GRAN DECEPCIÓN : LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL.

  Tema 6.- LOS ARABES DIVIDIDOS Y LA CONSTRUCCION DE LOS ESTADOS     MODERNOS. LIBANO PARA UNA MINORIA CRISTIANA

            Tema 7.-  SIRIA, IRAK, JORDANIA.

            Tema 8.-  PALESTINA.

            Tema 9.-   ARABIA SAUDI. EMIRATOS, SULTANATOS Y DEMAS

            Tema 10.- EGIPTO.

            Tema 11.-   TURQUIA

            Tema 12.-   IRAN.

            Tema 13.-   AFGANISTAN.

            Tema 14.-   PAKISTAN. BLANGADESH.

            Tema 15.-  ISLAM MAYORITARIO EN SUDESTE ASIÁTICO : INDONESIA.

            Tema 16.- IMPORTANTES MINORIAS MUSULMANAS : INDIA, CHINA Y FILIPINAS

            Tema 17.-   EL FRACASO DE LOS ESTADOS MODERNOS (1979-2016).

            Tema 18.-   LA DESTRUCCION EXÓGENA : AFGANISTAN, IRAK.

            Tema 19.-   LA DESTRUCCION ENDÓGENA : SOMALIA, LIBANO, LIBIA, SIRIA..

            Tema 20.-   ESTADO ISLAMICO, ISIS, DAESH.

 

2. Prerequisits per al seguiment de l'itinerari formatiu

            Coneixements previs. L'alumnat ha de conèixer els principals esdeveniments de la regió a travers dels diferents períodes. Hauria de saber alguna cosa de la descolonització, de la formació dels nous estats del Marchreq, de l'aparició del islamisme radical i de les revolucions árabs.

            Capacitats bàsiques necessàries per iniciar el procés d'aprenentatge. L'alumnat ha de poder seguir les classes magistrals i els seminaris, que utilitzaran com a llengua vehicular el castellà.

            Relació amb assignatures del pla d'estudis. Està relacionada amb les assignatures Història Medieval, Història moderna, Hostòria Contemporània I i Història Contemporània II.

 

3. Competències a assolir en l'assignatura      

Competències generals

  

Competències especifiques

Instrumentals

1.1. Comunicació oral i escrita adequada a la correcta exposició dels treballs requerits.

 

1  Correcció, claredat i precisió en les exposicions orals o escrites.

2  Capacitat de síntesi: saber extreure i comunicar les idees principals d'un text.

3  Defensa dels arguments assumits davant del professor i dels companys de classe.

4  Capacitat de posar de manifest un esperit crític amb les interpretacions del professor, dels textos escrits i de la resta de companys de classe.

5  Capacitat d'iniciativa: saber interactuar a les classes magistrals i els seminaris.

 

1.2. Capacitat investigadora.

6 Capacitat per a enfrontar-se a documentació secundària i primària.

7 Capacitat per a seleccionar la informació i, posteriorment, ordenar-la.

8 Capacitat per a oferir uns resultats clars i ordenats.

 

1.3. Capacitat analítica.

9    Capacitat per a interioritzar i desagregar els elements constitutius d'un text.

10  Capacitat de jerarquitzar els diversos elements d'un text prèviament determinat.

 

1.4. Iniciativa i capacitat per complementar la informació amb l'ajuda de textos bàsics.

11 Foment de la recerca bibliogràfica.

12 Habilitats informàtiques: recerca a internet, etc.

13 Habilitats gràfiques: llegir i dinamitzar gràfics i situacions similars.

 

Interpersonals

-2.1.- Bona aptitud per treballar en equip.

-2.2.- Capacitat d'informar sobre el desenvolupament dels treballs.

-2.3.- Receptivitat de la diversitat.

 

Sistemàtiques

3.1.- Capacitat d'aprenentatge.

3.2.- Aptitud per a integrar coneixements i mètodes de diverses disciplines.

3.3.- Disposició per a treballar autònomament.

3.4.- Habilitat per a la resolució de preguntes de temàtica històrica vinculades a la història política, econòmica, social o cultural.

3.5.- La capacitat d'aplicar el sentit comú als nous coneixements.

3.6.- Capacitat per a aplicar els coneixements teòrics a la pràctica.

 

1.1.- Coneixements bàsics sobre el Islam.

 

1.2.- Coneixements bàsics sobre el sistemes polítics existens en l'actualitat.

 

1.3.- Adquisició de conceptes bàsics, habilitats i raonaments referits als països analitzats.

 

1.4.- Capacitat per endinsar-se en el llenguatge i en el raonament dels diferents protagonistes polítics i culturals de l'Islam.

 

1.5.- Capacitat per a distingir entre esdeveniments històrics d'abast mundial dels regionals o locals.

 

1.6.- Capacitat per aconseguir informació històrica en algunes pàgines web bàsiques.

 

1.7.- Capacitat per a contextualitzar articles de diari en el seu context polític i sociològic.

 

   

4.   Avaluació

            La qualificació de l'examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, representarà el 60% de la nota final; el 40 % restant s'aconseguirà a través de l'avaluació continuada als seminaris.

 

4.1. Concreció de les competències i de la seva avaluació

Condicions per concórrer a la recuperació:

            a) Si un estudiant es presenta a l'examen final i suspèn, té dret a la recuperació de l'examen, encara que no hagi assistit a cap seminari ni fet cap presentació oral. En aquest cas, però, l'examen de recuperació només li podrà donar el 60% de la nota total, perquè el 40% dels seminaris, en ser una activitat d'avaluació presencial, l'haurà perdut. En aquest cas, per aprovar l'assignatura, haurà de tenir una bona nota a l'examen de recuperació, per arribar a 5 en la nota total.

            b) Si un estudiant fa, com a mínim, una presentació oral (seminari), ja té dret a presentar-se a la recuperació, encara que no es presenti a l'examen. En aquest cas, farà l'examen en la recuperació, al qual caldrà sumar la nota que hagi obtingut als seminaris.

            c) A la recuperació no es faran intervencions orals ni res que les substitueixi.

            Aquests criteris desenvolupen la Normativa Acadèmica dels Ensenyaments de Grau de la UPF, de 9 de juliol de 2008, que en la seva modificació de 9 de maig de 2012 estableix com a novetat una única convocatòria per assignatura i curs acadèmic, la possible recuperació de les assignatures durant el curs (art. 10.3) i el tancament definitiu de les actes del curs acadèmic al final del mes de juliol (art. 11.3.4).

            1. Podran optar a la recuperació d'una assignatura els estudiants que hagin obtingut la qualificació de Suspens en l'avaluació ordinària del trimestre corresponent.

            2. La recuperació de totes les assignatures de primer curs s'efectuarà al mes de juliol. En la resta de cursos, es farà a mitjans del trimestre següent, per a les assignatures del primer i el segon trimestre, i al mes de juliol, en el cas de les assignatures del tercer trimestre.

            3. No podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que renunciïn a l'avaluació per mitjà de sol·licitud adreçada a la secretaria de la Facultat com a màxim el darrer dia de classe del trimestre pel procediment telemàtic establert (art. 11.4.2 i art. 11.5).

            4. Tampoc no podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que, tot i no haver renunciat formalment a l'avaluació, no hagin presentat o participat en cap dels exercicis, activitats, proves, treballs o qualsevol altre instrument d'avaluació previst en el PDA (art. 11.4.2). Només en aquest cas es qualificarà amb No presentat.

            5. Únicament es podran recuperar les activitats d'avaluació que no hagin estat superades. Les notes parcials aprovades es guardaran i s'inclouran en la nota final amb el mateix pes o percentatge que tenien en l'avaluació ordinària.

            6. Serà objecte de recuperació la totalitat de les notes suspeses de l'assignatura, llevat d'aquelles activitats d'avaluació continuada que exigeixin la presència de l'estudiant a classe.

            7. Les activitats presencials no recuperables, però, no podran suposar mes del 30% de la nota final de la recuperació, encara que en l'avaluació ordinària hagin tingut un percentatge superior.

            8. A criteri del docent, es podran establir per a la recuperació unes activitats diferents de les emprades en l'avaluació ordinària, sempre que s'hi valorin les competències i continguts fonamentals exigits en l'assignatura i s'hi respectin el percentatges establerts en els punts anteriors.

            9. Sobre el plagi: En el decurs dels darrers trimestres un fenomen que era més esporàdic i que es tractava individualment, ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar. Ens referim al plagi. Es dóna tant de fonts en paper o de documentació que es pot trobar a la xarxa, sense citar-ne la procedència i que es fa passar com a materials propis.

            Des dels estudis, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: d'una banda informant (i formant) més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no, i de l'altra, fixant clarament la penalització que aquesta conducta, si és detectada, comporta per a l'estudiant.

 

            Per a l'avaluació de l'estudiant es prioritzaran les següents competències:

•a)     Avaluació final

            L'examen final consistirà en el desenvolupament de preguntes teòriques que es correspondran amb temes del programa de l'assignatura. Mitjançant les preguntes teòriques de desenvolupament s'avaluarà el coneixement més aprofundit de la matèria objecte de l'assignatura.

 

     b) Avaluació continuada de les activitats en subgrup

 

Què s'avaluarà

Com s'avaluarà

Capacitat d'anàlisi i síntesi

Activitats en subgrup

Comunicació oral i escrita en la  llengua nadiua

Activitats en subgrup

Raonament crític

Activitats en subgrup

            Període temporal en què es durà a terme: l'avaluació continuada es durà a terme durant els seminaris i l'avaluació final es realitzarà en finalitzar el trimestre.

 

            Tipus d'activitat: l'avaluació continuada vol que l'alumnat adquireixi les capacitats d'aplicar i sintetitzar els coneixements adquirits durant el trimestre. L'avaluació final té com objectiu comprovar els coneixements de l'alumnat sobre la matèria.

 

            Tipus d'avaluació: obligatòria, continuada i final, autoavaluació.

   

5. Continguts

 

Conceptes

Procediments

Actituds

•·                                                                                      L'alumnat ha de conèixer:

•·  Els orígens i l'evolució dels Països estudiats.

•·  Els principals problemes sorgits en les relacions dels Països islàmics con la resta del món, especialmente amb els de Europa i els EE.UU.

•·  Els precedents, les causes, els precipitants, els protagonistes, els principals esdeveniments i les conseqüències de la anomenada Revolució arab.

•·  Els motius de la suposada debilitat de la democràcia en aquests països.

La correcció en l'exposició oral dels treballs, de les intervencions en els seminaris, i dels treballs escrits.

•·  Interès per conèixer i ampliar la informació.

•·  Tendència a contrastar la informació rebuda.

•·  Presa de posicionament respecte a la informació analitzada.

•·  Actitud reflexiva sobre la implicació dels nous coneixements.

•·  Presa de consciència de la necessitat de planificar accions per integrar els nou coneixements.

•·  Tendència a la justificació i consistència científica dels treballs elaborats.

•·  Participació constructiva (escolta activa, respecte per les opinions dels altres...) Etc.

 

 

6.   Metodologia

            La metodologia de l'assignatura no es basa únicament en les anomenades classes magistrals o de grup plenari, és a dir, les impartides pel professor de la assignatura, sinó que, a més, s'inclouen altres activitats docents, com:

•1     Presencial (a l'aula): les classes de grup plenari on s'introdueixen els coneixements bàsics de l'assignatura.

•2     Presencial (a l'aula): seminaris vinculats a les competències i els continguts a assolir en aquesta assignatura. Aquests cerquen la participació activa de l'alumnat, amb la preparació de lectures, treballs i la intervenció oral en els seminaris.

•3     Dirigit (fora de l'aula): els treballs per als seminaris i la possible utilització d'audiovisuals per a contextualitzar el període històric. Aquestes activitats tenen com a finalitat la participació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge de la història del període d'entreguerres.

•4     Autònom (fora de l'aula): la lectura, utilització i recerca de fonts primàries i secundàries i l'estudi dels materials del web de l'assignatura.


7. Fonts d'informació i recursos didàctics

  

Fonts d'informació per a l'aprenentatge. Bibliografia

-Les "lectures" digitalitzades, que es troben al web de l'assignatura.  A més, llibres recomanats que es troben a la biblioteca:

- Georges        CORM, El Libano contemporáneo, Barcelona, Ed.Belaterra,2006.

- John L. ESPOSITO, The Oxford Encvclopedia of the Modern Islamic World, 4 vols., Nova York, Oxford University Press, 1996

- Bernard LEWIS: ¿Qué ha fallado? El impacto de Occidente y la respuesta de Oriente Próximo, Madrid (Siglo Veintiuno) 2002

- Bernabé LOPEZ GARCIA, El mundo árabo-islámico contemporáneo. Una historia política,Madrid,Sintesis,1997.

- IIlan PAPPÉ, la limpieza étnica en Palestina, Barcelona, Critica,2011. Red. Planeta, 2014.

- Eugene L. ROGAN: Los Árabes, del Imperio Otomano hasta la actualidad,  Barcelona (crítica) 2010

- Charles SAINT-PROT, La tradición islámica de la reforma, Barcelona, ed.Bellaterra, 2014.

- David WAINES: An Introduction to Islam, NovaYork (Cambridge University Press) 1995 (hi ha versió en castellà)  

 

Recursos didàctics. Material docent de l'assignatura

  

Dossier i pàgina web a: http://www.upf.edu/materials/fhuma/hc1