Any Acadèmic: 2015-16

 

LITERATURA I PSICOANÀLISI (23230)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats

Curs: 3r i 4rt

Trimestre: 3r

Llengua de la docència: Català

Professor: Carles Besa

 

I. Presentació de l'assignatura (resum)

 

Aquest curs vol ser una iniciació a la interpretació del text literari seguint els conceptes i els instruments de la psicoanàlisi. El curs examinarà les nocions clau establertes per les tres branques principals de la psicoanàlisi, representades per Freud (les instàncies de la personalitat, els complexos d'Èdip i de castració, l'elaboració onírica), Jung (l'inconscient col·lectiu, els arquetips) i Lacan (l'estadi del mirall, l'imaginari, el simbòlic i el real). La teoria psicoanalítica servirà de base per a la interpretació d'un conjunt de textos de narrativa provinents de diferents èpoques i tradicions de la literatura occidental (de l'Odissea d'Homer a l'Ulisses de Joyce).

  

II. Competències a assolir

 

1. Conèixer els conceptes bàsics de la psicoanàlisi per a la interpretació del text literari.

 

2. Identificar en el text literari els elements susceptibles d'una interpretació psicoanalítica.

 

3. Utilitzar la bibliografia imprescindible per abordar una interpretació del text literari des de la psicoanàlisi.

 

  

III. Programa de continguts

  

1. La psicoanàlisi en relació amb els altres enfocaments teòrics sobre la literatura

1.1 Enfocaments analítics i enfocaments interpretatius

1.2 La psicoanàlisi com a enfocament interpretatiu

1.2.1 La psicoanàlisi com a teoria del subjecte i de la cultura

1.2.2 La psicoanàlisi com a teoria del text i de la seva significació

  

2. Aportacions de la literatura a la psicoanàlisi i de la psicoanàlisi a la literatura

2.1 De la literatura a la psicoanàlisi: conceptes i instruments operatius

2.1.1 Els exemples de Freud, Jung i Lacan

2.2 De la psicoanàlisi a la literatura: maneres de narrar i possibilitats de construcció

2.2.1 Els exemples de Breton i de Joyce: associacionisme lliure i flux de consciència

 

3. Corrents principals de la psicoanàlisi i la seva repercussió en l'estudi de la literatura

3.1 La psicoanàlisi freudiana

3.1.1 La literatura com a mecanisme de sublimació per a l'autor

3.1.2 La literatura com a mecanisme d'identificació per al lector

3.2 La psicoanàlisi jungiana

3.2.1 La literatura com a via d'accés a l'inconscient col·lectiu

3.2.2 La literatura com a lloc d'expressió dels arquetips

3.3 La psicoanàlisi lacaniana

3.3.1 L'inconscient estructurat com un llenguatge

3.3.2 Els tres ordres: el real, l'imaginari i el simbòlic

  

4. Nivells d'incidència de la psicoanàlisi en la literatura (I): l'autor, l'obra, el lector

4.1 L'autor: la psicobiografia com a psicoanàlisi del procés de creació

4.2 L'obra: la psicocrítica com a psicoanàlisi del contingut i la forma del text

4.2.1 El text com a joc o elaboració infantil

4.2.2 El text com a somni o mite individual

4.2.3 El text com a somni o mite col·lectiu

4.3 El lector: la textoanàlisi com a psicoanàlisi del procés de recepció

  

5. Nivells d'incidència de la psicoanàlisi en la literatura (II): els gèneres literaris

5.1 La comèdia i la tragèdia: el riure i la mort

5.1.1 La comèdia: les formes i registres de l'humor, el còmic i l'acudit

5.1.2 La tragèdia: la tensió entre l'heroi i la paraula dels morts

5.2 La  novel·la com a producció familiar del neuròtic

5.2.1 La novel·la romàntica com a novel·la de l'expòsit 

5.2.2 La novel·la realista com a novel·la del bastard

5.3 El conte i el relat breu com a formes del secret

5.3.1 Contes de fades: el meravellós com a lloc de les identificacions positives

5.3.2 Contes cruels: el fantàstic com a lloc de la familiaritat sinistra

  

6. Retòrica de l'inconscient (I): mecanismes de l'elaboració onírica i trops i figures de l'elaboració literària

6.1 El principi general de no contradicció i els trops o figures del significat

6.1.1 La condensació o relació d'analogia: la metàfora

6.1.2 El desplaçament o relació de contigüitat: la metonímia

6.2 Figures de l'obsessió: l'al·literació, el pleonasme, el políptoton, el polisíndeton, el lapsus calami

  

7. Retòrica de l'inconscient (II): mecanismes d'elaboració racional i trops i figures de l'elaboració literària

7.1 Figures de la censura: l'antítesi, l'eufemisme, la hipèrbole, la correctio

7.2 Figures de la (de)negació i la (dis)simulació: l'el·lipsi, la digressió i el parèntesi, la dubitatio

7.3 Figures de l'atenuació: la ironia, la lítote, la reticència, la concessio

  

  

IV. Avaluació: instruments, barem i criteris

  

 

1. Instruments

 

L'estudiant haurà de fer un treball i un examen.

 

1.1 Treball

 

El treball consistirà en la ressenya d'un dels deu documents crítics del dossier 3 (vegeu apartat VI d'aquest Pla docent: columna 3 de la taula 2). Cal que la ressenya tingui en compte no només el document escollit, sinó també el relat o el fragment en què es basa aquest document (columna 2). La ressenya no s'haurà de limitar a un resum o una síntesi del document, sinó que també haurà de tenir, al seu torn, una orientació crítica (convergent o discrepant).

 

L'estudiant haurà de seguir les Normes de presentació del text del treball que figuraran al final del dossier 3. El professor no corregirà cap treball que no se cenyeixi a aquestes instruccions.

 

Extensió: entre 2.000 i 2.500 paraules.

Data límit de lliurament: 26 de maig.

 

1.2 Examen

  

L'examen consistirà en un bloc de quatre exercicis sobre els continguts i els textos analitzats a classe. Tindrà una durada de tres hores, i l'estudiant podrà consultar tot el material que vulgui (dossier, apunts, bibliografia, obres de referència, etc.). El dossier 1 de l'assignatura inclou un model d'examen.

2. Barem

Sobre 10 punts, el treball comptarà 4 punts i l'examen 6 punts; per superar l'assignatura la nota de l'examen no pot ser inferior a 5 sobre 10. L'assistència --de caràcter obligatori-- i la participació significativa a classe serviran per arrodonir a l'alça la nota final. 

3. Criteris

 

Per a l'avaluació del treball, l'examen i la participació a classe es tindran en compte, especialment, criteris conceptuals, de contingut i de metodologia (els criteris de forma i d'estil es valoraran només en segon terme, sempre que les deficiències relatives a la forma expressiva no dificultin la lectura i la comprensió de les produccions dels estudiants).

 

Com a criteris específics es valoraran:

 

  • la concreció, la claredat i l'argumentació en el plantejament del tema
  • el domini dels conceptes bàsics sobre el tema
  • el rigor i la coherència en l'anàlisi i la interpretació
  • el grau d'elaboració en la documentació consultada
  • l'originalitat i la capacitat per generar pensament crític

 

V. Recuperació

 

L'estudiant haurà de recuperar totes les activitats d'avaluació (el treball, l'examen, o tots dos exercicis) que no hagi superat. Tant el treball com l'examen seran diferents als de la convocatòria ordinària, però s'hi valoraran les mateixes competències i els mateixos continguts fonamentals i tindran el mateix percentatge en la qualificació total de l'assignatura.

  

VI. Materials

  

 

Estarà compost, principalment, de tres dossiers (part del material que contindran aquests dossiers també serà a l'Aula global de l'assignatura).

 

El dossier 1 serà una antologia de relats íntegres i de fragments de novel·la (majoritàriament de la literatura moderna i contemporània) que seran analitzats a classe.

 

El dossier 2 contindrà la bibliografia obligatòria (vegeu VII, 1).

 

El dossier 3 contindrà el material per al treball obligatori (IV, 1.1).

 

A la Taula 1 figuren els autors i els títols dels relats i dels fragments del dossier 1.

 

A laTaula 2 figuren els autors i els títols dels relats i dels fragments del dossier 3, seguits de l'autor i el títol de l'estudi crític sobre el text esmentat a la columna 2.

 

Totes dues taules estan ordenades per ordre alfabètic de nom d'autor.

  

  

Taula 1 (dossier 1)

 

  

AUTOR

  

TÍTOL RELAT / NOVEL·LA

  

 

1. BORGES

 

 

El sur

 

2. CALVINO

 

 

El cavaller inexistent

 

 

3. CLARÍN

 

 

El dúo de la tos

 

4. DURAS

 

 

L'amant

  

5. GIDE

 

 

Els falsificadors de moneda

 

6. GRIMM

 

 

Caputxeta vermella

  

7. HOMER

 

 

L'Odissea

 

8. JOYCE

 

 

Ulisses

 

9. KLEIST

 

 

L'infant trobat

 

10. MAUPASSANT

 

 

La cabellera

 

11. MONZÓ

 

 

Gregor

  

12. PEREC

 

 

W o el record d'infantesa

 

13. POE

 

 

El retrat oval

  

14. PROUST

 

A la recerca del temps perdut

 

 

15. SARTRE

 

 

Els mots

  

16. WHARTON

 

 

La tragèdia de la musa

 

17. WOOLF

 

 

Mrs. Dalloway

 

18. YOURCENAR

 

 

La llet de la mort

 

  

  

Taula 2 (dossier 3)

  

  

AUTOR

  

TÍTOL RELAT / NOVEL·LA

  

  

AUTOR I TÍTOL DEL DOCUMENT CRÍTIC

  

  

1. BORGES

 

 

Emma Zunz

 

G. TEDIO: Emma Zunz o el laberinto psicótico

  

2. CORTÁZAR

  

 

Casa tomada

 

V. PÉREZ VENZALÁ: Incesto y espacialización del psiquismo en "Casa tomada" de Cortázar

 

  

3. DINESEN

 

La pàgina en blanc

 

 

M. BASSOLS: Des de 'La pàgina en blanc': la feminitat i la lletra

  

4. GRIMM

 

Hänsel i Gretel

 

B. BETTELHEIM: Psicoanálisis de los cuentos de hadas

 

  

5. HOFFMANN

 

L'home de la sorra

 

S. FREUD: Lo siniestro

 

  

6. KAFKA

 

La transformació

 

F. SAMSON: Ficción y pulsión

 

  

7. KAFKA

  

 

El voltor

  

Ressenya crítica comparativa:

 

  • C. CASTILLA DEL PINO: 'El buitre': un análisis

 

  • M. ASENSI: Texto onírico y texto literario

  

  

8. LACLOS

 

Les amistats perilloses

 

C. BESA: La carta como encrucijada discursiva: el ejemplo de la carta L de Les Liasons Dangereuses

 

 

9. PRÉVOST

 

Manon Lescault

 

C. BESA: El entierro de Manon: liturgia y necrofilia

 

 

10. RODOREDA

 

 

La sala de les nines

 

M.E. ALTISENT: Intertextualidad y fetichismo en un relato de Mercè Rodoreda

 

 

 

VII. Bibliografia

  

  

1. Bibliografia obligatòria (dossier 2)

  

ASENSI, Manuel (2003): "Psicoanálisis y literatura", Historia de la teoría de la literatura (el siglo XX hasta los años setenta), vol. II, València, Tirant lo blanch, pp. 523-600.

 

EAGLETON, Terry (1993): "Psicoanálisis", Una introducción a la teoría literaria, México, Fondo de Cultura Económica, pp. 198-229.

 

FREUD, Sigmund (1973): "Lo siniestro", Obras completas, vol. 3, Madrid, Biblioteca Nueva, 1973, pp. 2483-2505.

 

-------- (1981): "Un recuerdo infantil de Goethe en 'Poesía y verdad'", Psicoanálisis del arte, Madrid, Alianza, pp. 201-211.

 

-------- (1982): "Metapsicología: Algunas observaciones sobre el concepto de lo inconsciente en el psicoanálisis", El malestar en la cultura y otros ensayos, Madrid, Alianza, pp. 124-131.

 

-------- (1982): "La represión", El malestar en la cultura y otros ensayos, Madrid, Alianza, pp. 153-165.

 

-------- (1983): "La novela familiar del neurótico", Introducción al narcisismo y otros ensayos, Madrid, Alianza, pp. 45-50.

 

-------- (1983): "La deformación onírica", La interpretación de los sueños (1), Madrid, Alianza, pp. 200-228 i 237-239.

 

-------- (1983): "Sueño de la muerte de personas queridas", La interpretación de los sueños. Obras completas, vol. 3, Madrid, Biblioteca Nueva, pp. 506-510.

 

-------- (1986): "El poeta y la fantasía", Psicoanálisis aplicado y Técnica psicoanalítica, Madrid, Alianza, pp. 9-19.

 

-------- (2007): "1ª conferencia. Introducción", Obras completas (Conferencias de introducción al psicoanálisis, Partes I y II, 1915-1916), vol. 15, Buenos Aires-Madrid, Amorrortu, pp. 13-21.

 

JUNG, Carl Gustav (1991): "Los aspectos psicológicos del arquetipo de la madre", Arquetipos e inconsciente colectivo, Barcelona, Paidós, pp. 69-78.

 

LACAN, Jacques (1990): "El estadio del espejo como formador de la función del yo [je] tal como se nos revela en la experiencia psicoanalítica", Escritos 1, México-Madrid- Bogotá, Siglo veintiuno editores, pp. 86-90.

 

PIGLIA, Ricardo (2000): "Los sujetos trágicos (Literatura y Psicoanálisis)", Formas breves, Barcelona, Anagrama, pp. 57-68.

 

  

2. Bibliografia recomanada

 

BLOOM, Harold (1977): La angustia de las influencias, Caracas, Monte Ávila Editores.

 

CHEMAMA, Roland, VANDERMERSCH, Bernard (dirs.) (2004): Diccionario del psicoanálisis, Buenos Aires-Madrid, Amorrortu.

 

CHEVALIER, Jean, GHEERBRANT, Alain (1986): Diccionario de los símbolos, Barcelona, Herder, 1986.

  

CIRLOT, Juan-Eduardo (1991): Diccionario de símbolos, Barcelona, Labor.

 

CLANCIER, Anne (1979): Psicoanálisis, Literatura, Crítica. Madrid, Cátedra.

 

JUNG, Carl Gustav (1962): Símbolos de transformación, Buenos Aires, Paidós.

 

LACAN, Jacques (1990): Els quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi, Barcelona, Edicions 62.

 

----- (2001): "El seminario sobre La carta robada", dins Escritos, México, Siglo veintiuno.

 

LAPLANCHE, Jean, PONTALIS, Jean-Bertrand (1996): Diccionario de psicoanálisis, Barcelona-Buenos Aires-México, Paidós.

 

LE GALLIOT, Jean (1981): Psicoanálisis y lenguajes literarios: teoría y práctica, Buenos Aires, Hachette.

 

MARCUSE, Herbert (1968): Eros i civilització: una investigació filosòfica sobre Freud, Barcelona, Edicions 62.

 

MORTARA GARAVELLI, Bice (1991): Manual de retórica, Madrid, Cátedra.

 

NASIO, Juan David (1988): Enseñanza de 7 conceptos cruciales del psicoanálisis, Barcelona, Gedisa.

 

PARAÍSO, Isabel (1994): Psicoanálisis de la experiencia literaria. Madrid, Cátedra.

 

ROBERT, Marthe (1973): Novela de los orígenes y orígenes de la novela, Madrid, Taurus.

  

  

2.1 Material audiovisual

 

HUSTON, John (1962): Freud, pasión secreta (orig. Freud, the secret passion), Madrid, Universal Pictures, 2010 (film de 135').

 

KAPNIST, Élisabeth, ROUDINESCO, Élisabeth (1997): Sigmund Freud, la invención del psicoanálisis (org. Sigmund Freud, l'invention de la psychanalyse), France 3, ARTE ( documental de 110').

 

----- (2001): Jacques Lacan: reinventar el psicoanálisis (orig.: Jacques Lacan: la psychanalyse réinventée), ARTE, Institut National de l'Audiovisuel (documental de 60').

 

SHANG, Salomón (2008): Carl Gustav Jung, una película psicoanalítica, Barcelona, Manga films (entrevista de 76').