Curs 2015-2016

Art del Barroc (20052)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 3r
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Professorat: Dra. Maria Garganté Llanes

Llengua: Català

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

Estudi dels principis fonamentals de l'Art Barroc:

1) Episodis històrics més rellevants.

2) Principals corrents.

3) Diferents escoles nacionals.

4) Representants més destacats.

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

 

1. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

2. Exposició d'un tema en públic.

3. Anàlisi, síntesi i gestió de fonts d'informació diverses.

4. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teòrics.

5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d'una conclusió a partir d'unes premises.

6. Generalització o extracció d'una norma general a partir d'un nombre limitat de dades o exemples.

7. Transmissió escrita i oral dels coneixements adquirits.

8. Comprensió de la interrelació entre literatura, història, art i pensament.

9. Detecció de la informació cultural i ideològica implícita en un text.

10. Argumentació, és a dir, defensa o justificació escrita i oral d'una determinada posició.

11. Saber treballar en equip.

12. Integració del treball en equip en el treball autònom.

13. Comunicació interpresonal en grup reduït i en gran grup.

14. Raonament crític.

15. Aprenentage autònom.

16. Capacitat de formació continuada.

1. Comprendre el significat del terme Barroc. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se per tal que una obra pugui ser qualificada de barroca

2. Comprendre la capacitat d'adaptació del Barroc a les circumstàncies específiques de les diverses zones geogràfiques d'Europa.


3. Analitzar les vies a través de les quals es produeix un diàleg entre diferents centres artístics.


4. Establir les concomitàncies o les divergències entre els centres artístics creadors i els receptors.


5. Comprendre que el fet artístic pot ésser analitzat des de vessants molt diverses i que aquesta multiplicitat porta sovint, a interpretacions que no sempre son coincidents.

6. Saber integrar, en l'anàlisi de les obres d'art, els plantejaments historiogràfics tradicionals amb les noves vies interpretatives.

7. Adquirir habilitat en l'anàlisi de les imatges, les quals poden ésser, per tant, analitzades des de diferents perspectives. Donat que sovint no hi ha una única lectura certera, saber justificar els motius que porten a adoptar una posició o una altra.

8. Saber extreure informació útil dels textos artístico-literaris produïts en els segles XVI, XVII i XVIII

  

3. Continguts

1. Existeix un art de la Reforma? La qüestió de les imatges.

2. Les imatges i la Contrareforma: Europa i Amèrica. De Caravaggio a Zurbarán.

3. Els signes del temps: Vanitas vanitatis, omnia vanitas!

4. Un palau, un pintor. L'Escorial, El Greco.

5. La ciutat barroca europea.

6. Les coordenades de l'arquitectura: la funció i el geni.

7. On la utopia era possible: ciutat i arquitectura a Llatinoamèrica.

8. Usos i funcions de l'escultura barroca: de la Roma triunphans a l'escultura processional al món hispànic.

9. La pintura de gènere i la modernitat: Holanda com a paradigma.

10. Elogi del que és quotidià. Interiors i exteriors en la pintura holandesa.

11. L'art del poder. Retrats de cort i alegories (de Rubens a Velázquez).

12. Els jardins i l'infinit: de Vaux-le-Vicomte a Versalles.

 

Temes a tractar en els seminaris:

A) El tractament de la mitologia en la plàstica europea.

B) La dona i el món de l'art.

 

4. Avaluació

L'avaluació s'efectuarà per mitjà dels instruments següents:

- Exàmen final 50%

- Treball obligatòri (30%) i participació en els seminaris (20%). Aquests percentatges són flexibles, depenent de la qualitat de les exposicions dels seminaris i també de la qualitat del treball.

Qui no superi l'avaluació podrà presentar-se a una prova escrita de "re-avaluació" les dates que s'indicaran al calendari d'exàmens corresponent. Qui no es presenti a l'examen o deixi de realitzar qualsevol de les activitats de les quals es compon l'avaluació, no podrà presentar-se a la prova de reavaluació, que només es contempla en el supòsit d'haver suspès l'assignatura.

D'altra banda, cada un dels instruments d'avaluació (examen, treball i seminaris) es pot recuperar mantenint els mateixos percentatges i mitjançant l'exercici que proposi la professora.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

BIBLIOGRAFIA GENERAL

Argan, G. C., Renacimiento y Barroco II, Akal, Madrid, 1997

Battisti, E., Renacimiento y barroco, Madrid, Catedra, 1990

Bazin, G., Barroco y Rococó, Barcelona, Destino, 1992

Bottineau-Fuchs, Y., El arte del barroco, Madrid, Akal, 1990

Carrasco Ferrer, M., Ex Roma Lux: la Roma antigua en el Renacimiento y el Barroco, Madrid : Ministerio de Educación y Cultura, Biblioteca Nacional, Electa España, 1997

Castex,J. "El trágico siglo XVll: divergencias de interpretación". p. 219-231." El nuevo orden urbano del campo: El jardin a la francesa", p. 325-333. Renacimiento, Barroco y Clasicismo, 1420-1720. Madrid: Akal, 1994.

Castria Marchetti, F., Zuffi, S., et. al., El Barroco 1600-1700: el arte europeo de Caravaggio a Tiepolo, Barcelona, Electa, 2005

Cortes del barroco: de Bernini y Velázquez a Luca Giordano (proyecto científico de Fernando Checa Cremades), Madrid, Patrimonio Nacional, 2003

Checa Cremades, F., i Morán Turina, J. M., El Barroco, Madrid, Istmo, 1989

Haskell, F., Patronos y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Madrid, Catedra, 1984

Kostof, S., "Absolutismo y burguesia europea, 1600-1750", p. 908-945. Historia de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1985.

Mâle, E., El Barroco: arte religioso del siglo XVII: Italia, Francia, España, Flandes, Madrid, Encuentro, 1985

Martin, J. R., El Barroco, Xarait, Bilbao, 1986

Minor, Vernon H., Baroque & Rococo: art & culture, Londres, Laurence King, 1999

Ors, Eugeni d', Lo Barroco, Madrid, Aguilar, 1936

Tapié, V., Barroco y Clasicismo, Madrid, Cátedra, 1978

Toman, R., El Barroco: Arquitectura, escultura, pintura, Colonia, Könemann, 1997

Valverde, J. M., El Barroco, una visión de conjunto, Barcelona, Montesinos, 1981 (2ª ed.)

Weisbach, W., El Barroco: arte de la contrarreforma, Madrid, Espasa Calpe, 1942

Wölfflin, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1986 (1888)

PINTURA BARROCA ITALIANA

Annibale Caracci: Venus, Adonis y Cupido (cat.exp.), Museo Nacional del Prado, Madrid, 2005

Caravaggio (cat. exp.), Electa, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999

Caravaggio y la pintura realista europea (cat. exp.), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 2005

Berne-Joffroy, A, Dossier Caravaggio, Suffolk, 2005

Longhi, R., Il Caravaggio, Milan, A. Martello, 1952

Pacciarotti, G., La pintura barroca en Italia, Istmo, Madrid, 2000

Hibbard Howard, Caravaggio, Thames and Hudson, Londres, 1983

La Scuola dei Carracci: I seguaci di Annibale e Agostino, Modena, Artioli, 1995

Strinati, C., Caravaggio (cat. exp. Roma, Scuderie del Quirinale), Skira, Roma, 2010

Vodret, R., Caravaggio. Opera completa, Roma, Silvana Editoriale, 2010.

ARQUITECTURA BARROCA ITALIANA

Alonso García, E., San Carlino: la máquina geométrica de Borromini, Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la Universidad de Valladolid, 2003

Argan, G. C., La arquitectura barroca en Italia, Argentina, Nueva Visión, 1984

Argan, G.C., Borromini, Xarrait, Madrid, 1980

Blunt, A., Borromini, Alianza, Madrid, 1982

Francesco Borromini: atti del convengo internazionale, Roma 13-15 gennaio 2000, a cura di Christoph Luitpold Frommei, Elisabeth Sladek, Milán, Electa, 2000

Portoghesi, P., Franesco Borromini, Milán, Electa, 1977 (2ª. edició).

Portoghesi, P., Roma baroca: storia di una civilità architettonica, Roma, C. Bestetti, 1966.

Rámirez, J.A. "Hacia una iconología de las connotaciones. La cultura de Borromini". p. 187-251. "La política de la puesta en práctica del clasicismo bajo Luis XIV". p. 361-378. Edificios y Sueños. Ensayos sobre arquitectura y utopia. Málaga: Universidad de Málaga. 1983.

Tapie, V. "EI viaje de Bernini a Paris". p. 170-196. Barroco y Clasicismo. Madrid: Cátedra, 1981.

Varriano, J., Arquitectura italiana del barroco al rococó, Madrid, Alianza, 1990

Wittkower, R., Arte y arquitectura en Italia 1600-1750, Madrid, Cátedra, 1995

Wittkover, R. "Edificios centralizados de Bernini, Cortona y Borromini". p. 92-97. "Palladio y Bernini. p.17-28. "Francesco Baromini, su vida y su caràcter", p. 170-182. "Guarini, el hombre". p. 207-216. Fundamentos de la arquitectura en la Edad del Humanismo. Madrid: Alianza, 1993.

BERNINI ESCULTOR

Bernini scultore: la nasita del barroco in Casa Borghese (cat. exp. a càrrec de A. Coliva), Galeria Borghese, [S.l.] : De Luca, 1998

Hibbard, H., Bernini, Madrid, Xarait, 1982.

I Marmi vivi: Bernini e la nasita del ritratto barocco (cat. exp. a càrrec de A. Bacchi et al.), Firenze : Firenze Musei : Giunt

Wittkower, R., Gian Lorenzo Bernini: el escultor del barroco romano, Alianza, Madrid, 1990 (1963)

BARROC FLAMENC

Ayala Mallory, N., La pintura flamenca del siglo XVII, Alianza, Madrid, 1995

Brown, J. i Brown, C., Velázquez, Rubens y Van Dyck: pintores cortesanos del siglo XVII, (cat. exp.), Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999.

Cabanne P., Rubens, Ediciones Daimon, Madrid, 1967.

Rubens, Van Dyck, Jordaens. Mestres de la pintura flamenca del segle XVII a les col.leccions del museu Ermitage (cat. exp.), Barcelona, 2003.

Vergara, A., Rubens and his spanish patrons, Cambridge i Nova York, 1999.

Vosters S. A., Rubens y España: esudio artístico-literario sobre la estética del barroco, Cátedra, Madrid, 1990.

BARROC HOLANDES

The Glory of the Golden Age: Dutch Art of the 17th Century, Rijksmuseum, Amsterdam, 2000

Rembrandt pintor de historias (cat. exp. ), Museo del Prado, Madrid, 2008

Rosenberg J., Slive, S. i Ter Kuile, E. H., Arte y arquitectura en Holanda 1600-1800, Cátedra, Madrid, 1994 (1966)

Slive, S., Frans Hals (3.v), Londres, Phaidon, 1970-1974.

Vermeer y el interior holandés (cat. exp. a càrrec d'A. Vergara), Museo del Prado, Madrid, 2003

BARROC ESPANYOL

Brown, J., La edad de oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990

Brown, J., Escritos completos sobre Velázquez, Centro de Estudios Europa Hispánica, 2008

Brown, J.,Velázquez: pintor y cortesano, Madrid, Alianza, 1986

Coliva, A., Velázquez a Roma, Milan, Skira, 1999

Gallego, J., Visión y símbolos en la pintura española del Siglo de Oro, Madrid, Catedra, 1984

Harris, E., Velázquez, Vitoria-Gasteiz : Ephialte Instituto Municipal de Estudios Iconográficos, 1991.

El palacio del Rey Planeta: Felipe IV y el Buen Retiro (cat. ex.), Madrid, Museo Nacional del Prado, 2005

Pérez Sánchez, A. E., Pintura barroca en España 1600-1750, Madrid, Catedra, 1992.

Pérez Sánchez, A. E., Gallego, J., et. al., Velázquez (cat. exp.), Madrid, Ministerio de Cultura, 1990.

Portús Pérez, J., Pintura y pensamiento en la España de Lope de Vega, Hondarribia [Guipúzcoa] : Nerea, cop. 1999

Sebastián, S., Contrarreforma y Barroco: lecturas iconográficas e iconológicas, Madrid, Alianza, 1985

Sureda, J., La Gloria de los Siglos de Oro: mecenas, artistas y maravillas en la España imperial, Barcelona, Lunwerg, 2006

Sureda, J., Velázquez pintor y hombre del rey, Barcelona, Lunwerg, 2009

Valdivieso, E., Vanidades y desengaños en la pintura española del Siglo de Oro, [S.l.] : Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico, 2002

6. Metodologia

Tant per l'examen final com pel treball l'alumne ha d'aconseguir la correcció en tres aspectes que cal considerar bàsics i fonamentals: informació, reflexió i expressió.

Pel que fa a la informació, la valoració es farà tenint en compte:

1. La seva amplitud i interdisciplinarietat així com el seu enfoc conceptual i la varietat de la seva procedència. A partir del que s'ha proposat a classe s'ha d'establir una anàlisi crítica de les diferents informacions rebudes.

2. La referència exacta de les fonts d'informació fetes servir en relació al tema tractat, la conveniència d'aquestes i el "cribat" que el propi alumne hagi efectuat en la seva selecció.

3. Que aquesta informació es transmeti amb claredat i de manera indubitativa. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració de les conclusions a que arribin els autors consultats.

4. La metodologia utilitzada a l'efectuar els treballs i examen corresponents, metodologia observable tant pel que fa al material complementari que l'alumne pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com al treball/examen en si: exactitud en les definicions i en les dades objectivables, coneixement dels textos citats, bibliografia, etc.

Reflexió
Simplement no es consideraran vàlids els treballs o exàmens que no superin el mer coneixement memorístic o repetitiu dels temes tractats, encara que aquest coneixement sigui complert. És necessari demostrar un mínim nivell de reflexió i crítica d'aquests coneixements.

Expressió
No es tindran en consideració els treballs o exàmens que presentin una ortografia descuidada i amb excessives faltes i sense un mínim d'ordre lògic que faci possible la seva comprensió. L'alumne ha de tenir en compte, per tant:

-      L'ordre i claredat expositiva en l'articulació general del treball.

-      La cura en la composició gràfica.

-      L'exactitud, claredat i concisió de l'expressió.

-      L'ús rigorós i exacte del vocabulari general i específic.

El model metodològic que es seguirà per assolir els coneixements compresos en l'assignatura combinarà diferents vies d'aprenentatge. Serà a les classes plenàries on es donarà el gruix principal de la matèria així com les indicacions generals per acabar d'elaborar cada un dels 9 blocs de continguts en què es divideix Art del Barroc. Per tant, una vegada plantejades les qüestions considerades fonamentals, l'alumne les treballarà individualment servint-se, per fer-ho, de la bibliografia específica de cada tema. Paral·lelament, en els seminaris, es posaran en comú els diversos punts de vista dels exemples escollits pels alumnes.

Metodologia específica per al treball:

Els treballs individuals són d'extensió limitada, s'aconsella cenyir-se a les directrius que es donaran a classe (selecció de set cites documentals i/o bibliogràfiques; i comentari, màxim 10 pàgines). No s'acceptaran treballs enviats per correu electrònic, sinó només impresos en paper.

La presentació formal serà simple, sense portada, només amb les pàgines grapades. A la primera pàgina es faran constar els cognoms i nom, a més del títol del treball. Si el treball incorpora il·lustracions, aniran al final del text, abans de la bibliografia. Aquesta última s'ha de citar correctament i ha de ser ordenada alfabèticament per autors; són imprescindibles el lloc i l'any d'edició, però es dispensa el nom de l'editorial. Obligatòriament, el text ha d'incorporar el sistema de notes a peu de pàgina, tant de referència bibliogràfica com de caràcter informatiu. A més, el treball ha d'incloure una valoració personal de l'argument tractat.

 

7. Programació d'activitats

 

 

 

 

ART DEL BARROC

 

 

Dimarts

Dijous

22/09

-  24/09

PLENARIA

Introducció. La pintura de "vanitas"

-

29/09 -

01/10

PLENARIA

La Reforma protestant i l'art (la qüestió de les imatges). Rembrandt, un pintor protestant.

PLENÀRIA

La política de les imatges a la Contrareforma: de Caravaggio a Zurbarán (I).

06/10 - 08/10

PLENÀRIA

La política de les imatges a la Contrareforma: de Caravaggio a Zurbarán (II).

PLENÀRIA

La ciutat barroca europea. De Roma a Londres-

13/10 - 15/10

PLENÀRIA

Genis de l'arquitectura: Bernini i Borromini

PLENÀRIA

Bernini escultor

20/10 - 22/10

-

 -

27/10 - 29/10

Primer seminari

(La interpretació de la mitologia)

Primer seminari

(La interpretació de la mitologia)

03/11 - 05/11

PLENARIA

Art i poder: retrat de cort i al·legories. De Rubens a Velázquez (I).

PLENÀRIA

Art i poder: retrat de cort i al·legories. De Rubens a Velázquez (II).

10/11 - 12/11

PLENÀRIA

El Escorial i El Greco. L'arquitectura i la plàstica hispànica

PLENÀRIA

Escultura hispànica

17/11 - 19/11

PLENÀRIA

Pintura de gènere i modernitat (I)

PLENÀRIA

Pintura de gènere . La quotidianitat holandesa.

24/11 - 26/11

Segon seminari

(Dones i món de l'art)

Segon seminari

(Dones i món de l'art)

01/12 - 03/12

PLENÀRIA

El "somni americà". On l'utopia era possible.

PLENÀRIA

Els jardins barrocs i l'infinit.