Curs 2015-2016

Literatura Llatina (20.032)

 

1.   Presentació de l'assignatura

L'assignatura «Literatura Llatina» es concep com a continuació i aprofundiment dels continguts i competències assolits a les assignatures «Cultura Clàssica» de primer curs i a «Llengua Llatina» de segon curs. Així doncs, per tal d'evitar repeticions, es posarà especial èmfasi en gèneres que no van ser tractats a Cultura Clàssoca (historiografia, novel·la, elegia etc.) i èpoques tractades més superficialment (el principat d'August i, sobretot, els segles I-II d.C.); alguns autors, com ara Virgili i Horaci, es tornaran a tractar des de punts de vista diversos; altres, com Ciceró, Catul o els comediògrafs (Plaute i Terenci) s'ometran en aquest curs. D'altra banda, s'intentarà accedir directament a textos originals en la mesura del possible i ampliant els coneixements pròpiament lingüístics desenvolupats a Llengua Llatina

 

Prerequisit. Per a cursar aquesta assignatura es presuposa el nivell de coneixement de llengua llatina de l'assignatura "Llengua Llatina" o equivalent.

 

2.   Competències

-        Ser conscient del caràcter "exemplar" que tenen les produccions de la literatura romana (inclús les de caire "secundari") en la tradició literària d'Occident.

-        Situar i interpretar els principals autors romans i llurs obres segons el doble vector del "gènere literari" en el que s'inscriuen i de l' "època literaria" en la que visqueren, amb els condicionants històrics i estilístics que això suposa.

-        Utilitzar una terminologia precisa en el comentari de textos o en el desenvolupament de temes en format d'assaig: de figures estilístiques, relatius a etapes històriques (república, principat d'august, alt imperi, dominat), relatius a etapes de la història literària ("Edat d'Or", "Edat de Plata"), a corrents estètics (clàssic / post-clàssic, manierisme / classicisme, etc.) i de caràcter específicament literaris (concinnitas / inconcinnitas, període ciceronià, brevitas, Ringkomposition...)

-        Saber aplicar aquests conceptes a obres de les literatures modernes que segueixen la tradició iniciada pels clàssics romans (p.e., els diferents estils en la prosa)

-        Conèixer de primera mà (en la mesura del possible) alguns exemples clàssics de figures retòriques (p.e.: hipàl·lage, al·legoria, al·literació)

-        Conèixer de primera mà alguns loci classici de la literatura romana i ser capaç d'interpretar-los i utilitzarlos (en produccions originals) sense caure en usos i interpretacions incorrectes.

-        Interpretar adequadament textos de caire històric, o d'especial importància pel seu ús com a font històrica.

-        Llegir en llengua original textos literaris llatins de diversos gèneres i de dificultat mitjana.

-        Interpetar adequadament textos en llatí de dificultat mitjana-alta tot utilitzant les eines filològiques adequades.

-        Conèixer el funcionament bàsic de la mètrica llatina a partir d'alguns exemples representatius i valorar adequadament els intents d'adaptació al català o castellà.

-        Conèixer la bibliografia secundària bàsica de la matèria i ser capaç d'utilitzar-la adequadament per a entendre textos primaris (obres literàries o fragments d'obres literaries, tot evitant que la "bibliografia secundària" sigui presa com a "font primària".

-        Conèixer algunes de les principals obres sobre l'Antiguitat per tal de poder usar-les en el futur (acadèmic o professional) o simplement per interpretar millor textos científics en els que aquestes siguin citades: repertoris de textos (col·leccions de clàssics llatins, la Patrologia Latina Migne, MGH, etc.), històries de la literatura, diccionaris i enciclopèdies de l'Antiguitat Clàssica, etc.

 

  

3. Continguts

  

Part teòrica

La part teòrica de l'assignatura comprèn el curs d'història de la literatura llatina, amb èmfasi en les èpoques no tractades a les assignatures anteriors. Així doncs, s'ometrà la literatura d'època republicana (excepte Lucreci), es tractaran nomès alguns punts de la literatura augustea i s'estudiarà més detalladament la literatura llatina altimperial.

 

-Introducció. La poesia didàctica: Lucreci

-L'època Augustea (31 a.C.-14 d.C.)

· Virgili, Horaci i August, escriptor.

· L'elegia eròtica: Tibul i Properci

· Ovidi: Metamorfosis i elegies de l'exili

-Època altimperial o Edat de Plata (14-180 d.C.)

· Època de la dinastia júlio-clàudia (14-68): Fedre, Sèneca, Lucà, Petroni

· Època dels Flavis i de Trajà (69-117): Marcial, Tàcit, Plini el Jove, Juvenal

· Època d'Adrià i dels Antonins (117-180) : Suetoni, Apuleu

-Època baiximperial o Antiguitat Tardana (180-476 d.C.)

· Crisi de la literatura pagana i renaixement del segle IV d.C

· Literatura cristiana primitiva

 

Part pràctica

La part pràctica (en el marc de la qual es duran a terme els seminaris) consistirà en la lectura i comentari de textos en llatí que il·lustrin alguns dels elements tractats a la part teòrica. S'ampliaran els coneixements lingüístics bàsics en tres aspectes:

-Gramàtica i sintaxi: aprofondiment en la sintaxi oracional (frases subordinades, formes personals del verb, declinació grecollatina)

-Mètrica: introducció i exposició de la mètrica de l'hexàmetre i del dístic elegíac

-Estilística: alguns usos estilístics naturalitzats a la poesia europea que tenen el seu origen a la poesia llatina clàssica i postclàsica

  

3.   Avaluació

L'avaluació de l'assignatura combina les modalitats continuada i final. L'avaluació final es durà a terme mitjançant un examen que representarà el 60% de la nota final i que comprendra les dues vessants (teòrica i pràctica.

L'avaluació continuada representarà un 40% de la nota final i es durà a terme principalment a partir de seminaris, és a dir, exercicis de traducció i/o comentari de text: amb suficient antelació el professor donarà a conèixer a l'Aula Global el text a comentar, allò que caldrà comentar i unes petites indicacions bibliogràfiques.

A més a més, hi ha una lectura obligatòria (en traducció). Es proposaran varies opcions per tal que els alumnes escullin segons llurs interessos (poesia, història, novel·la, etc.)

Per a superar l'assignatura cal aprovar  independentment cada part (l'avaluació continuada i la prova final, i cada una de les parts de la prova final). La còpia o el plagi comporta suspendre l'assignatura.

 

Recuperació de l'assignatura

L'examen de reavaluació tindrà la mateixa estructura que el de primera convocatòria.

a)   Per als alumnes que tinguin aprovades les activitats d'avaluació continuada (o que s'hagin presentat i no les hagin aprovat), l'examen de recuperació tindrà el mateix valor que l'examen d'avaluació final, és a dir, el 60% (si s'escau, s'hauran de recuperar els seminaris.)

b)   Per als alumnes que no s'hagin presentat als seminaris, o que els hagin suspès i no recuperat, l'examen de recuperació representarà el 75% de la nota; les activitats de curs no seran recuperables.

  

4.   Bibliografia bàsica

             Albrecht, Michael von: Historia de la literatura romana: desde Andrónico [sic] hasta Boecio, Barcelona: Herder, 1997-1998 (2 vol.)

             Bayet, Jean: Literatura latina, Barcelona: Ariel, 19852

             Bickel, Ernst: Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 19871 (20092)

             Bieler, Ludwig: Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 1971 (moltes reed.)

             Codoñer, Carmen (ed.): Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997

             Fitzgerald, William: How to Read a Latin Poem, if you can't read Latin yet, Oxford University Press, 2013

             Fuhrmann, Manfred: Literatura romana, Madrid: Gredos, 1985

             Fuhrmann, Manfred: Geschichte der römischen Literatur, Stuttgart: Reclam, 2005

             Kenney, E. J. / Clausen, W. V. (edd.): Historia de la literatura clásica de Cambridge, vol. 2.: Literatura latina, Madrid, Gredos 1990

             Laurens, Pierre: Histoire critique de la littérature latine, Paris: Les Belles Lettres, 2013

             Palmer, L.R.: Introducción al latín, Barcelona: Ariel 1988

             Zenacker, H. / Fredouille, J. C.: Littérature latine, Paris: PUF, 1993

 

             Col·leccions de textos

             Bilingües:

             Fundació Bernat Metge (català - llatí/grec)  - Ed. Adesiara, col. "Aetas" (català - llatí/grec) - Colección de autores griegos y latinos del CSIC, antiga Alma Mater (castellà - llatí/grec) - Collection des Universités de France, "Guillaume Budé" (francès - llatí/grec) - Loeb Classical Library (anglès - llatí/grec)

             Només traducció:

             Biblioteca Clásica Gredos (castellà), la 'Biblioteca básica Gredos' és una selecció en butxaca de la col·lecció anterior - Les editorials Akal, Alianza (El Libro de Bolsillo), Cátedra (col. Letras Universales) tenen en els seus catàlegs, sobretot la primera i la segona, col·leccions dedicades als clàssics; càtedra edita alguns poetes en edició bilingüe

  

5.   Metodologia i tipologia de les classes

Les sessions seran de tres tipus diferents:

Sessions teòriques: conduïdes pel professor, en les quals s'exposaran els conceptes generals de cada època, autor o gènere.

Sessions pràctiques: basades en la traducció i comentari de textos; el professor explicarà la teoria gramatical necessaria de manera progressiva.

Seminaris: els seminaris es basaran en la feina feta prèviament pels alumnes i/o en les lectures obligatòries. Si el nombre de matriculats a l'assignatura ho requereix, es procedirà a dividir els alumnes per grups.

 

Lectures obligatòries

La base d'una assignatura com aquesta és, naturalment, la lectura d'una selecció prou ampla d'autors romans antics i tardo-antics. Es requereix com a mínim la lectura de:

a)   el dossier de textos de l'assignatura sobre el que es basa la docència diària. Aquest dossier estarà a disposició dels alumnes a l'Aula Global i inclourà els textos que es comentaran a classe (traduïts o en versió bilingüe per a la il·lustració de les classes teòriques; en llatí amb notes per a les classes pràctiques).

b)   Les lectures obligatòries (en traducció) s'anunciaran a l'aula global uns mesos abans d'iniciar-se el curs.