Curs 2015-2016

Literatura Catalana (20023)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats 
Curs: 2n 
Trimestre: 3r 
Nombre de crèdits ECTS: 6 
Hores dedicació estudiant: 150 
Llengua de la docència: catalana
Professors: Miquel M. Gibert, Ignasi Moreta i professorat per assignar

 

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

L'assignatura té per objectiu familiaritzar els estudiants amb la literatura catalana dels segles XIX i XX mitjançant la lectura d'algunes obres especialment representatives.

El domini de la normativa i la capacitat de redacció en català són requisits previs per cursar l'assignatura.

 

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

 

 1. Competència cultural i artística.

 

2. Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art i pensament.

 

3. Competència i domini de la llengua catalana, amb el nivell de correcció i la capacitat de redacció exigibles als futurs graduats en humanitats.

 

4. Desenvolupament de la capacitat de crítica i anàlisi de les obres literàries.

 

5. Interrelació del coneixement concret, episòdic, amb els coneixements teòrics.

 

6. Detecció de la informació cultural i ideològica d'un text.

 

7. Maneig de fonts d'informació en diversos camps del coneixement.

 

8. Organització i planificació del desenvolupament d'un discurs crític sobre un text.

 

 

 

1. Identificació de les etapes, els moviments, els autors i les obres de la literatura catalana al llarg de la seva història.

 

2. Interpretació dels textos literaris utilitzant evidències del text mateix i informació procedent de l'època, l'autor i el context literari.

 

3. Identificació dels vincles essencials entre el conjunt de la producció literària catalana contemporània i la producció corresponent europea.

 

4. Tenir criteris clars d'anàlisi i valoració dels textos objecte d'estudi.

 

5. Saber entendre i analitzar estèticament els textos de la tradició literària catalana, prèvia consulta de la bibliografia recomanada.

 

3. Temari

1. Joan Alcover

2. Joan Maragall

3. Salvador Espriu

4. Mercè Rodoreda

 

4. Lectures obligatòries

Joan Alcover, Cap al tard. Edició recomanada: Joan Alcover, Cap al tard, Educaula, Barcelona, 2007.

Joan Maragall, El comte Arnau. Edicions recomanades: Joan Maragall, El comte Arnau, estudi preliminar, propostes de treball i material complementari a cura de Lluís Quintana, edició a cura de Glòria Casals, Educaula, Barcelona, 2010; Joan Maragall, Poesia completa, edició de Glòria Casals i Lluís Quintana, Edicions 62, Barcelona, 2010.

Salvador Espriu, Una altra Fedra, si us plau. Edicions recomanades: Salvador Espriu, Fedra. Una altra Fedra, si us plau, edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Miquel Edo i Julià, Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu / Edicions 62, Barcelona, 2002; Salvador Espriu, Teatre, pròleg d'Enric Gallén, Edicions 62, Barcelona, 2013.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant. Edició recomanada: Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, Club Editor, Barcelona, 2013 (25.ª edició dins Club Editor Jove).

 

5. Avaluació

60%: examen.

30%: treball escrit.

10%: intervencions als seminaris.

 

L'examen tindrà tres parts: 1) un qüestionari per verificar que s'han fet les lectures obligatòries, 2) una o diverses preguntes teòriques, i 3) un comentari de text. L'examen s'avaluarà en un màxim de 6 punts.

 

El treball escrit es desenvoluparà d'acord amb les indicacions que es donaran a l'Aula Global.

 

Per superar l'assignatura caldrà aprovar l'examen i el treball escrit. Si se suspèn només un dels exercicis, en el període de recuperació es podrà recuperar l'exercici suspès: la nota de l'exercici aprovat es conservarà.

 

6. Bibliografia i recursos didàctics

 

6.1. Bibliografia bàsica 

Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, a cura de Narcís Garolera, 4 vol., Curial, Barcelona, 1982-1985.

Glòria Bordons / Jaume Subirana (ed.), Literatura catalana contemporània, EdiUOC / Proa, Barcelona, 1999.

Joan Ducrós / Toni Sala / Carme Arenas / Antònia Carré, Solc 9. Literatura catalana: història i textos, Edicions 62, Barcelona, 2010.

Joan Fuster, Literatura catalana contemporània, Curial, Barcelona, 1972.

Martí de Riquer / Antoni Comas / Joaquim Molas, Història de la literatura catalana, 11 vol., Ariel, Barcelona, 1964-1990.

Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, a cura de Narcís Garolera, 2 vol., Columna, Barcelona, 1994-1995.

 

6.2. Bibliografia complementària

S'anirà donant a mesura que s'expliquin els temes del programa.

 

6.3. Recursos didàctics

Es penjaran textos a l'Aula Moodle i es compartiran recursos i informacions d'ordre divers al grup «Literatura Catalana UPF» de Facebook, la consulta dels quals serà molt recomanable.

 

7. Metodologia

Es farà un ús intens de l'aula virtual, tant a través de l'Aula Global Moodle com del grup «Literatura Catalana UPF» de Facebook. L'aula virtual (Moodle i Facebook) servirà per proporcionar eines teòriques als estudiants, facilitar els textos literaris comentats a l'aula amb suficient antelació, comptar amb eines que permetin traslladar al món virtual els debats que tenen lloc a l'aula presencial, oferir als estudiants materials que els permetin ser autònoms en l'aprenentatge, etc.

 

A les classes plenàries s'evitarà el model de classe de literatura entesa com 'el dictat d'un manual d'història de la literatura', que acabaria consistint en un mer llistat d'autors i obres. Sense negligir els continguts teòrics, sense els quals no és possible una lectura informada, es prioritzarà al màxim l'estudi de la literatura a partir de la lectura de la literatura. Això significa, per exemple, donar més protagonisme a la literatura que a la metaliteratura (crítica literària, historiografia literària, terminologia acadèmica sobre literatura...), sense que això impliqui menystenir, però, la importància de la consulta de bibliografia secundària.

 

Als seminaris es complementaran els continguts de les classes plenàries amb la lectura d'altres textos literaris fonamentals del període de l'assignatura (segles XIX i XX).

 

L'assignatura Literatura Catalana té, doncs, una concreció presencial i una altra de virtual. Totes dues es retroalimenten i totes dues són fonamentals per seguir l'assignatura.