Curs 2015-16

Art dels Segles XVIII i XIX (20022)

Presentació de l'assignatura

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua o llengües de la docència: castellà (plenàries i seminaris)

Professorat: Tomas Macsotay

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

L'assignatura pertany als estudis d'humanitats. Parteix dels continguts i els mètodes propis de la història de l'art per fer una reflexió d'ordre històric i cultural.

Aborda el procés de maduració de la modernitat en l'art des de mitjans dels segle XVIII fins a 1900. Presenta i analitza els aspectes claus dels moviments artístics i els principals artistes d'aquest període. Proposa un exercici de reflexió sobre els valors estètics, ideològics i socials de l'art.

Es lligarà l'estudi de les obres de la producció artística amb les pertanyents a altres camps culturals.

 

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

 

Instrumentals

 1. Coneixements bàsics de l'especialitat.

 2. Capacitat d'anàlisi i de síntesi

 3. Capacitat d'elaborar i expressar correctament arguments intel·lectuals.

 

 Interpersonals

 4. Debat i intercanvi de tesis.

 

Sistèmiques

 5. Interpretació de la imatge.

 6. Interpretació d'altres fonts culturals.

 

  Altres

 7. Capacitat crítica

 

 

 

 

1. Coneixer els episodis clau de l'evolució artística del període estudiat.

 

2. Analitzar i interpretar les obres d'art corresponents.

 

3. Coneixer i re-evaluar el seu sentit i la seqüència artística que estableixen.

 

4. Analitzar fonts teòriques en relació amb les obres plàstiques.

 

5. Reflexionar en termes abstractes i generals a partir d'obres particulars.

 

 

 

3. Continguts

1- Focus històric

1.A Jacques-Louis David i la revolució moderna

1.B Joseph Mallord William Turner i la pintura de paisatge moderna

1.C Vincent van Gogh i els seus amics

 

2- Focus teòric

2.A Immanuel Kant i l'obra d'art autònoma

2.B Charles Baudelaire i la pintura de la ciutat moderna

2.C Semiòtica i postimpressionisme

 

3- Cronologia de Moviments estètics:

3.A. Els romàntics alemanys

3.B. Els Realistes

3.C. Aestheticism, Art Nouveau, Modernisme

 

4. Arquitectures dels segles XVIII i XIX.

 

5. Mercat d'art, indústria d'art i Arts and Crafts

 

4. Avaluació

Activitat

Percentatge

Recuperació de Juliol

Seminaris

30 %

Es manté la qualificació en qualsevol cas

Aprofitament de la classe plenària

40 %

Es pot recuperar

Prova final

30 %

Es pot recuperar

 

Per superar l'assignatura l'estudiant haurà d'assolir el 50% entre les tres activitats proposades i, al menys, aconseguir 10 punts sobre 40 possibles en la qualificació de la prova final. Els estudiants que no assoleixin aquest 50% (o que no facin aquesta prova escrita, o bé que no hi arribin al 10 sobre 40) podran optar a la recuperació de juliol, si compleixen la resta de normes generals d'avaluació.

 

  

Seminaris

                        Objectius: 1) consolidar coneixements vinculats amb les plenàries, 2) ampliar temàtiques associades a les plenàries i 3) desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d'imatges i d'expressió oral i escrita.

  Estructura: 4 seminaris, en setmanes alternes, amb 4 temàtiques diferents. Es durà a terme una pràctica -exercici- per a cada sessió de seminari, que s'ha de lliurar personalment al final de la sessió.

  Assistència: obligatòria en tots els seminaris.

  Materials: tots disponibles a l'aula global, des del primer dia de curs. Cada alumne/a trobarà a la seva aula global de seminaris l'exercici i lectura corresponents a cada sessió de seminari que toca. Les lectures s'han de fer SEMPRE amb antelació, així com algunes de les pràctiques -a l'aula global està indicat quines i el professor ho remarcarà el primer dia de curs-.

       Valoració: 30% de la nota final, que surt de la mitjana de les 4 pràctiques entregades al llarg del curs. Aquesta mitjana té en compte la participació durant els seminaris, que s'incorpora a la nota final de cada una de les pràctiques. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s'assisteix a la sessió.

                   Recuperació: no poden recuperar-se les pràctiques no presentades o no fetes dins el termini. No hi ha recuperació al Juliol de la nota dels seminaris.

 

                   El professor explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

Aprofitament de les classes plenàries

                  

                   Objetius:  Desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d'imatges i d'expressió oral i escrita.

                   Contingut:  Participació individual, exercicis en grup i presentacions.  Respostes breus a qüestions tractades en classe en qualsevol moment del curs.

                   Estructura: 40 % de la nota final

En l'aprofitament de les plenàries cal destacar tres diferents línies de participació activa, mitjançant de (1) classes de repas i pràctiques, (2) proves obligatòries en classe i (3) presentacions en grup.

(1) Les pràctiques a classe tenen com a objectiu entrenar la capacitat de distinció davant d'obres individuals, però també la manera de comparar obres en parells com mode d'explorar aspectes d'iconografia i estil. El professor incentivarà la participació amb lectures i qüestions que s'hauran de respondre oralment, sense avís previ.

(2) Les proves obligatòries a classe permeten una lectura detinguda de fonts històriques distribuïdes a la classe: vides d'artista, crítiques d'art, textos d'estètica i col·laboracions de poetes i artistes

(3) Les presentacions aborden un dels deu temes triat pel professor, i han de ser elaborats en un context col·laboratiu. Cada grup tindrà almenys una sessió de tutoria amb el professor. Entre les preparacions destaca la participació en un glossari interactiu accessible en l'aula global.

De triar-ho així, les presentacions serviran com a punt base dels assajos escrits opcionals (veure Prova final). El 25/4 (setmana tres) cada estudiant haurà d'indicar si opta com a prova final per l'examen en classe o per l'assaig individual.

Assistència mínima obligatòria: 12 de 16 plenàries.

 

Valoració: 40% de la nota final, que (amb avaluació continua) surt de la mitjana de les tres línies de participació activa al llarg del curs. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s'assisteix a la sessió.

 

Recuperació: assaig oral al juny; Recuperació de juliol

 

                   El professor explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

  

Prova final

                   Contingut: La primera hora un assaig escrit (a triar entre dos temes), segona hora classificació i comentari d'obres.

Opcional: en comptes de l'examen de recuperació, es pot optar per un assaig de no més de 5.000 paraules, a ser lliurat en format WORD en la data de l'examen. L'assaig contindrà bibliografia i un sistema de referències (indicant fonts exactes amb esment de pàgina). L'assaig estarà temàticament vinculat a la presentació en grup corresponent (veure Aprofitament de les classes plenàries).

 

       Valoració: 30% de la nota final

                        Criteris de valoració:

 

Competències

No assolit/Insuficient

Suficient/Bé

Coneixements

0-19

20-40

Capacitat de relacionar i síntesi

Sentit crític i pensament abstracte

Expressió

0-19

20-40

  

  

Recuperació de juliol

  Contingut: Classificació i comentari de quatre imatges i assaig (escrit)

         Valoració: 70% (la qualificació dels seminaris no és pot recuperar)

  Criteris de valoració: Coneixements, capacitat d'identificació i anàlisi d'imatges, capacitat de relació i síntesi, sentit crític i capacitat d'expressió.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

   EISENMAN, Stephen F. et alii, Historia crítica del arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 2001.

REYERO, Carlos, Introducción al arte del siglo XIX, Madrid, Cátedra, 2014

5.2. Bibliografia complementària

Altres obres bàsiques

HONOUR, Hugh, El romanticismo, Madrid, Alianza, 1984.

HONOUR, Hugh, El neoclasicismo, Madrid, Xarait, 1982.

NOCHLIN, Linda, El realismo, Madrid, Alianza, 1991.   

ROSENBLUM, Robert  y JANSON, J., El arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 1992.

VALVERDE, Isabel et alii, La conquista de la libertad. El arte occidental entre 1780 y 1900, Ars Magna. Vol. IX, Barcelona, Planeta, 20095.

Bibliografia complementària

Fonts

                 BAUDELAIRE, Charles, El pintor de la vida moderna, Murcia, Colegio de Arquitectos, 1995.

                 BAUDELAIRE, Charles, Salones y otros escritos sobre arte, Barcelona, Visor, 1996.

                 CALVO SERRALLER, Francisco (dir.), Fuentes y documentos para la historia del arte. Ilustración y Romanticismo, Barcelona, Gustavo Gili, 1982.

                 FREIXA, Mireia (dir.), Fuentes y documentos para la historia del arte. Las vanguardias del siglo XIX, Barcelona, Gustavo Gili, 1982.

                 HARRISON, Ch. y WOOD, P. (ed.), Art in Theory, 1815-1900. An Anthology of Changing Ideas, Oxford, Blackwell, 1998.

                 LORENTE, Jesús-Pedro, Historia de la crítica de arte. Textos escogidos y comentados, Saragossa, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2005.

                 SOLANA, Guillermo (ed.), El Impresionismo. La visión original. Antología de la crítica de arte (1867-1895), Madrid, Siruela, 1997.

                 TAYLOR, Joshua (ed.), Nineteenth-Century Theories of Art, Berkeley, University of California Press, 1989.

Estudis

                 BOIME, Albert, Historia social del arte moderno,  Madrid, Alianza, 1994-1996, 2 vols.

                 BOZAL, Valeriano, Goya y el gusto moderno,  Madrid, Alianza, 1994.

                 CLARK, Kenneth, La rebelión romántica, Madrid, Alianza, 1990.

                 CROW, Thomas, Pintura y sociedad en el París del siglo XVIII, Madrid, Nerea, 1989.

                 DELEVOY, Robert, Le Symbolisme, Ginebra, Skyra, 1982.

                 EITNER, Lorenz, An Outline of 19th Century European Painting. From David to Cézanne, Nueva York, Icon Editions, 1986

                 FRANCASTEL, Pierre y otros, Arte, arquitectura y estética en el siglo XVIII, Madrid, Akal, 1987.

                 FRASCINA, Francis et alii: La modernidad y lo moderno. La pintura francesa del siglo XIX, Madrid, Akal, 1998.

                 FRIED, Michael, El lugar del espectador. Estética y orígenes de la pintura moderna, Madrid, Visor-La Balsa de la Medusa, 2000.

                 HASKELL, Francis, Pasado y presente en el arte y en el gusto, Madrid, Alianza, 1989.

            HERBERT, R.L., El Impresionismo. Arte, ocio, sociedad, Madrid, Alianza, 1989.

                 HILTON, Timothy, Los Prerrafaelitas, Barcelona, Destino, 1993.

                 HOFMANN, W., Nana. Mito y realidad, Madrid, Alianza, 1991.

 

            LUCIE-SMITH, Edward, La pintura simbolista, Barcelona, Destino,1991.

 

       METKEN, Günter, Los Prerrafaelistas. El realismo ético y una torre de marfil en el siglo XIX, Barcelona, Blume, 1982.

 

 PRETEJOHN, Elizabeth, The Art of the Pre-Raphaelites, Londres, Tate, 2000.

 

                 REWALD, John,  Historia del Impresionismo, Barcelona, Seix Barral, 1972.

 

                 REWALD, John, El postimpresionismo. De Van Gogh a Gauguin, Madrid, Alianza,1982.

                 ROSENBLUM, Robert, Transformaciones en el arte de finales del siglo XVIII, Madrid, Taurus, 1986.

            STAROBINSKY, Jean, L´invention de la liberté, 1700-1789. Les emblèmes de la raison, París, Gallimard, 2006.

                 STOICHITA, Víctor, Ver y no ver. La tematización de la mirada en la pintura impresionista, Madrid, Siruela, 2005.

 

5.3. Recursos didàctics

Dossier de lectures i relació d´imatges que s'anirà configurant al llarg del curs.

Elaboració d'un glossari interactiu.

 

6. Metodologia

Es parteix d'un fil cronològic que permet reconstruir el decurs històric. Sobre aquesta columna cronològica es proposa una lectura crítica sobre els discursos programàtics d'arts plàstiques respecte a la modernitat. Es busca entendre els moviments estètics en tota la seva complexitat i la interrelació (tant històrica com teórica) entre la societat i les diferents arts.

Pel que fa a l'aprofitament de les plenàries, cal destacar tres diferents línies de participació activa, mitjançant de (1) classes de repas i pràctiques, (2) proves obligatòries a classe i (3) presentacions en grup.

(1) Les pràctiques a classe tenen com a objectiu entrenar la capacitat de distinció davant obres individuals, però també la manera de comparar dues obres com mode d'explorar aspectes d'iconografia i estil.

(2) Les proves obligatòries a classe permeten una lectura detinguda de fonts històriques: vides d'artista, crítiques d'art, textos d'estètica i col·laboracions de poetes i artistes.

(3) Les presentacions aborden un dels deu temes predeterminats a explorar en context col·laboratiu, i serveixen com a punt base dels assajos escrits facultatius (prova final)

El seminaris s'articularan sobre els exercicis de lectura crítica d'assaigs contemporanis i comentaris icònics.

 

7. Programació d'activitats

 

Setmana

Activitat a l'aula: dilluns, dimecres

Plenàries i avaluació continua

Seminaris: divendres

agrupament / tipus d'activitat

Setmana 1

11/04 - 15/04

 

Plenària 1: Focus històric I: Jacques-Louis David i la revolució moderna

Plenària 2: Focus teòric I: Immanuel Kant i l'obra d'art autònoma

 

 

Setmana 2

18/04 - 22/04

 

Plenària 3: El primer moviment estètic: els romàntics alemanys

Plenària 4: Focus històric II: Joseph Mallord William Turner i la pintura de paisatge moderna

 Activitat 1               101, 201

Comentari de text

Setmana 3

25/4 - 29/4

Plenària 5: Repàs i pràctiques

Plenària 6: El segon moviment estètic: els Realistes

Activitat 1                102, 202

Comentari de text

Setmana 4

2/05 - 6/05

 

Plenària 7: Prova obligatòria a classe I

Plenària 8: Focus teòric II: Charles Baudelaire i la pintura de la ciutat moderna

 

 Activitat 2                101, 201

Comentari de text

Sermana 5

9/05 - 13/05

 

Plenària 9: Arquitectures dels s. XVIII i XIX.

Plenària 10: Mercat d'art, indústria d'art i Arts and Crafts

 

 Activitat 2                102, 202

Comentari de text

Setmana 6

16/05 - 20/05

 

 

 Activitat 3                101, 201

Comentari de text

Plenària 11: Prova obligatòria a classe II

Setmana 7

23/05 - 27/05

Plenària 12: Focus històric III: Vincent van Gogh i els seus amics

Plenària 13: Focus teòric III: Semiòtica i postimpressionisme

Activitat 3               102, 202

Comentari de text

Setmana 8

30/05 - 03/06

Plenària 14: El tercer moviment estètic: Aestheticism, Art Nouveau, Modernisme

Plenària 15: Presentacions

 

 Activitat 4               101, 201

Comentari de text

Setmana 9

06/06- 10/06

Plenària 16: Presentacions

Plenària 17: Repàs i pràctiques

Activitat 4               102, 202

Comentari de text

Setmana  10

13/06 - 17/06

Repàs i practiques