Curs 2015-2016

Història contemporània I (20021)

Tipus d'assignatura: Matèria troncal i obligatòria

•· Titulació / Estudis: Humanitats

•· Nombre de crèdits: 4

Nombre de crèdits ECTS: 4

•· Nombre total d'hores de dedicació a l'assignatura: 100

•· (nombre de crèdits ECTS x 25)

•· Temporalització:

- Curs: 2on curs

- Tipus: Trimestre

- Període: 3er Trimestre

•· Departament: Humanitats

•· Professorat: Eloy Martín, Maite Ojeda, Glòria Cano

•· Grups: Eloy Martín (1), Maite Ojeda  (2), Glòria Cano (3)

•· Llengua de docència: Eloy Martin (castellà), Maite Ojeda i Glòria Cano (català)

  

1.   Presentació de l'assignatura

            Aquest Pla Docent té com a objectius dissenyar i posar en pràctica l'adaptació de l'assignatura Història contemporània I a les directrius de Bolonya. Aquestes impliquen un nou paradigma docent, on es pretén potenciar la participació dinàmica de professor i estudiants, l'avaluació continuada i l'autoaprenentatge dels alumnes (tutelat pel docent) i, com a conseqüència desitjable, l'aprenentatge conjunt de professor i alumnes.

            L'assignatura Història contemporània I és una assignatura que té com a objectiu capacitar els alumnes d'Humanitats (així com a tots aquells procedents d'altres estudis que la triïn de lliure elecció) en el coneixement i anàlisi del període d'entreguerres (1914-1945), des d'una perspectiva política, econòmica, social i cultural. Els continguts es vertebren entorn a set temes que van de la Primera a la Segona Guerra Mundial.

            L'assignatura es basa en el desenvolupament de competències generals (que tendeixen a potenciar l'optimització de les capacitats i les qualitats de l'alumnat) i específiques (coneixement del període d'entreguerres), mitjançant les classes magistrals (en les que s'introdueixen els coneixements bàsics exigibles a l'assignatura), seminaris sobre aspectes concrets del temari (en el què és fonamental el treball dels alumnes) i les tutories. Els treballs vinculats als seminaris i un examen serviran per a posar de manifest el treball dut a terme pels alumnes al llarg del trimestre.

 

Temari

            Tema 1.- La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

            Tema 2.- La Revolució Russa

            Tema 3.- La reconstrucció d'Europa

            Tema 4.- El període d'entreguerres i la gran crisi de 1929

            Tema 5.- El feixismes: el criptofeixisme, el nazisme i franquisme

            Tema 6.- La Segona Guerra Mundial

 


2. Prerequisits per al seguiment de l'itinerari formatiu

            Coneixements previs. L'alumnat ha de conèixer els principals esdeveniments del període. Hauria de saber alguna cosa de les dues guerres mundials, el sorgiment de nous estats i modificacions de fronteres després de la Primera Guerra Mundial, la revolució soviètica, el crack del 29, els feixismes i de la història espanyola del primer terç del segle XX.

            Capacitats bàsiques necessàries per iniciar el procés d'aprenentatge. L'alumnat ha de poder seguir les classes magistrals i els seminaris, que utilitzaran com a llengua vehicular el català.

            Relació amb assignatures del pla d'estudis. Està relacionada amb les assignatures Història moderna i Història contemporània II.

 

3. Competències a assolir en l'assignatura      

Competències generals

  

Competències específiques

Instrumentals

1.1. Comunicació oral i escrita adequada a la correcta exposició dels treballs requerits.

 

1  Correcció, claredat i precisió en les exposicions orals o escrites.

2  Capacitat de síntesi: saber extreure i comunicar les idees principals d'un text.

3  Defensa dels arguments assumits davant del professor i dels companys de classe.

4  Capacitat de posar de manifest un esperit crític amb les interpretacions del professor, dels textos escrits i de la resta de companys de classe.

5  Capacitat d'iniciativa: saber interactuar a les classes magistrals i els seminaris.

 

1.2. Capacitat investigadora.

6 Capacitat per a enfrontar-se a documentació secundària i primària.

7 Capacitat per a seleccionar la informació i, posteriorment, ordenar-la.

8 Capacitat per a oferir uns resultats clars i ordenats.

 

1.3. Capacitat analítica.

9    Capacitat per a interioritzar i desagregar els elements constitutius d'un text.

10  Capacitat de jerarquitzar els diversos elements d'un text prèviament determinat.

 

1.4. Iniciativa i capacitat per complementar la informació amb l'ajuda de textos bàsics.

11 Foment de la recerca bibliogràfica.

12 Habilitats informàtiques: recerca a internet, etc.

13 Habilitats gràfiques: llegir i dinamitzar gràfics i situacions similars.

 

Interpersonals

-2.1.- Bona aptitud per treballar en equip.

-2.2.- Capacitat d'informar sobre el desenvolupament dels treballs.

-2.3.- Receptivitat de la diversitat.

 

Sistemàtiques

3.1.- Capacitat d'aprenentatge.

3.2.- Aptitud per a integrar coneixements i mètodes de diverses disciplines.

3.3.- Disposició per a treballar autònomament.

3.4.- Habilitat per a la resolució de preguntes de temàtica històrica vinculades a la història política, econòmica, social o cultural.

3.5.- La capacitat d'aplicar el sentit comú als nous coneixements.

3.6.- Capacitat per a aplicar els coneixements teòrics a la pràctica.

 

1.1.- Coneixements bàsics sobre el període d'entreguerres.

 

1.2.- Coneixements bàsics sobre el sistemes polítics capitalista i socialista-comunista.

 

1.3.- Adquisició de conceptes bàsics, habilitats i raonaments referits a l'àrea analitzada.

 

1.4.- Capacitat per endinsar-se en el llenguatge i en el raonament dels diferents protagonistes polítics i culturals del període.

 

1.5.- Capacitat per a distingir entre esdeveniments històrics d'abast mundial dels regionals o locals.

 

1.6.- Capacitat per aconseguir informació històrica en algunes pàgines web bàsiques.

 

1.7.- Capacitat per a contextualitzar articles de diari en el seu context polític i sociològic.

 

   

4.   Avaluació

            La qualificació de l'examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, representarà el 70% de la nota final; el 30 % restant s'aconseguirà a través de l'avaluació continuada als seminaris.

 

4.1. Concreció de les competències i de la seva avaluació

Condicions per concórrer a la recuperació:

            a) Si un estudiant es presenta a l'examen final i suspèn, té dret a la recuperació de l'examen, encara que no hagi assistit a cap seminari ni fet cap presentació oral. En aquest cas, però, l'examen de recuperació només li podrà donar el 60% de la nota total, perquè el 40% dels seminaris, en ser una activitat d'avaluació presencial, l'haurà perdut. En aquest cas, per aprovar l'assignatura, haurà de tenir una bona nota a l'examen de recuperació, per arribar a 5 en la nota total.

            b) Si un estudiant fa, com a mínim, una presentació oral (seminari), ja té dret a presentar-se a la recuperació, encara que no es presenti a l'examen. En aquest cas, farà l'examen en la recuperació, al qual caldrà sumar la nota que hagi obtingut als seminaris.

            c) A la recuperació no es faran intervencions orals ni res que les substitueixi.

            Aquests criteris desenvolupen la Normativa Acadèmica dels Ensenyaments de Grau de la UPF, de 9 de juliol de 2008, que en la seva modificació de 9 de maig de 2012 estableix com a novetat una única convocatòria per assignatura i curs acadèmic, la possible recuperació de les assignatures durant el curs (art. 10.3) i el tancament definitiu de les actes del curs acadèmic al final del mes de juliol (art. 11.3.4).

            1. Podran optar a la recuperació d'una assignatura els estudiants que hagin obtingut la qualificació de Suspens en l'avaluació ordinària del trimestre corresponent.

            2. La recuperació de totes les assignatures de primer curs s'efectuarà al mes de juliol. En la resta de cursos, es farà a mitjans del trimestre següent, per a les assignatures del primer i el segon trimestre, i al mes de juliol, en el cas de les assignatures del tercer trimestre.

            3. No podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que renunciïn a l'avaluació per mitjà de sol·licitud adreçada a la secretaria de la Facultat com a màxim el darrer dia de classe del trimestre pel procediment telemàtic establert (art. 11.4.2 i art. 11.5).

            4. Tampoc no podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que, tot i no haver renunciat formalment a l'avaluació, no hagin presentat o participat en cap dels exercicis, activitats, proves, treballs o qualsevol altre instrument d'avaluació previst en el PDA (art. 11.4.2). Només en aquest cas es qualificarà amb No presentat.

            5. Únicament es podran recuperar les activitats d'avaluació que no hagin estat superades. Les notes parcials aprovades es guardaran i s'inclouran en la nota final amb el mateix pes o percentatge que tenien en l'avaluació ordinària.

            6. Serà objecte de recuperació la totalitat de les notes suspeses de l'assignatura, llevat d'aquelles activitats d'avaluació continuada que exigeixin la presència de l'estudiant a classe.

            7. Les activitats presencials no recuperables, però, no podran suposar mes del 30% de la nota final de la recuperació, encara que en l'avaluació ordinària hagin tingut un percentatge superior.

            8. A criteri del docent, es podran establir per a la recuperació unes activitats diferents de les emprades en l'avaluació ordinària, sempre que s'hi valorin les competències i continguts fonamentals exigits en l'assignatura i s'hi respectin el percentatges establerts en els punts anteriors.

            9. Sobre el plagi: En el decurs dels darrers trimestres un fenomen que era més esporàdic i que es tractava individualment, ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar. Ens referim al plagi. Es dóna tant de fonts en paper o de documentació que es pot trobar a la xarxa, sense citar-ne la procedència i que es fa passar com a materials propis.

            Des dels estudis, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: d'una banda informant (i formant) més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no, i de l'altra, fixant clarament la penalització que aquesta conducta, si és detectada, comporta per a l'estudiant.

 

            Per a l'avaluació de l'estudiant es prioritzaran les següents competències:

•a)     Avaluació final

            L'examen final consistirà en el desenvolupament de preguntes teòriques que es correspondran amb temes del programa de l'assignatura. Mitjançant les preguntes teòriques de desenvolupament s'avaluarà el coneixement més aprofundit de la matèria objecte de l'assignatura.

 

     b) Avaluació continuada de les activitats en subgrup

 

Què s'avaluarà

Com s'avaluarà

Capacitat d'anàlisi i síntesi

Activitats en subgrup

Comunicació oral i escrita en la  llengua nadiua

Activitats en subgrup

Raonament crític

Activitats en subgrup

            Període temporal en què es durà a terme: l'avaluació continuada es durà a terme durant els seminaris i l'avaluació final es realitzarà en finalitzar el trimestre.

 

            Tipus d'activitat: l'avaluació continuada vol que l'alumnat adquireixi les capacitats d'aplicar i sintetitzar els coneixements adquirits durant el trimestre. L'avaluació final té com objectiu comprovar els coneixements de l'alumnat sobre la matèria.

 

            Tipus d'avaluació: obligatòria, continuada i final, autoavaluació.

   

5. Continguts

 

Conceptes

Procediments

Actituds

•·                                                                                      L'alumnat ha de conèixer:

•·  Els orígens, evolució i conclusió de la I Guerra Mundial.

•·  Els principals problemes sorgits de les negociacions de pau, especialment, els canvis fronterers a Europa, al pròxim i a l'extrem Orient.

•·  Els precedents, les causes, els precipitants, els protagonistes, els principals esdeveniments i les conseqüències de la Revolució soviètica.

•·  Els motius de la debilitat de la democràcia en el període d'entreguerres.

•·  Els anomenats «feliços anys vint», les causes i les conseqüències del crac de 1929 i de la depressió econòmica dels anys 30.

•·  Els orígens, desenvolupament i conseqüències dels règims polítics feixistes, especialment l'italià i l'alemany.

•·  La crisi del règim polític de la Restauració, els principals esdeveniments i les causes de la crisi de la II República espanyola i el desenvolupament de la Guerra Civil.

•·  Els orígens, evolució i conclusió de la II Guerra Mundial.

La correcció en l'exposició oral dels treballs, de les intervencions en els seminaris, i dels treballs escrits.

•·  Interès per conèixer i ampliar la informació.

•·  Tendència a contrastar la informació rebuda.

•·  Presa de posicionament respecte a la informació analitzada.

•·  Actitud reflexiva sobre la implicació dels nous coneixements.

•·  Presa de consciència de la necessitat de planificar accions per integrar els nou coneixements.

•·  Tendència a la justificació i consistència científica dels treballs elaborats.

•·  Participació constructiva (escolta activa, respecte per les opinions dels altres...) Etc.

 

 

6.   Metodologia

            La metodologia de l'assignatura no es basa únicament en les anomenades classes magistrals o de grup plenari, és a dir, les impartides pel professor de la assignatura, sinó que, a més, s'inclouen altres activitats docents, com:

•1     Presencial (a l'aula): les classes de grup plenari on s'introdueixen els coneixements bàsics de l'assignatura.

•2     Presencial (a l'aula): seminaris vinculats a les competències i els continguts a assolir en aquesta assignatura. Aquests cerquen la participació activa de l'alumnat, amb la preparació de lectures, treballs i la intervenció oral en els seminaris.

•3     Dirigit (fora de l'aula): els treballs per als seminaris i la possible utilització d'audiovisuals per a contextualitzar el període històric. Aquestes activitats tenen com a finalitat la participació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge de la història del període d'entreguerres.

•4     Autònom (fora de l'aula): la lectura, utilització i recerca de fonts primàries i secundàries i l'estudi dels materials del web de l'assignatura.


7. Fonts d'informació i recursos didàctics

  

Fonts d'informació per a l'aprenentatge. Bibliografia

  

I. Bibliografia general

Manuals generals

Casanova, J., Europa contra Europa, Barcelona, Crítica, 2011.

Comellas, J. L., La guerra civil europea (1914-1945), Madrid, Rialp, 2010.

Hobsbwam, E.J., Historia del siglo xx, 1914-1991, Barcelona, Crítica, 1995.

Jackson, J., Europa, 1900-1945, Barcelona, Crítica, 2003.

Kinder, H.; Hilgemann, W.; Hergt, M., Atlas histórico mundial. De los orígenes a nuestros días, Madrid, Istmo, 2007.

Nouschi, M., Historia del siglo xx. Todos los mundos, el mundo, Madrid, Cátedra, 1996.

Palmer, R.; Colton, J., Historia Contemporánea, Madrid, Akal, 1981.

Paredes, J. (coord.), Historia universal contemporánea, Barcelona, Ariel, 2009.

Procacci, G., Historia general del siglo xx, Barcelona, Crítica, 2001.

Traverso, E., A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Publicacions de la Universitat de València, 2009.

Villares, R,; Bahamonde, Á, El mundo contemporáneo: siglos xix y xx, Madrid, Santillana, 2001.

Villani, P., La edad contemporánea 1914-1945, Barcelona, Ariel, 1997.

WASSERSTEIN, B., Barbarie y civilización. Una historia de la Europa de nuestro tiempo, Barcelona, Ariel, 2010.

  

Manuals generals d'història social, econòmica i cultural:

Aldcroft, D. H., Historia de la economía europea, 1914-1980, Barcelona, Crítica, 1989.

Ambrosius, G., Historia social y económica de Europa en el siglo XX, Madrid, Alianza, 1992.

Aracil, R.; Segura, A., Història econòmica mundial i d'Espanya, Barcelona, Teide, 1993.

Maddison, A, Historia del desarrollo capitalista, sus fuerzas dinámicas: una visión a largo plazo, Barcelona, Ariel, 1991.

Micklethwait, J.; Wooldrige, A, La empresa. Historia de una idea revolucionaria, Barcelona, Mondadori, 2003.

Watson, P., Historia intelectual del siglo xx, Barcelona, Crítica, 2002.

  

II. Bibliografia per temes

1. La Primera Guerra Mundial:

CLARK, Ch., Sonámbulos. Cómo Europa fue a la guerra en 1914, Barcelona, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2014.

GILBERT, M., La Primera Guerra Mundial, Madrid, La Esfera de los Libros, 2004.

ENGLUND, P., La belleza y el dolor de la batalla. La Primera Guerra Mundial en 227 fragmentos, Barcelona, Roca, 2011.

FERRO, M.: La Gran Guerra 1914-1918, Madrid, Alianza, 2002.

HARDACH, G.: La Primera Guerra Mundial, 1914-1918, Barcelona, Crítica, 1986.

HASTINGS, M., 1914. El año de la catástrofe, Barcelona, Crítica, 2013.

HOWARD, M.: La Primera Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2003.

MORROW, J. H., La Gran Guerra, Barcelona, Edhasa, 2008.

NEIBERG, M.S.: La Gran Guerra, una historia global, 1914-1918, Barcelona, Paidós, 2006.

STRACHAN, H., La Primera Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2004.

TUCHMAN, B.: Los cañones de agosto, Barcelona, Paidós, 2004.

 

2. La Revolució Russa

Carr, E.H., La revolución rusa. De Lenin a Stalin, 1917-1929, Madrid, Alianza, 2002.

Figes, O., La revolución rusa 1891-1924. La tragedia de un pueblo, Barcelona, Edhasa, 2000.

Figes, O., Los que susurran, Barcelona, Edhasa, 2009.

Fitzpatrick, S., La Revolución Rusa, Madrid, Siglo XXI, 2003.

Lewin, M., El siglo soviético. Qué sucedió realmente en la Unión Soviética, Barcelona, Crítica, 2006.

Meyer, E., Rusia y sus imperios, Barcelona, Tusquets, 2005.

Priestland, D., Bandera Roja. Historia política y cultural del comunismo, Barcelona, Crítica, 2010.

Sebag Montefiore, S., Llamadme Stalin. La historia secreta de un revolucionario, Barcelona, Crítica, 2007.

Sebag Montefiore, S., La corte del Zar Rojo, Barcelona, Crítica, 2004.

Service, R., Historia de Rusia en el siglo XX, Barcelona, Crítica, 2000.

Service, R., Lenin una biografía, Madrid, S. XXI, 2001.

Service, R., Stalin una biografía, Madrid, S. XXI, 2006.

Tzouliadis, T., Los olvidados: una tragedia americana en la Rusia de Stalin, Barcelona, Debate, 2010.

 

3. La reconstrucció de Europa

ALDCROFT, D. H.: De Versalles a Wall Street, 1919-1929, Barcelona, Crítica, 1985.

KEYNES, J. M: Las consecuencias económicas de la paz, Barcelona, Crítica, 1987.

MACMILLAN, M: París, 1919, Barcelona, Tusquets, 2005.

 

4. El període d'entreguerres: els EUA, el crac de 1929 i la Gran Depressió

Friedman, M.; Friedman, R., Libertad de elegir hacia un nuevo liberalismo económico, Madrid, FAES, 2007.

Galbraith, J. K., El crash de 1929, Barcelona, Ariel, 2008.

Kennedy, D. M., Entre el miedo y la libertad: los EE.UU. de la Gran Depresión al fin de la segunda guerra mundial (1929-1945), Barcelona, Edhasa, 2005.

Kindleberger, Ch. P., La crisis económica, 1929-1939, Barcelona, Crítica, 1985.

Manchester, W., Gloria y ensueño. Una historia narrativa de los Estados Unidos (1932-1945), Barcelona, Grijalbo, 1976.

 

5. Els feixismes

Borejsza, J. W., La escalada del odio. Movimientos y sistemas autoritarios fascistas en Europa, 1919-1945, Madrid, Siglo XXI, 2002.

Bosworth, R. J. B., Mussolini, Barcelona, Península, 2003.

Browning, C. R., Aquellos hombres grises: el Batallón 101 y la solución final en Polonia, Barcelona, Edhasa, 2002.

Burleigh, M., El tercer Reich. Una nueva historia, Madrid, Taurus, 2002.

Evans, R. J., La llegada del Tercer Reich. El ascenso de los nazis al poder, Barcelona, Península, 2005.

Evans, R. J., El Tercer Reich en el poder, Barcelona, Península, 2007.

Friedländer, S., El Tercer Reich y los judíos. Vol. I: Los años de persecución (1933-1939). Vol. II: Los años del exterminio (1939-1945), Barcelona, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2009.

Gellatelly, R., No sólo Hitler. La Alemania nazi entre la coacción y el consenso, Barcelona, Crítica, 2002.

Gross, J. T., Vecinos. El exterminio de la comunidad judía de Jedwabne, Barcelona, Grijalbo, 2002.

Grunberger, R., Historia social del Tercer Reich, Barcelona, Ariel, 2010.

Guichonnet, P., Mussolini y el fascismo, Barcelona, Oikos-tau, 1970.

Hilberg, R., La destrucción de los judíos europeos, Madrid, Akal, 2005.

Kershaw, I., Hitler, Barcelona, Península, 2000. 2 vols.

Lozano, A., La Alemania nazi, Madrid, Marcial Pons, 2008.

Lozano, A., Mussolini y el fascismo italiano, Madrid, Marcial Pons, 2012.

Overy, R., Dictadores. La Alemania de Hitler y la Unión Soviética de Stalin, Barcelona, Tusquets, 2006.

Overy, R., Crónica del Tercer Reich, Barcelona, Tusquets, 2013.

Paxton, R. O., Anatomía del fascismo, Barcelona, Península, 2005.

Payne, S., Historia del fascismo, Barcelona, Planeta, 1995.

Sassoon, D., Mussolini, Barcelona, Crítica, 2008.

Sereny, G., Desde aquella oscuridad, Barcelona, Edhasa, 2009.

Vidal, C., El Holocausto, Madrid, Alianza, 2005.

Weitz, E. D., La Alemania de Weimar. Promesa y tragedia, Madrid, Turner, 2009.

Zertal, I., La nación y la muerte. La Shoá en el discurso y la política de Israel, Barcelona, Gredos, 2010.

 Balfour, S. y Preston, P., España y las grandes potencias en el siglo XX, Barcelona, Crítica, 2002.

Beevor, A., La guerra civil española, Barcelona, Crítica, 2005.

Bennassar, B., El infierno fuimos nosotros: la Guerra Civil española, Barcelona, Taurus, 2005.

Buckley, H., Vida i mort de la República Espanyola, Vilafranca del Penedès, Andana, 2009.

Casanova, J., República y Guerra Civil, Barcelona, Crítica, 2007. Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, vol. 8.

González Calleja, E., La España de Primo de Rivera. La modernización autoritaria 1923-1930, Madrid, Alianza, 2005.

Jackson, G., La República española y la guerra civil, Barcelona, Crítica, 2008.

Juliá, S. (coord.), República y guerra en España, Espasa, Madrid, 2006.

Luengo, F.; Aizpuru, M., La Segunda República y la Guerra Civil, Madrid, Alianza, 2013.

Preston, P., Franco. Caudillo de España, Grijalbo, Barcelona, 1994.

Villares, R.; Moreno Luzón, J., Restauraciòn y dictadura, Barcelona, Crítica, 2009. Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, vol. 9.

 

6. La Segona Guerra Mundial

Aly,G., La utopia nazi. Como Hitler compró a los alemanes, Barcelona, Critica,2006.

Beevor, A., Stalingrado, Barcelona, Crítica, 2000.

Beevor, A., Berlín: la caída, 1945, Barcelona, Crítica, 2001.

Beevor, A., El Día D: la batalla de Normandía, Barcelona, Crítica, 2009.

Beevor,A., La Segunda Guerra Mundial,Barcelona,Critica,2012.

Browning,C.R., Aquellos hombres grises. El Batallón 101 y la solución final en Polonia,Barcelona,Edhasa,2002.

Calcorovessi, P.; Wint, G., Guerra total, Madrid, Alianza, 1979. 2 vols.

Davies, N., Europa en guerra, Barcelona, Planeta, 2008.

Enzensberger, H. M., Europa en ruinas. Relatos de testidos oculares de los años 1944 a 1948, Madrid, Capitán Swing, 2013.

Gellatelly,R., No solo Hitler. La Alemania nazi entre la coacción y el consenso,Barcelona,Crítica,2002.

Gross,J.T., Vecinos. El exterminio de la comunidad judía en Jedwabne (Polonia), Barcelona,Crítica,2002.

Hasting,M., Se desataron todos los infiernos : historia de la segunda Guerra Mundial,Barcelona,Critica,2011.

Hillgruber, A.,  La Segunda Guerra Mundial (1939-1945): objetivos de guerra y estrategias de las grandes potencias, Madrid, Alianza, 1995.

Holmes, R., Un mundo en guerra. Historia oral de la Segunda Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2008.

Koehl,R.L., Las SS : el cuerpo de élite del nazismo, 1919-1945,Barcelona,Critica,2014.

Murray, W.; Millett, A., La guerra que había que ganar. Historia de la Segunda Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2002.

Nuñez Seixas,X.M., Imperios de muerte. La fuerra germano-soviética 1941-1945,Madrid, Alianza,2007.

OVERY,R., Porque ganaron los aliados,Barcelona,Tusquets,2005.

Rees, L., Auschwitz. Los nazis y la "Solución final",Barcelona,Critica,2005.

Rees, L., Una guerra de exterminio. Hitler contra Stalin,Barcelona,Critica,2005.

Rees, L., Los verdugos y las víctimas : las páginas negras de la historia de la Segunda Guerra Mundial,Barcelona,Critica,2008.

Rees, L., El Holocausto asiático : los crimenes japoneses en la Segunda Guerra Mundial, Barcelona,Critica,2009.

Rees, L., A puerta cerrada. Historia oculta de la Segunda Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2009.

Wette,W., La Wehrmacht : los crímenes del ejército alemán,Barcelona,Critica,2007.

  

Recursos didàctics. Material docent de l'assignatura

  

Dossier i pàgina web a:  http://www.upf.edu/intranet/webs_huma/ebook2/