Curs 2015-2016

Lingüística (20015)


●  Titulació / Estudis: Grau en Humanitats - UPF
●  Nombre de crèdits ECTS:  4                                           
●  Hores dedicació de l'estudiant (ECTSx25):  100
●  Llengua o llengües de docència: català (lectures en català, castellà i anglès; textos de l'estudiant en català o castellà).

●  Professorat: Josep M. Castellà Lidon i Carla González Collantes. Sessions sobre competències informacionals a càrrec de personal tècnic de la Biblioteca/CRAI de la UPF.

●  Curs: 2n
●  Trimestre: 1r

 


1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humana, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que s'interessen pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l'art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d'una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta a alguns dels grans interrogants sobre la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s'hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica, les relacions llenguatge-ment-societat, l'adquisició d'una primera o segona llengua, la relació entre metàfora i cognició, la diversitat i el canvi lingüístic, la vida i la mort de les llengües, etc.

D'altra banda, dins del conjunt del Pla d'Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura és una de les que assumeixen la funció específica d'avaluar el domini instrumental que tenen els estudiants de la llengua pròpia, català o castellà, en què escullin de redactar l'examen, el treball i els exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l'avaluació, es recomana als estudiants que atenguin de manera especial les convencions d'escriptura acadèmica i la normativa general de les llengües catalana i castellana.

2. Competències a assolir (cal consignar-hi en primer lloc les que s'estableixen al Pla d'Estudis per a cada assignatura)

 

 

  

3- Continguts

  

• Tema 1:  Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques: principis generals.

1.2- La gramàtica tradicional (P. Fabra).

1.3- La lingüística estructural (F. de Saussure, L. Bloomfield).

1.4- La lingüística generativa (N. Chomsky).

1.5- L'anàlisi del discurs (J.L. Austin, D. H. Hymes).

1.6- Les teories lingüístiques aplicades a l'ensenyament de la llengua.

• Tema 2:  Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica (C. Lévi-Strauss, W. Ong, J. Goody, P. Gee).

2.2- L'estudi lingüístic de l'oralitat i de l'escriptura (D. Biber).

2.3- La variació en el mode del registre (M.A.K. Halliday).

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l'escrita, i la qüestió de la complexitat.

• Tema 3:  La naturalesa del significat

        3.1- Paraula, oració, discurs, text i context (T.A. van Dijk).

        3.2- L'arbitrarietat del signe. Significat i sentit (F. de Saussure, G.R. Kress)

        3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge (L. Wittgenstein).

        3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu (E. Bernárdez).

        3.5- El procés cognitiu de la significació (D. Sperber i D. Wilson).

• Tema 4:  La diversitat discursiva

4.1- Llengua i societat: l'estudi de la variació lingüística (U. Weinreich).

4.2- Les varietats lingüístiques: estàndard i llengua (G. Bibiloni).

4.3- El canvi lingüístic.

4.4- La diversitat funcional en el llenguatge (M.A.K. Halliday).

4.5- Vida i mort de les llengües: manteniment i substitució lingüístiques (L.V. Aracil, E. Boix i F.X. Vila).

• Tema 5:  Competències informacionals

5.1- Bases de dades

5.2- Referenciació bibliogràfica (Mendeley)

 

4- Avaluació

4.1- Instruments. L'avalució de l'assignatura es concreta en els tres instruments següents:

A/ Assaig (65% de la nota final, obligatori; 55% + 10% competències informacionals, eliminatori)

L'assaig consisteix en l'exposició i/o argumentació escrita d'un tema d'una llista fixada prèviament pel docent, que s'acompanyarà amb un o més fragments de text que caldrà emprar com a font teòrica o bé com a il·lustració del que s'afirma en el desenvolupament del tema. S'hi ha de defensar, refutar, matisar, presentar, descriure, etc., un punt de vista concret respecte del llenguatge, dels seus elements constituents o dels paràmetres socials i psicològics dins dels quals és emprat i après.

L'elaboració de l'assaig és molt lliure: les úniques condicions que ha de complir són desenvolupar l'enunciat -això es pot fer a partir de qualsevol tema cercant el camí discursiu d'incloure'l en un tot coherent amb l'enunciat-, referir-se a qüestions tractades a classe o a la bibliografia recomanada i citar alguna de les citacions obligatòries. A banda d'això, l'estudiant hi podrà incorporar continguts i opinions procedents d'altres fonts bibliogràfiques i d'altres matèries o àmbits, si són ben fonamentats. L'extensió haurà de ser d'entre 2.500 i 5.000 paraules (unes 5-10 pàgines, segons el format tipogràfic).  

Des de l'inici del trimestre es farà pública la llista completa dels enunciats per a l'assaig i dels fragments de text corresponents. Caldrà lliurar l'assaig imprès al despatx 20.2E50 o, amb anterioritat, a la bústia del docent. No se n'acceptarà el lliurament per correu electrònic. El termini per al lliurament serà el dimecres 16 de desembre a les 14:00.

L'avaluació de l'assaig s'efectuarà en dues parts: el 55% de la nota total correspondrà al contingut, la redacció i la correcció normativa, i el 10% a la correcta aplicació a l'assaig de les competències informacionals adquirides en sessions ad hoc efectuades pel personal tècnic de la Bibiloteca/CRAI de la UPF.

L'assaig és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'assignatura. La puntuació en el 10% corresponent a les competències informacionals és també eliminatòria, de manera que una insuficiència en aquest apartat suposa el suspens a l'assaig i a l'assignatura. 

Criteris bàsics d'avaluació de l'assaig

1/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l'assignatura es poden tenir al davant en fer l'assaig).

2/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, de la mateixa assignatura i d'altres assignatures dels estudis.

3/ Capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

4/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta -i més en futurs graduats i graduades en lletres.

                5/ Pulcritud ortotipogràfica i d'edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i de referència bibliogràfica, etc.). 

B/ Qüestionari on-line (20% de la nota final, obligatori)

El qüestionari consisteix en una prova objectiva en format de resposta múltiple que es realitzarà a l'Aula Global de l'assignatura, responent a qüestions sobre els continguts de les classes i de la bibliografia bàsica recomanada, que inclou les lectures dels seminaris. Té per objectiu d'assegurar que l'estudiant adquireix coneixements relatius a tots els temes de l'assignatura.

El qüestionari estarà disponible on-line a l'Aula Global des del dimarts 1 de desembre fins al dimarts 15 de desembre a les 23:30.       

El qüestionari és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'avaluació.

C/ Comentari de les lectures dels seminaris (15% de la nota final, obligatori)

Es tracta de redactar un comentari d'un dels textos de lectura d'un dels seminaris (l'alumne assisteix a tres seminaris, però presenta el comentari de només un). El comentari pot fer-se de tota l'obra tractada al seminari o bé de només una part (un capítol o dos, per exemple). El comentari haurà d'explicar el contingut del text tot situant-lo en relació amb altres textos i amb les explicacions de classe. No podrà ser un mer resum i haurà de contenir citacions del text i, si escau, d'altres obres.

El termini de presentació serà 7 dies posterior al seminari en què s'hagi tractat el text. L'extensió serà d'entre 600 i 1.200  paraules (2-4 pàgines, segons el format).

El comentari és un exercici obligatori (llevat que sigui substituït per la presentació oral als seminaris, punt D) i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'avaluació. Els criteris d'avaluació seran el mateixos que s'han indicat per a l'assaig.

D/ Presentació oral als seminaris (15% + 5%, opcional)

Els estudiants podran fer una presentació oral individual (10-15 minuts per estudiant), d'una de les lectures assignades a cada seminari (s'acordarà amb el docent si es fa de tota la lectura o només d'una part).

La presentació oral equivaldrà a la nota del comentari de text, que ja no caldrà presentar, i tindrà a més una valoració de fins a un 5% afegit opcional, que se sumarà a les puntuacions obtingudes en els altres exercicis i comptarà per dilucidar la nota en cas de dubte entre qualificacions contigües (aprovat i notable, notable i excel·lent) i per a l'atorgament de matrícula d'honor.

Lectures per als seminaris

Primer seminari

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.) - Es tracta que cada estudiant presenti un o dos capítols dels quatre que té l'obra. El professor completarà la resta.

AUSTIN, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.). - Un estudiant presentarà les conferències 1 i 2, i l'altre les conferències 6 i 8. Opcionalment, ambdós podran afegir-hi comentaris d'altres conferències.

Segon seminari

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma.) - Es tracta que entre dos estudiants presentin part del contingut del pròleg de Josep M. Terricabres (traducció catalana) i alguns fragments esparsos d'entre els primers 120 de l'obra (tota l'obra té una redacció fragmentària). Per a l'assignatura, els més rellevants són els següents: pròleg de l'autor, 1, 5, 7, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27, 31, 32, 38, 46, 47, 49, 50, 57, 58, 64, 68, 71, 79, 81, 89, 90, 91, 114, 115, 117, 119, 120 (no cal presentar-los tots, ni només aquests: queda al criteri dels dos estudiants). A banda, un altre estudiant presentarà la biografia de Wittgenstein.

Tercer seminari

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?", dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]- Cal presentar tot l'article (no és gaire extens).

BOIX, Emili i VILA, F. Xavier (1998): "La reproducció de les llengües: el manteniment i la substitució lingüístiques", dins Sociolingüística de la llengua catalana, cap. 5, pàg. 185-212, Barcelona, Ariel. [doc. pdf] - Cap presentar tot el capítol.

4.2- Avaluació de l'ús lingüístic

L'assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l'estudiant. Demana, també, la pulcritud tipogràfica i de presentació, i l'ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d'aquests aspectes és condició sine qua non per superar l'assignatura.

4.3- Assistència a classe

L'assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris no és obligatòria, llevat que l'estudiant hagi adquirit el compromís de fer-hi una presentació oral, cas en el qual no ha de faltar-hi si no és per causa de força major i avisant amb tota l'antelació possible.

4.4- Recuperació de l'assignatura

D'acord amb les instruccions de la facultat, la recuperació dels estudiants suspesos en l'assignatura es farà a mitjans del segon trimestre i per optar-hi caldrà haver presentat almenys un dels exercicis de l'assignatura. Les condicions i percentatges en la recuperació seran exactament els mateixos que al mes de desembre per als exercicis obligatoris. L'activitat opcional, en canvi, ja no es podrà realitzar. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats, obligatoris i opcionals, es guardaran per a la recuperació.

5- Bibliografia i recursos didàctics

5.1- Bibliografia bàsica recomanada

AUSTIN, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.)

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre.

BOIX, Emili i VILA, F. Xavier (1998): Sociolingüística de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.)

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.)

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma.)

5.2- Bibliografia complementària o d'ampliació (es presenta més detallada en el document de bibliografia de cada tema)

BAKHTIN, Mikhail (1952): "El problema de los géneros discursivos", dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): "Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad", Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): "La coherència del text com a fenomen d'autoregulació", dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?", dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (1996): "Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones", TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002): "La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia", dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): "Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, núm. 33, pàg. 42-46.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): "The Users and Uses of Language", dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: "The Users and Uses of Language", dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

JUNYENT, Carme (1992): Vida i mort de les llengües, Barcelona, Empúries.

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): "El problema del significado en las lenguas primitivas", dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.), El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: "The Problem of Meaning in Primitive Languages", dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

MOLLÀ, Toni (2002): Manual de sociolingüística, Alzira, Bromera.

MONTOYA, Brauli (2002): «La llengua catalana: presentació general», dins Joan Solà et al. (eds.): Gramàtica del català contemporani, pàg. 4-33, Barcelona, Empúries.

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l'anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

SAUSSURE, Ferdinand de (1916): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d'Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Lausana, Payot, 1916, publicat per Charles Bally i Albert Sechehaye, amb la col·laboració d'Albert Riedlinger.) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994, traducció d'Eleanor Leonetti. (Original: Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell.)

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes, Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems, Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989, traducció de Josep M. Terricabres. (Original: Logisch-philosophische Abhandlung / Tractatus logico-philosophicus, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1922, text original alemany amb traducció anglesa de C. K. Odgen i F. P. Ramsey, i introducció de Bertrand Russell; la 1a edició de 1921, amb deficiències, no es pot considerar pròpiament com la font original.)

5.3- Recursos didàctics (dossiers de textos, espais virtuals, materials de reforç)

L'assignatura disposa d'Aula Moodle activa (Metagrup MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l'estudiant podrà accedir a un altre Metagrup amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l'ús normatiu de la llengua catalana.

6- Metodologia

Es promourà el treball en equip i l'expressió oral en públic en els seminaris, així com el treball autònom en la preparació de l'escrit més extens de l'assignatura: l'assaig acadèmic argumentatiu. La capacitat de redacció i d'interrelació dels continguts es practicarà de manera especial en la preparació de l'assaig, de caràcter no memorístic, que es farà a casa amb els apunts i tota mena de llibres a partir d'una llista d'enunciats i citacions que estarà a disposició dels estudiants des del primer dia de classe.

7- Programació d'activitats                             

 

                 

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament.

3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes.

4. Dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l'activitat acadèmica ordinària.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents.

7. Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l'organització de la feina i en una correcta temporalització.

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània.

2. Relacionar l'estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l'art i el pensament.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs.

4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística i l'anàlisi del discurs.

5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades "dues cultures", humanística i científica.

6. Conèixer i usar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català o castellà).

ASSIGNATURA LINGÜÍSTICA                                                                                                                                                  Curs 2015-16  Segon curs  Primer trimestre

Grup 1: de 12 a 14    Grup 2: de 9 a 11

Setmana 1a     

Dimarts 22 de setembre

 1a classe plenària                                                   Presentació de l'assignatura, Tema 1: 1.1     

Dijous 24 de setembre   

Festiu                                                                                 

Setmana 2a                 

Dimarts 29 de setembre            

2a classe plenària                                       Tema 1: 1.2- Lingüística tradicional,            1.3 Lingüística estructural                                  

Dijous 1 d'octubre 

3a classe plenària                                                    Tema 1: 1.4- Lingüística generativa                                       

Setmana 3a       

Dimarts 6 d'octubre        

4a classe plenària                                      Tema 1: 1.5- L'anàlisi del discurs                                               

Dijous 8 d'octubre  

5a classe plenària                                                     Tema 1: 1.6- L'ensenyament de la llengua                                                                                         

Setmana 4a    

Dimarts 13 d'octubre

1r seminari 101 i 201 / 102 i 202 Comp Inf                                                    Lectures tema 1: N. Chomsky, J. Austin                                                                                                                                                                                                                    

Dijous 15 d'octubre

1r seminari 102 i 202 / 101 i 201 Comp Inf                                                   Lectures tema 1: N. Chomsky, J. Austin   

Setmana 5a     

Dimarts 20 d'octubre

6a classe plenària                                                   Tema 2: 2.1-La perspectiva antropològica                                                                                                                   

Dijous 22 d'octubre

7a classe plenària                                                Tema 2: 2.2, 2.3- El mode del registre                                                                                                                                                                    

Setmana 6a     

Dimarts 27 d'octubre   

8a classe plenària                                                    Tema 2: 2.4- Trets lingüístics de l'oralitat                                                                              

Dijous 29 d'octubre

  9a classe plenària                                              Tema 3: 3.1- Text i context                                                                                       

Setmana 7a      

Dimarts 3 de novembre                                            10a classe plenària                                           Tema 3: 3.2, 3.3- L'arbitrarietat del signe

Dijous 5 de novembre                                    11a classe plenària                                          Tema 3: 3.4, 3.5- La teoria de Pertinència                                    

Setmana 8a      

Dimarts 10 de novembre                                               2n seminari 101 i 201 / 102 i 202 Comp In                                                   Lectures tema 3: L. Wittgenstein

Dijous 12 de novembre                                 2n seminari 102 i 202 / 101 i 201 Comp Inf                                                   Lectures tema 3: L. Wittgenstein                                                        

Setmana 9a     

Dimarts 17 de novembre                                             12a classe plenària                                          Tema 4: 4.1, 4.2- Varietats i llengua                                       

Dijous 19 de novembre                                    13a classe plenària                                         Tema 4: 4.3, 4.4- El canvi lingüístic                                     

Setmana 10a    

Dimarts 24 de novembre                                            14a classe plenària                                                    Tema 4: 4.5- Vida i mort de les llengües                                                

Dijous 26 de novembre                                     3r seminari 101 i 201                                                   Lect. tema 4: G. Bibiloni, Gregory i Carroll                                                               

Setmana 11a     

Dimarts 1 de desembre                                                3r seminari 102 i 202                                                   Lect. tema 4: G. Bibiloni, Gregory i Carroll

Dijous 3 de desembre

No lectiu (en aquesta assignatura)