Curs 2015-2016

Fonaments d'Història i Teoria de l'Art (20004)

Breu diccionari d'Estètica

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 1r
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Eduard Cairol/per determinar

 

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

            L'assignatura de FONAMENTS D'HISTÒRIA i TEORIA DE L'ART. Petit diccionari d'Estètica aspira a acomplir el doble objectiu anunciat al seu títol: proporcionar un seguit de coneixements elementals d'Història i alhora de Teoria de l'Art.

 

            Tot això, a través d'una estratègia molt concreta: partint de la present situació de la creació artística i del seu coneixement històric (caracteritzada com a crítica o fins i tot terminal), reconstruir el relat de les principals ruptures amb la tradició moderna que ens han portat fins a avui, transformant el significat de determinats termes tècnics de la història de l'art; termes que precisen d'una nova definició que -justament- constitueix l'objecte del curs a través de l'elaboració d'un Breu diccionari d'Estètica.

            Aquesta paràbola es vol fer especialment visible en les sessions en format de seminari, on el terme Modern (i altres inseparables d'ell com són ara nou, avantguarda, etc...) és confrontat a Kitsch (i cultura de masses, indústria cultural, etc...). 

 

            Al capdavall, el dispositiu desplegat tot al llarg del curs hauria de fer possible, doncs, la reconstrucció d'una sumària Història de l'Art (si més no del segle XX) i una igualment succinta Història de les Idees Estètiques. A tot això s'hi afegiria la preparació específica de l'estudiant per a comprendre i gaudir de l'art del segle XX i -molt especialment- de l'art dels nostres dies.  

 

2. Competències a assolir

 

Competències generals

Competències específiques

 

Instrumentals

 

1. Comprensió i interpretació crítica de textos de naturalesa fonamentalment conceptual.

 

2. Elaboració d'arguments amb consistència, amb vistes a la defensa i justificació de posicions pròpies o alienes. Formulació i presentació eloqüent i persuasiva de les pròpies posicions i argumentacions.

 

3. Capacitat per integrar en les pròpies argumentacions i exposicions materials i ingredients de naturalesa i origen diversos. En definitiva, per explorar i orientar-se en la transversalitat del coneixement.

 

Interpersonals

 

4. Discussió i confrontació de posicions en un context constructiu i no dogmàtic de recerca d'una veritat provisional. Adquisició, per tant, de l'hàbit de respectar les opinions alienes i divergents amb la pròpia que siguin satisfactòriament justificades.

 

5. Col·laboració, negociació i establiment de consens amb els companys per tal d'elaborar una argumentació en comú.

 

Sistèmiques

 

6. Educació d'un distanciament i una reserva crítics enfront dels tòpics o idees rebudes, capaç de reconèixer la seva filiació tradicional i el seu caràcter històric.

 

7. Desenvolupar el gust i l'interès per captar i desentranyar les pulsacions de l'actualitat i els seus mecanismes últims de funcionament.

 

 

1. Determinar i comprendre el teixit argumentatiu de textos sobre qüestions artístiques o estètiques, tot prenent així consciència de la racionalitat específica implicada en el judici i el discurs estètics.

 

2. Situar històricament, a l'interior d'un curs evolutiu, determinades nocions bàsiques de la reflexió a propòsit de l'art, així com llurs inflexions concretes. D'aquesta manera, prendre consciència de la historicitat de les obres d'art i, en conseqüència, adquirir l'hàbit de valorar-les d'acord amb els seus propis pressupòsits implícits.

 

3. Contemplar les obres d'art com a dispositius on convergeixen aspiracions i voluntats d'una determinada època. En fi, adquirir l'aptitud de manejar i integrar en la comprensió i anàlisi de les obres d'art testimonis, materials i ingredients de naturalesa i origen diversos, com a  elements que contribueixen a definir el seu horitzó de sentit, tot posant la transversalitat al servei del coneixement de les obres d'art.

 

4. Veure les obres d'art com a centres irradiadors capaços de transcendir la seva determinació històrica. En definitiva, prendre consciència de la intemporalitat de les obres d'art i, en conseqüència, adquirir la capacitat de fer dialogar les obres del passat amb el present. Així, també, a través de la seva confrontació amb la pròpia tradició, incrementar notòriament la capacitat d'entendre i àdhuc d'empatitzar amb la situació artística present, i amb l'art contemporani molt particularment.  

 

5. Adquirir l'hàbit i la competència per argumentar racionalment en matèria de preferències artístiques a fi d'elaborar, organitzar i comunicar les pròpies respostes davant una obra d'art en forma de judicis estètics i, en un grau superior d'articulació, com a crítica artística.

 

 

3. Continguts. Petit diccionari d'Estètica

 

- Introducció: La (idea de la) mort de l'art.

 

Tema 1: MIMESI.

 

Tema 2: GENI.

 

- Seminari I: MODERN.

 

Tema 3: BELLESA.

 

Tema 4: GUST.

 

- Seminari II: KITSCH.

 

Tema 5: ESTÈTICA.

 

            - Conclusió: L'art (després de) la mort de l'art.

 

4. Avaluació

 

            En Primera Convocatòria, el curs serà avaluat a través d'un TRIPLE sistema:

 

1)      PETIT DICCIONARI D'ESTÈTICA. Amb la definició, elaborada per l'estudiant a partir dels materials gestionats a les classes, dels cinc termes (mimesi, geni, bellesa, gust, estètica) objecte del curs. 25% de la nota del curs.

2)      EXAMEN FINAL. De les qüestions abordades a les classes plenàries. 40% de la nota del curs. Més

3)      TEST LECTURES. Breu. Juntament amb l'examen final. Té per objecte les lectures obligatòries del curs. 10% de la nota del curs.

4)      PRÀCTIQUES DE SEMINARI. Que caldrà presentar en cadascun dels dos seminaris del curs i exposar públicament al grup. 25% de la nota final.

 

            La recuperació de l'assignatura s'ajustarà a les mateixes característiques. Així, doncs, caldrà realitzar un EXAMEN FINAL (més TEST DE LECTURA) i presentar el PETIT DICCIONARI D'ESTÈTICA. En lloc de les pràctiques corresponents als seminaris, es demanarà un breu (PAPER) ARTICLE relacionat directament amb algun dels temes dels seminaris. La proporció de cada exercici en relació a la nota final serà la mateixa que en el cas de la convocatòria ordinària.

            Per tal de beneficiar-se de la recuperació o convocatòria extraordinària caldrà haver presentat almenys un dels exercicis corresponents a cadascun dels dos seminaris del curs.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

 

5.1. Bibliografia bàsica

  

Lectures obligatòries:

  

- ARGULLOL, Rafael, Tres miradas sobre el arte.

 

- BALZAC, Honoré de, L'obra mestra desconeguda /

- ORTEGA Y GASSET, José, La deshumanización del arte (a escollir)

  

Bibliografia general:

 

- AUMONT, Jacques, La estética hoy.

- GOMPERTZ, Will, ¿Qué estás mirando? 150 años de arte moderno.

- JIMÉNEZ, José, Teoría del arte.

- LIESSMANN, Konrad Paul, Filosofía del arte moderno

- MADERUELO, Javier, Sucinta historia del arte contemporáneo europeo.

 

  Bibliografia específica sobre la crisi de l'art contemporani:

 

- BAUDRILLARD, Jean, El complot del arte.

- ESPARZA, José Javier, Los ocho pecados capitales del arte contemporáneo.

- MICHAUD, Yves, El arte en estado gaseoso. 

- UBERQUOI, Marie-Claire, ¿El arte va a la deriva?

- VETTESE, Angela, El arte contemporáneo. Entre el negocio y el lenguaje.

  

Bibliografia específica sobre l'argument del curs:

  

- BODEI, Remo, La forma de lo bello.

- CALINESCU, Matei, Cinco caras de la modernidad.

- COMPAGNON, Antoine, Cinco paradojas de la modernidad.

- DANTO, Arthur C., Después del fin del arte.

- RANCIÉRE, Jacques, El malestar en la estética.

  

Obres de referència:

  

- ESTRADA, David, Estética.

- BARASCH, Moshe, Teorías del arte.

- GIVONE, Sergio, Historia de la estética.

- GOMBRICH, Ernst, La Història de l'Art segons E. Gombrich.

- TATARKIEWICZ, Wladislaw, Historia de la estética, 3 v.

 

5.2. Bibliografia complementària

 

- BOZAL, Valeriano (ed.), Historia de las ideas estéticas y las teorías artísticas contemporáneas, 2 v.

- CARROLL, Noel, Una filosofía del arte de masas

- TATARKIEWICZ, Wladislaw, Historia de seis ideas. Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética.

 

6. Programació d'activitats

 

Classe plenària/seminari, continguts,                                          activitats a l'aula

Activitats fora de l'aula,           dates lliuraments

Sessió 1. Plenària. La (idea de la) mort de l'art.


Sessió 2. Plenària. Mimesi.


Sessió 3. Plenària. Mimesi.


Sessió 4. Plenària. Geni.


Sessió 5. Plenària. Geni.

Preparació Seminari

Sessió 6. Seminari I. Modern. Grups 101 i 201.

Preparació Seminari

Sessió 7. Seminari I. Modern. Grups 102 i 202.

Preparació Seminari

Sessió 8. Seminari I. Modern (i 2). Grups 101 i 201.

Preparació Seminari

Sessió 9. Seminari I. Modern (i 2). Grups 102 i 202.


Sessió 10. Plenària. Bellesa.


Sessió 11. Plenària. Bellesa.


Sessió 12. Plenària. Gust.


Sessió 13. Plenària. Gust.

Preparació Seminari

Sessió 14. Seminari II. Kitsch. Grups 101 i 201.

Preparació Seminari

Sessió 15. Seminari II. Kitsch. Grups 102 i 202.

Preparació Seminari

Sessió 16. Seminari II. Kitsch (i 2). Grups 101 i 201.

Preparació Seminari

Sessió 17. Seminari II. Kitsch (i 2). Grups 102 i 202.


Sessió 18. Plenària. Estètica.


Sessió 19. Plenària. Estètica.


Sessió 20. Plenària. L'art (després de) la mort de l'art.


 

 

 

 


Dimarts

Aula

Dijous

Aula

SETMANA 1



PLENÀRIA


SETMANA 2

PLENÀRIA


PLENÀRIA


SETMANA 3

PLENÀRIA


PLENÀRIA


SETMANA 4

SEMINARI G. 1


SEMINARI G. 2


SETMANA 5

SEMINARI G. 1


SEMINARI G. 2


SETMANA 6

PLENÀRIA


PLENÀRIA


SETMANA 7

PLENÀRIA


PLENÀRIA


SETMANA 8

SEMINARI G. 1


SEMINARI G. 2


SETMANA 9

SEMINARI G. 1


SEMINARI G. 2


SETMANA 10

PLENÀRIA


PLENÀRIA


SETMANA 11

PLENÀRIA