Curs 2015-2016

Temes Fonamentals de la Filosofia (20003)

Titulació / estudi: Grau en Humanitats

Curs: 1r

Trimestre: 1r

Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits

Llengua o llengües de la docència: Castellà / Català

Professorat: Tamara Djermanovic, Glòria Farrés i Jordi Mir (grups 1, 2 i 3)

Correu electrònic dels professors: [email protected], [email protected], [email protected]   

  

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

Aquest curs consisteix en una introducció als temes fonamentals que han caracteritzat el desenvolupament històric de la filosofia: el coneixement, la veritat, la raó, la llibertat, la ètica, la bellesa, l'art, la cultura. El curs té com objectiu donar una visió  d'ordre històric i metodològic sobre com els principals pensadors de la tradició filosòfica occidental s'han apropat a aquests temes, des dels orígens grecs fins al segle XX. Així mateix, l'estudiant comença la seva iniciació en la pràctica del debat filosòfic, que neix des del diàleg dialèctic amb la tradició. 

Dia i horari de classe:

Grup 1: dimarts de 09:00 a 11:00 i dijous de 09:00 a 11:00

 

Grupo 2: dimarts de 12:00 a 14:00 i dijous de 12:00 a 14:00

 

Grupo 3: dimarts de 12:00 a 14:00 i dijous de 12:00 a 14:00

 

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

1.      Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

2.      Capacitat d'organització i planificació.

3.      Comunicació oral i escrita.

4.      Raonament crític.

5.      Compromís ètic.

6.      Aprenentatge autònom.

7.      Adaptació a situacions noves.

8.      Motivació per a la qualitat.

1.      Seleccionar i consultar bibliografia específica de la tradició filosòfica.

2.      Organització, planificació i desenvolupament d'un discurs crític sobre un text.

3.      Capacitat de comentar un text filosòfic: tesi central del text i vinculació amb les idees.

4.      Precisió i bon ús dels conceptes filosòfics.

5.      Capacitat de judici quan s'argumenti el valor o sentit de les doctrines estudiades.

6.      Capacitat de relacionar el pensament d'un autor amb antecedents o corrents posteriors.

7.      Capacitat de situar el text en el seu context historicocultural.

  

3. Continguts

El contingut es divideix en tres blocs que corresponen a tres branques de la filosofia: metafísica i estètica (Tamara Djermanovic), gnoseologia (Glòria Farrés) i ètica i filosofia política (Jordi Mir). Des d'aquesta perspectiva, cada bloc, mitjançant els temes fonamentals que han vertebrat el pensament filosòfic, s'endinsa en els autors que han definit el seu desenvolupament històric, des dels orígens grecs (Plató, Aristòtil) fins al segle XX (Descartes, Hume, Kant, Spinoza, Hegel, Marx, Simon Weill, Hannah Arendt). Principalment s'intenta respondre a la pregunta: Què és la filosofia?, i introduir l'estudiant en els seus objectes d'estudi, en la seva actitud envers la realitat i en la concepció de la filosofia com a forma de saber, proporcionant els instruments teòrics bàsics per a familiaritzar-se amb l'especificitat d'aquesta disciplina. El curs consta d'una sèrie de lliçons magistrals i d'uns seminaris en els quals l'alumnat s'enfrontarà a la interpretació de textos cabdals de la tradició filosòfica.

4. Avaluació

L'alumnat serà avaluat de forma continuada segons els següents criteris: assistència a les classes plenàries (mín. 80%), participació activa a tots els seminaris i redacció de les corresponents pràctiques i/o treball (100 % de la nota final). Cada professor fa la avaluació de la pràctica escrita (80% de la nota) i del seminari (20%) del seu bloc. La pràctica escrita consistirà a respondre les preguntes que seran penjades prèviament a l'aula global relatives als temes tractats a cada bloc i hauran de lliurar-se abans del cada seminari. La nota final és la mitjana entre les notes de les tres pràctiques.

Recuperació: Es basarà en la entrega de les pràctiques en el seu moment suspeses i en la redacció d'un text (comentari, ressenya...) relacionat amb la bibliografia crítica general. El professor també pot proposar una entrevista personal amb el estudiant si ho considera pertinent.

  

5. Bibliografia

Tant a les classes teòriques com als seminaris es tractaran fragments dels següents textos filosòfics (que poden diferir entre els diversos grups):

PLATÓ, República, El Banquet

ARISTÒTIL, Poètica

DESCARTES, Meditacions metafísiques

SPINOZA, Ètica

KANT. 'Què és la il · lustració?'

MARX, El manifest comunista

WEIL, Echar raices

Arendt, 'Desobediencia civil'

  

Bibliografia secundària recomanada:

J. Hersch, El gran asombro, La curiosidad como estímulo en la historia de la filosofia, Acantilado, 2011.

J. Gaos, Historia de nuestra idea del mundo, FCE, 1979

J.M. Valverde, Vida y muerte de las ideas, Ariel, 1981

E. Trías, La filosofia y su sombra, Seix Barral, 1983

R. Bodei, La chispa y el fuego. Invitación a la filosofía, Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 2006.

P. Hadot, La filosofía como forma de vida, Alpha Decay, Barcelona 2009.

T. Nagel, ¿Qué significa todo esto?, Fondo de Cultura Económica, México 1995.

H. Bergson, Introducción a la metafísica, Grijalbo, México 2005.

G. Deleuze, F. Guattari, ¿Qué es la filosofía?, Anagrama, Barcelona 1993.

W. Dilthey, La esencia de la filosofía, Losada, Buenos Aires 2003.

M. Heidegger, ¿Qué es la filosofía?, Herder, Barcelona 2004.

M. Merleau-Ponty, Elogio y posibilidad de la filosofia, Universidad de Almería, 2008.

B. Russell, Problemas de la filosofía, Labor, Barcelona 1991.

G. Simmel, Problemas fundamentales de la filosofía, Renacimiento, Sevilla 2006.

 

 

Històries i diccionaris de filosofia

- N. Abbagnano, Historia de la filosofía, Hora, Barcelona, 1994.

- F. Copleston, Historia de la filosofía, Ariel, Barcelona 1989.

- F. Martínez Marzoa, Historia de la filosofía, Ediciones Istmo, Madrid 1995.

- G. Reale, D. Antiseri, Historia del pensamiento filosófico y científico, Herder, Barcelona 1992.

- N. Abbagnano, Diccionario de filosofía, FCE, México D.F. 1991.

- J. Ferrater Mora, Diccionario de filosofía, 4 vols., Ariel, Barcelona, 2009.