Universitat Pompeu Fabra
HDA Hemeroteca Digital d'Autors

Aben-Abulema (Joan Cortada) i el Diario de Barcelona (1838-1841)

04-07-2012

Aben-Abulema (Joan Cortada) i el Diario de Barcelona (1838-1841)

Per Albert Ghanime (Universitat de Barcelona)

Citació recomanada: Ghanime , Albert (2012). " Aben-Abulema (Joan Cortada) i el Diario de Barcelona (1838-1841)". Obra periodística, 3. http://www.upf.edu/obraperiodistica/anuari-2012/joan-cortada-aben-abulema.html

Resum:

Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 1868), advocat, escriptor, historiador i periodista, va col·laborar amb el Diario de Barcelona  entre els anys 1838 i 1841. La majoria dels articles els va publicar amb el pseudònim d' Aben-Abulema al llarg dels anys 1839 i 1840. Es tracta d'articles que parlen de la vida del país i de la gent, en un to irònic i desenfadat. Els temes que aborda es poden incloure en el gènere anomenat de varietats i el to que fa servir el distancia de Larra i l'apropa a Mesonero Romanos. Cortada buscava l'entreteniment del lector, sense pretensions transcendents, fet que desesperava Pau Piferrer, que considerava els seus articles com a "articulotes" que servien de "consolación y refocilamiento de tenderos panzudos".

Abstract:

Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 1868), lawyer, writer, historian and journalist, contributed to Diario de Barcelona between 1838 and 1841. Most of the articles were published under the name of Aben-Abulema in 1839 and 1840. These articles covered the life of the country and its people in an ironic and easy way. The themes he dealt with can be categorized under the genre of varieties and the tone used sets him aside from Larra and was similar to that of Mesonero Romanos. Cortada sought the reader's amusement, without transcendent pretensions, a fact that exasperated Pau Piferrer, who considered Cortada's articles as "articulotes" that served for "consolación y refocilamiento de tenderos panzudos".

Paraules Clau: Joan Cortada, Diario de Barcelona, Brusi, Barcelona, Varietats

Article en format .pdf

 

L'autor

Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805- Sant Gervassi de Cassoles, 1868) és un personatge molt poc valorat i quasi desconegut. Malgrat l'ostracisme al qual se l'ha condemnat, no n'hi ha cap mena de dubte que realitzà una important tasca cultural a la Barcelona del segon terç del segle XIX.

Cortada estudià dret a les universitats de Barcelona i Saragossa, i exercí com a ajudant del fiscal del crim de l'Audiència de Barcelona entre 1828 i 1840. Durant els anys trenta compaginà el treball judicial amb la literatura, les traduccions, la docència i el periodisme.

El 1840 abandonà la feina judicial i el periodisme, i es concentrà en les traduccions i la professió docent. Exercí com a  professor d'història del col·legi Carreras, i el 1845 s'incorporà com a professor d'història a l'Institut provincial de Barcelona, del que va ser director entre 1860 i 1868.

Entre 1833 i 1840 publicà  sis novel·les històriques que popularitzaren la història medieval de Catalunya. La seva participació en la recuperació del català com a llengua literària va ser cabdal, però poc visible. Com a historiador s'esforçà per incloure  la història de la Corona d'Aragó en l'explicació general de la història d'Espanya.

El 1853 fundà i dirigí la Gaceta de Barcelona, que va desaparèixer el 1854, i el 1858 s'incorporà al projecte periodístic de Fernando Patxot, El Telégrafo, on publicà nombrosos articles de varietats i política amb el pseudònim de Benjamín. Els més coneguts formen part d'una sèrie de ­­­­24 articles titulada Cataluña y los catalanes, publicada amb el seu nom autèntic. El 1860, amb petites modificacions,  publicà els articles plegats en forma d'opuscle. Cortada també col·laborà amb El Principado, nom que adoptà El Telégrafo durant les etapes de suspensió governativa.

 

Entre el costumisme i les varietats

Els articles publicats per Cortada al Diario de Barcelona es mouen entre el costumisme i les varietats, més a prop d'aquestes que d'aquell. Es tracta de peces heterogènies que parlen de fets aparentment intranscendents i d'altres d'una transcendència aparent. Cortada divaga amb paraula fàcil i festiva sobre qualsevol tema, sempre amb els desllorigadors de l'humor i la ironia. La majoria dels articles els construeix sobre la base d'un fet o un tema d'actualitat, altres sorgeixen de l'atzar, més aviat semblen qüestions fútils, que ell ràpidament eleva a la categoria de transcendents, decorant-les amb perífrasis i adjectius, amb un constant estira i arronsa argumental força distret. El recurs al pseudònim arabomusulmà li permetia generar la ficció del perspectivisme, modulant irònicament la distància entre el fet observat i l'observador, dins d'una línia de crítica bon enfant.

La tria dels articles s'ha fet intentant reflectir la diversitat temàtica abordada per l'autor. No s'ha buscat cap tipus de coherència. Els temes són tan diversos que van des de la renovació del Diario de Barcelona al bateig del cafè de les Set Portes, passant pels panellets, entre molts altres.

El conjunt de la seva producció, més enllà de les anècdotes, ens permet fer una radiografia de la política, de la societat i, sobretot, de la mentalitat de l'època.

 

El Diario de Barcelona

 Diari fundat pel napolità Pere Pau Husson de Lepassaran el 1792. Després de la Guerra del Francès passà a mans de la família Brusi, que li donà el nom amb el que seria conegut popularment. El periòdic gaudí dels privilegis reials de publicació durant les etapes absolutistes, solament interromputs pel Trienni liberal. El procés de liberalització política que començà el 1833 posà fi al privilegi i forçà la competència del diari de Brusi amb els nous periòdics sorgits a l'ombra del liberalisme, com El Vapor. El 1838 Antoni Brusi Ferrer renovà la publicació, ampliant el nombre de pàgines i incorporant Joan Cortada a la redacció. Amb el pas del temps, el Diario de Barcelona es consolidà com a defensor dels interessos dels industrials catalans i d'un moderat provincialisme.

 

La selecció d'articles

Com escrivia Joan Sardà el 1890, "Cortada puede y debe ser considerado con razón como el primer periodista de Barcelona en el género que cabe llamar de variedades". Els seus articles a el Diario de Barcelona ho corroboren amb escreix.

El dijous 4 d'octubre de 1838, Aben-Abulema (Joan Cortada) inicia una col·laboració regular amb el Diario de Barcelona, que havia augmentat el nombre de pàgines i havia incorporat noves seccions. El títol de l'article és prou eloqüent: "Estoy por las mejoras". Cortada relaciona els canvis en la indumentària, la moda, la literatura i l'arquitectura urbana amb els nous temps, i aplaudeix de forma entusiasta la renovació del degà de la premsa barcelonina.

El dimecres 31 d'octubre de 1838 Aben-Abulema abordava el tema dels panellets i de les castanyes, tot relacionant-los amb el preu i la situació econòmica. Les digressions del periodista tracten de passada la relació entre preu i qualitat, i la referència a les castanyes destil·la  una mentalitat classista: "En materia de castañas no me atrevo con ellas porque es tiempo perdido escribir para vendedores que no saben leer (...)".

L'article "¡Habrá bribones como estos!, publicat el dimecres 19 de desembre de 1838, tracta sobre els professionals de la mendicitat. És una petita narració, que ocupa l'espai de tres pàgines del diari. Abulema, que s'ha assegut en un banc del passeig de l'Esplanada, escolta escandalitzat la conversa entre dos pidolaries asseguts al seu costat. Un l'explica a l'altre la seva vida, i la millor forma de guanyar-se-la sense treballar.

El dimarts 25 de desembre de 1838, Aben-Abulema publica un dels articles que acabaran deixant una petjada més duradora a la ciutat. L'article es titula "El número célebre".  Les perífrasis i digressions del periodista giren al voltant del número 7. Com que el cafè que ha obert als porxos d'en Xifré no té nom i té set portes, Abulema decideix batejar-lo amb el nom de "siete puertas"

El diumenge 3 de febrer de 1839 Abulema contesta a tots aquells que li han enviat escrits perquè tracti determinats temes. L'article porta un títol obvi, "Contesto a los que me escriben". Després d'un sèrie de reflexions sobre la veritat i la mentida dels articles periodístics, i afirmar que no escriurà cap article amb els temes que li han proposat, decideix fer-ne alguns comentaris.

L'11 de febrer de 1839, Abulema es queixa que l'editor no col·loca cap dels seus articles com article de fons, i es lamenta d'anar sempre en la secció de varietats. Malgrat fer burla dels articles de fons, decideix escriure'n un.

El dijous 21 de març de 1839, Abulema parla en to de broma sobre la poca incidència dels seus articles i sobre la seva tècnica periodística. Acaba, però, donant les gràcies emocionat perquè una de les seves iniciatives ha reeixit, la de batejar amb el nom de "café de las sietes puertas" el cafè obert als porxos d'en Xifré,.

 El dijous 20 de juny de 1839, Abulema fa especulacions burletes sobre l'etimologia de la paraula fonda. Tot l'article, titulat "Una fonda", és una crítica mordaç d'aquest tipus d'establiments.

El diumenge 28 de juliol de 1839 Aben-Abulema parla d'il·lustració, costums, canvis culturals i transformacions socials a partir dels canvis en la perruqueria. "Es un grande adelanto" és un article intel·ligent, mordaç i divertit.

L'article "Una indirecta a los sastres", publicat el dimecres 4 de setembre  de 1839, és una punyent crítica políticosocial a partir dels canvis en la moda masculina.

 

Els articles

Estoy por las mejoras, 4 d'octubre de 1838 [ 1, 2]

¿A cuánto se pasan los Panellets?, 31 d'octubre de 1838 [ 1, 2]

¡Habrá bribones como estos!, 19 de desembre de 1838 [ 1, 2, 3, 4]

El número célebre, 25 de desembre de 1838 [ 1, 2]

Contesto a los que me escriben, 3 de febrer de 1839 [ 1, 2, 3]

Un artículo de fondo, 11 de febrer de 1939 [ 1, 2, 3]

Gracias amado pueblo, 21 de març de 1839 [ 1, 2]

Una fonda, 20 de juny de 1839 [ 1, 2, 3, 4]

Es un grande adelanto, 28 de juliol de 1939 [ 1, 2, 3]

Una indirecta a los sastres, 4 de septembre de 1839 [ 1, 2, 3]



Darrera actualització 29-11-2012
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona