Universitat Pompeu Fabra
HDA Hemeroteca Digital d'Autors

Pompeu Fabra, llengua, esport i esnobisme (1922-1924)

15-06-2009

Pompeu Fabra, llengua, esport i esnobisme (1922-1924)

Per Josep Maria Casasús (Universitat Pompeu Fabra)

Citació recomanada: Casasús, Josep Maria (2010). "Pompeu Fabra, llengua, sport i esnobisme (1922-1924) ". Obra Periodistica, 1. http://upf.edu/obraperiodistica/anuari/pompeufabra.html

Resum: 

El gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra (1868-1948) emprà l'article diari per a la difusió de les seves normes gramaticals catalanes. Conreà les seves "Converses filològiques" -titulades així per l'estil directe i amè amb què es dirigia als lectors- entre 1919 i 1928 al diari La Publicitat. La seva secció fou una de les més llegides i amb més èxit de la premsa de l'època, i potser la més densa i constant en matèria de divulgació acadèmica i científica. Els articles aquí seleccionats daten dels anys 1922-1924, una etapa de periodicitat força freqüent quan el diari ja s'havia catalanitzat.

Paraules clau: Pompeu Fabra, La Publicitat, divulgació acadèmica, l'esport

 

L'autor

El gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, Barcelona, 1868 - Prada, Conflent, 1948), ordenador de la llengua catalana moderna, emprà l'article diari per a la difusió de dues obres seves: les "Normes ortogràfiques", promulgades el 1913 per l'Institut d'Estudis Catalans, i "Gramàtica catalana", publicada el 1918 per encàrrec de la mateixa corporació que adoptà com a oficial la doctrina gramatical fabriana. Conreà aquest articulisme durant gairebé nou anys, entre 1919 i 1928.

Estudià enginyeria industrial, i exercí la Càtedra de Química a l'Escola d'enginyers de Bilbao, ciutat on residí entre 1902 i 1911. De jove, però, es va dedicar a l'estudi del català. La seva obra més primerenca és "Ensayo de gramática del catalán moderno" (1891). Fou nomenat professor a la Càtedra de Català creada per la Diputació de Barcelona, i el 1911 membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'any 1932 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona, centre del qual, en esdevenir Universitat Autònoma, fou designat President del Patronat. A causa dels esdeveniments del Sis d'Octubre (1934) fou empresonat per la seva condició d'autoritat universitària catalanista. L'any 1939 s'exilià, i residí a París, Montpeller i Prada (Conflent), població de la Catalunya del Nord on va morir.

 

Tema/període i articles triats

Pompeu Fabra publicà el primer article de la sèrie periodística intitulada "Converses filològiques" el 18 de novembre de 1919. La primera etapa d'aquest cicle periodístic fabrià, desplegat a "La Publicidad", abastà un any i tres mesos. Durant aquest període, Pompeu Fabra publicà dos-cents quaranta articles en aquell diari escrit, aleshores, en llengua castellana. Era significatiu que els articles de Fabra fossin, pel que fa a l'idioma, l'única excepció. I també ho és que el gramàtic primicer de la llengua catalana encetés aquesta col·laboració quan encara no s'albirava cap besllum de catalanització del diari.

Aquesta sèrie quedà estroncada el 1921. No es va reprendre fins el 22 d'octubre de 1922, vint dies després d'haver-se catalanitzat el diari. Aquesta nova etapa de les "Converses filològiques" tingué dues fases pel que fa a regularitat de la publicació dels articles. A la primeria (anys 1923 i 1924) la periodicitat de les notes fou més regular i freqüent, però a la darreria (des del 1925 fins el 1928, any en el qual es va cloure definitivament el cicle) les insercions foren més espaiades i amb certes interrupcions llargues, tot i que Pompeu Fabra havia concebut d'antuvi les "Converses filològiques" com una secció de periodicitat diària.

 

La Publicació

El diari "La Publicidad", d'inspiració republicana, fou fundat a Barcelona el 1878. L'agost del 1922 l'empresa editora fou adquirida per gent propera a Acció Catalana. El dia 10 d'aquell mes publicà el primer article en català a la secció "Full de dietari" de Carles Soldevila. Però fins l'U d'octubre del 1922 no es produiria la catalanització total, inclosa la de la capçalera de la publicació. "La Publicitat" esdevingué el principal òrgan del catalanisme intel·lectual, on col·laboraren articulistes consolidats (Rovira i Virgili, Bofill i Mates) i els joves reporters més innovadors (Josep Maria Planes, Domènec de Bellmunt, Carles Sentís, Sebastià Gasch).

 

L'antologia

Pompeu Fabra va concebre les "Converses filològiques" com una secció de periodicitat diària i va decidir que seguiria el cànons del gènere anomenat nota. Fabra fou fidel a aquest propòsit inicial. Les seves peces són un exemple de fórmula periodística  breu, concisa, clara, precisa, entenedora, sense enfarfecs; redactada en un estil aparentment espontani, informal, d'enorme eficàcia persuasiva; i adobada amb uns registres d'elegant efecte col·loquial.

Les "notes diàries" de Fabra eren certament unes "converses" com a resultat d'una hàbil i afinada utilització, gairebé imperceptible, dels ressorts retòrics argumentatius per part del seu autor, adés amb el suport d'un plural de complicitat, adés amb les citacions sovintejades de comentaris d'altri, o de cartes de consulta o de resposta que li lliuraven o  trametien els lectors.

Aquesta darrera remarca ens aporta, altrament, clarícies sobre l'abast de la recepció contemporània de les "Converses filològiques". Els actuals estudis de Periodística valoren les dades de la correspondència espontània que promou una secció de diari com un dels símptomes més fiables per a mesurar el grau de recepció del treball periodístic. Tots els testimonis del seu moment, però també els estudiosos fabrians i les històries de la premsa catalana, reblen, tanmateix, la impressió altament positiva respecte a l'àmplia i bona acollida general de les "Converses" de Fabra. La seva secció fou una de les més llegides i amb més èxit a la premsa de l'època.

Hom pot conjecturar, doncs, que, en triar el mot "converses" per a identificar genèricament el seu cicle de lliçons pràctiques recolzades en el suport poderós del diari, Fabra manifestava implícitament el propòsit de mantenir un lligam directe, amical i amè amb els lectors. I va excel·lir en el desplegament d'aquest projecte perlocutiu. Ho va assolir mitjançant la combinació reeixida de solucions pragmàtiques, recolzades en un domini natural de les receptes argumentatives més modernes i sancionades positivament per uns resultats persuasius evidents.

Ultra la seva valor intrínseca, les "Converses filològiques" de Pompeu Fabra presenten uns trets periodístics remarcables, com el fet de ser un dels cicles de més llarga durada de l'articulisme català especialitzat. Potser el més dens i constant en matèria de divulgació acadèmica i científica.

En aquesta antologia he volgut remarcar, també, un àmbit de continguts tractats per Fabra, com són l'esport, el periodisme i les novetats que arribaven a Catalunya des de cultures de referència, com era l'anglesa, que palesen el seu esperit obert, liberal i innovador. Era tot un gentleman, elegant, assossegat, educat i atent. Segons Josep Pla, Pompeu Fabra practicava el fair-play d'una manera permanent. Potser per aquesta raó, Josep Vicenç Foix el va descriure, a les pistes del Pompeia, com un personatge que tenia "tot l'aire noble, estirat i eixut d'un campió britànic de tennis". Les peces triades per a aquesta antologia reflecteixen aquest vessant de la personalitat del Fabra periodista. Blasmà algun esnobisme com l'ús d' aute per auto aplicat a automòbil; divagà sobre termes manllevats (sleeping); i abordà el vocabulari d'un esport que ja era popular (futbol) i d'un esport que encara era elitista (tennis).

 

Converses filològiques


Darrera actualització 29-11-2012
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona