Lluís Capdevila, cronista al front d'Aragó

Per Josep M. Figueres (Universitat Autònoma de Barcelona)

El setembre de 1936, Lluís Capdevila va voluntari, com tota la columna Macià-Companys al front d'Aragó i serà com a corresponsal del diari d'ERC La Humanitat , del que havia estat director, col·laborador i un dels principals per la confiança de Lluís Companys.  Al llarg de tot un any (fins l'agost del 1938 que tornarà d'Alcanyís a Barcelona) prosseguint les seves col·laboracions al diari catalanista i republicà. El conjunt de 227 cròniques pel període que serà  cronista esdevenen un conjunt aproximat de tres cròniques per setmana esdevenint un dels periodistes catalans més constants en la seva labor d'explicar el front de guerra als catalans. La secció «Del front de guerra» esdevindrà la crònica de la Columna, la que serà Divisió 30 arran la creació de l'Exèrcit Regular Popular i els seus textos tindran un component humà notable destacant pel retrat de la guerra des de la posició del combatent ideològic.

Joaquín Mola Martínez i Víctor Balaguer, corresponsals a la guerra d'Itàlia, 1859
per Jaume Guillamet (Universitat Pompeu Fabra)

El militar Joaquín Mola Martínez i l'escriptor i polític liberal Víctor Balaguer van enviar cròniques de la segona guerra per la unitat d'Itàlia, entre maig i juliol de 1859, al ja veterà Diario de Barcelona i a El Telégrafo, nascut l'any anterior.  Mola va ser enviat expressament pel diari, del que era redactor, mentre que Balaguer va viatjar a Itàlia per la seva activitat literària i com a membre del partit progressista. Són els primers corresponsals de guerra de la premsa de Barcelona, així com els primers fins ara documentats a tot Espanya. Les seves cròniques donen visions complementàries del conflicte i presenten els trets més característics d'aquesta modalitat periodística tot just estrenada, cinc any després que el diari britànic The Times enviés el seu primer corresponsal William Howard Ruseell a la guerra de Crimea.

Antologia Carles Rahola

per Xavier Carmaniu-Mainadé, historiador

Carles Rahola (Cadaqués 1881- Girona 1939) és un exponent paradigmàtic del periodisme republicà d'abans de la guerra civil.

Possiblement pel fet de no haver desenvolupat la seva activitat a Barcelona ha quedat en un segon pla, malgrat que el seu treball fou elogiat per col·legues coetanis, com demostra la seva ingent correspondència conservada a l'Arxiu Municipal de Girona.

Un altre element ha eclipsat la seva producció: fou executat el 1939. La seva mort va traumatitzar la societat gironina, que va restituir la seva figura durant la Transició quan el país va recuperar les llibertats democràtiques. Això ha provocat que tothom que coneix Rahola sap la manera com va morir, però en canvi pocs han llegit els seus textos.

Confiem que aquesta antologia contribueixi a difondre la producció periodística d'un intel·lectual català de primer nivell.

L'editorialisme de la premsa de Barcelona durant la transició (1975-1978)

Per  Marcel Mauri (Universitat Pompeu Fabra)

La premsa de Barcelona va experimentar un procés de canvi empresarial, tecnològic i, sobretot, ideològic durant els primers anys de la transició democràtica que van entre la mort de Franco (1975) i l'aprovació de la Constitució (1978). A través dels editorials que publiquen els onze diaris que hi havia en aquells anys a Barcelona es pot observar aquesta transformació de la mirada de mitjans i periodistes davant dels canvis polítics que s'anaven succeint. Aquesta antologia recull diversos editorials de tots els rotatius barcelonins que permeten observar aquesta evolució en la seva línia d'opinió.

Aben-Abulema (Joan Cortada) i el Diario de Barcelona (1838-1841)
Per Albert Ghanime (Universitat de Barcelona)

Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 1868), advocat, escriptor, historiador i periodista, va col·laborar amb el Diario de Barcelona  entre els anys 1838 i 1841. La majoria dels articles els va publicar amb el pseudònim d' Aben-Abulema al llarg dels anys 1839 i 1840. Es tracta d'articles que parlen de la vida del país i de la gent, en un to irònic i desenfadat. Els temes que aborda es poden incloure en el gènere anomenat de varietats i el to que fa servir el distancia de Larra i l'apropa a Mesonero Romanos. Cortada buscava l'entreteniment del lector, sense pretensions transcendents, fet que desesperava Pau Piferrer, que considerava els seus articles com a "articulotes" que servien de "consolación y refocilamiento de tenderos panzudos".