El projecte de recerca-acció “Programa d’acció per a la denuncia efectiva de l’antigitanisme i la discriminació” (AGREP) liderat pel grup de recerca GRITIM, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, en col·laboració amb la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) i l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona (OND) ha llançat recentment l’aplicació Dikhat! ("Vigileu" en llengua romaní).

Actualment, l’aplicació s’utilitza en la formació de vint agents gitanos de deu barris de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aprenen a utilitzar l’aplicació com a eina per informar d’incidents d’antigitanisme, alhora que també aprenen sobre lleis i mesures contra la discriminació. En la següent etapa del projecte, a partir del maig, aquests agents gitanos organitzaran tallers als seus respectius barris per tal de crear sensibilització entre les poblacions gitanes sobre què és l’antigitanisme, com es pot denunciar, i com utilitzar l’aplicació Dikhat!

“Fins ara, els supermercats són el lloc més comú on la gent se sent assetjada i intimidada per ser gitanos i, per als homes, també és destacable l’experiència de ser aturats sovint per la policia sense cap altre motiu que el fet de ser gitanos".

Zenia Hellgren, investigadora del GRITIM-UPF i investigadora principal (IP) del projecte AGREP, explica que l'aplicació té un doble propòsit. D’una banda, pretén animar els gitanos que pateixen discriminació de manera regular a actuar, per tal d’augmentar la visibilitat del problema amb l’antigitanisme i facilitar la presentació de denúncies formals. Per a aquest fi, l’aplicació inclou una funció que permet reportar una incidència de manera anònima a l’equip del projecte, i una altra on l’usuari pot triar posar-se en contacte amb FAGiC per obtenir ajuda a l’hora de formular una queixa formal.

D’altra banda, l’aplicació, que està disponible tant per Android com per iPhone, serveix per recopilar dades sobre l’abast i el caràcter de la discriminació contra les persones gitanes que l’utilitzen, amb la creació d’un mapa de calor de les incidències reportades. A més, els investigadors d’AGREP de GRITIM-UPF realitzen un estudi de camp que inclou entrevistes en profunditat amb gitanos dels deu barris. Aquestes entrevistes es tenen en compte a l’hora de dissenyar les properes activitats del projecte.

“Veiem que les persones que entrevistem parlen molt de la discriminació en situacions particulars”, explica Zenia Hellgren. La investigadora de GRITIM-UPF apunta que “fins ara, els supermercats són el lloc més comú on la gent se sent assetjada i intimidada per ser gitanos i, per als homes, també és destacable l’experiència de ser aturats sovint per la policia sense cap altre motiu que el fet de ser gitanos. Ara estem considerant dissenyar activitats complementàries del projecte, com ara reunions entre agents gitanos i representants de supermercats, on es denuncien molts incidents de discriminació. Aquest és un exemple de l’estreta relació entre recerca i acció, que és essencial en el projecte AGREP”.

AGREP vol abordar l’antigitanisme de manera àmplia

El projecte es va posar en marxa l’1 d’abril de 2020 i finalitzarà el març de 2022. Algunes de les activitats del projecte van haver d’adaptar-se a la situació causada per la pandèmia de la covid-19, però totes s’estan duent a terme i inclouen, a més de l’aplicació i la formació de persones gitanes i les tasques de recerca gestionades per GRITIM-UPF, la participació de representants dels departaments d’Ensenyament i de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, l’Agència Catalana de Salut Pública, amb l'objectiu de crear consciència de com es pot detectar i abordar l'antigitanisme en les pràctiques institucionals.

AGREP està dotat amb un pressupost total de prop de 300.000 euros, finançats en el marc del programa Drets, Igualtat i Ciutadania (REC, en les seves sigles en anglès) de la Comissió Europea, amb el Grant Agreement 881875. Aquest programa vol promoure i protegir la igualtat i els drets de les persones, tal com estan recollits en el Tractat, la Carta i les convencions internacionals sobre drets humans.