Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

El curs 2019-2020 del sistema universitari català s’ha posat en marxa a la UPF

El curs 2019-2020 del sistema universitari català s’ha posat en marxa a la UPF

L’acte acadèmic, presidit per Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, ha tingut lloc a l'auditori del campus de la Ciutadella. La lliçó inaugural ha anat a càrrec de Nuria Oliver, enginyera de Telecomunicacions i doctora en Intel·ligència Artificial per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

05.09.2019

Imatge inicial

La Universitat Pompeu Fabra ha acollit, el 6 de setembre, al migdia, a l’auditori del campus de la Ciutadella, l'acte d'inauguració oficial del curs acadèmic 2019-2020 del sistema universitari català, que engloba les dotze universitats de Catalunya.

> Videoresum de l'acte inaugural

L’acte acadèmic, presidit per Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, ha comptat amb la presència d'Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement del Govern; Joan Subirats, tinent d'alcalde de l'Àrea de Cultura, Educació i Ciència de l'Ajuntament de Barcelona; Jaume Casals, rector de la UPF i Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF.

També hi han estat presents Francesc Xavier Grau, secretari d’Universitats i Recerca; Lluís Baulenas, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), els rectors i rectores de les diverses universitats catalanes, i altres càrrecs de l’administració de Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

L’acte s’ha iniciat amb la projecció d’un vídeo de Fede Serramalera sobre l’obra de la seva mare, Leticia Feduchi, autora de l’obra inaugural del curs 2019-2020.

Després d’una benvinguda i salutació de Jaume Casals, rector de la UPF, s’ha procedit a la projecció de la videomemòria del curs 2018-2019 de la Universitat, que ha tingut com a fil conductor la commemoració del V centenari de la mort de Leonardo Da Vinci (1519-2019). La videomemòria inclou un repàs de les principals fites assolides en els àmbits de la comunitat, la recerca, la docència, l’entorn i la projecció, la internacionalització, el finançament i el campus, el compromís social i la UPF del futur.

Lliçó inaugural de Nuria Oliver

Nuria Oliver, enginyera de Telecomunicacions, doctora en Intel·ligència Artificial per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i acadèmica a la Reial Acadèmia d'Enginyeria, i que ahir, 5 de setembre, va ser guardonada a Dublín amb el premi Data Scientist de l’any, per la Big Data Value Association (BDVA), ha pronunciat la lliçó inaugural, sota el títol “Hacia una inteligencia artificial por y para la sociedad”.

Lliçó íntegra en pdf (16 pàgs.)

Vídeo sencer de la lliçó (30:51 min)

Extractes de la lliçó inaugural

“En todos mis proyectos, la persona –a nivel individual o colectivo— ha sido y es el elemento central: tecnología por y para la sociedad. Tecnología que nos entiende, como paso previo para poder ser capaz de ayudarnos".
 
"Hoy contamos con cantidades masivas de datos que podemos utilizar para entrenar algoritmos de Inteligencia Artificial que permiten a investigadores, empresas, gobiernos y otros actores del sector público abordar problemas complejos”.
 
“Las decisiones algorítmicas basadas en datos tienen el potencial de mejorar nuestra toma de decisiones. De hecho, la historia ha demostrado que las decisiones humanas no son perfectas [...]  Sin embargo, la toma de decisiones basadas en algoritmos entrenados con datos no está exenta de limitaciones”.
 
“Por ello, me gustaría destacar 5 pilares que deberíamos abordar para conseguir que esta nueva manera de tomar decisiones, basada en la IA y los datos, tenga impacto positivo en la sociedad, y que resumo con el acrónimo ingles FATEN:  F de fairness o justicia; [...]  A es de autonomy o autonomía [...]   La T es de trust o confianza; [...]   T de transparency o transparencia [...]  La E de education o educación  [...]   La E es de bEneficence o bEneficiencia [...]  La E también es de equality o igualdad [...]  Y finalmente la N es de non-maleficence o no maleficiencia".
 
“Las grandes potencias mundiales -tanto empresas como gobiernos- han comprendido que el liderazgo en la IA conllevará un liderazgo no solo a nivel económico sino también político y social. [...] Por ello, deberíamos abordar con urgencia la elaboración también de una estrategia estatal de IA para asegurarnos de que su desarrollo e implantación tienen impacto social positivo: una Inteligencia Artificial por y para la sociedad”.
 
Solamente con una apuesta ambiciosa, holística, plurianual, consensuada por una mayoría política a través de un Pacto de Estado, avalada por la ciudadanía e impulsada por un organismo transversal dentro del gobierno, conseguiremos realizar el inmenso impacto positivo que la Inteligencia Artificial puede tener en la sociedad”. 

Llliurament de les Distincions Jaume Vicens Vives

Acabada la lliçó, Lluís Baulenas, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha fet lectura del Decret de Govern de concessió de les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària i de les mencions M. Encarna Sanahuja Yll a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària. Els diferents guardonats han anat pujant a l’escenari per recollir el diploma de mans del president Quim Torra.

Les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, pel que fa als tres premis individuals, han reconegut la trajectòria de Marta Sancho i Planas, professora de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB); Miguel Valero García, professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC, i Josep Duran Carpintero, professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona (UdG).

Quant als premis col·lectius, els tres guanyadors han estat el projecte per desenvolupar el màster universitari en Formació del Professorat, de la  Facultat de Psicologia, Ciències del'Educació i de l'Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull (URL); "Aprenentatge i servei en el camp de la nutrició: des de l’aula universitària a l’escola", de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, i finalment, "Pràctiques integrades: transformació d’una assignatura convencional a un procés d’aprenentatge integral i significatiu", de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

La UPF, guanyadora d’una de les mencions M. Encarna Sanahuja Yll

El Projecte "#AmbPerspectiva: Introducció de la perspectiva de gènere en la docència de grau", de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), coordinat per Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat (que ha pujat a l'escenari, juntament amb Ester Oliveras, delegada del rector per a la sostenibilitat, a recollir el guardó) ha estat un dels dos guanyadors de les mencions M. Encarna Sannahuja Yill a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària, en la seva primera edició.

Es reconeix la seva contribució a una transformació de caràcter global en aquesta universitat, amb la creació de noves assignatures especialitzades en gènere en els graus, del mínor en Estudis de Gènere, d’incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut curricular i les metodologies docents emprades, amb l’augment de la proporció d’autores treballades en les assignatures, així com l’impuls a la inclusió d’una competència transversal sobre perspectiva de gènere.

Tània Verge creu que, per a la UPF, aquesta menció “representa un reconeixement al treball col·lectiu que un conjunt de professorat i unitats com el CLIK I la Unitat d'igualtat hem impulsat en els darrers anys per contribuir a difondre què vol dir i com s'aplica la perspectiva de gènere en la docència, a través de la creació de recursos docents d'accés obert i tallers formatius per al professorat. Amb els diners d'aquest premi podrem aprofundir en les accions iniciades i desenvolupar-ne de noves. Comptem ser cada vegada més les persones i els centres implicats en aquesta tasca."

A  nivell de sistema universitari català, la directora de la Unitat d’Igualtat considera que “la creació d'aquest premi representa una aposta clara per la introducció de la perspectiva de gènere en la pràctica docent, en línia amb la propera avaluació de la dimensió de gènere de les titulacions en els processos d'avaluació de la qualitat. És a dir, el premi reconeix que qualitat i igualtat són conceptes indestriables”.

La segona menció ha recaigut en el Mínor en Estudis de Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per la seva iniciativa innovadora i pionera de configurar una oferta, en l’àmbit interfacultatiu i per a l’alumnat de totes les titulacions, en formació de qualitat en gènere des de diferents disciplines.

L'acte ha continuat amb un bloc de parlaments de les autoritats, que ha engegat Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF.

Parlament de Montserrat Vendrell

> Parlament íntegre de Montserrat Vendrell en pdf

Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF, que ocupa aquest càrrec des del febrer del 2019, ha començat la seva intervenció afirmant que la UPF, a banda d’estar entre les millors en recerca i docència, ”és una universitat que es caracteritza per donar resposta a les necessitats reals de la societat”.

Ha esmentat dos dels principals projectes en els quals estar treballant actualment la institució: el de Benestar Planetari, que vincula el benestar de les persones amb el del planeta que ens acull, i el de la Ciutadella del Coneixement, una mostra del paper actiu de la Universitat en la transformació social i econòmica del país.

“Afrontem reptes importants, que cal abraçar amb urgència, per no posar en perill el que hem aconseguit fins ara”, ha assegurat. Finalment, ha reivindicat l’autonomia universitària, el compromís amb la transparència i el retiment de comptes. “Afrontem un relleu generacional a la universitat, i cal un pla realista per fer-hi front. També continuarem promovent la internacionalització, la mobilitat i la retenció de talent”, ha conclòs.

Parlament de Joan Subirats

El tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha fet esment que des la institució barcelonina s’han ajuntat la cultura, l’educació, la ciència i el coneixement, formant un àmbit del qual ell és el responsable. “Per primera vegada l’Ajuntament ha creat una àrea que reuneix aquestes diverses activitats, i la nostra tasca és gestionar competències i incumbències en relació amb tots aquests àmbits”.

Joan Subirats ha enumerat alguns dels projectes que s’han fet o s’ estan portant a terme des de l’Ajuntament en relació amb l’àmbit de l’ensenyament i la ciència, com són Escolab, STEAM, el Consell Assessor de la Ciència o el Pla Barcelona Ciència, que està dotat amb un milió d’euros, per encarar els reptes de recerca que té la ciutat. “La nostra voluntat és relacionar-nos amb les universitats de Barcelona i emprendre projectes conjuntament”, ha assegurat.

Parlament del rector Jaume Casals

Parlament íntegre de Jaume Casals en pdf 

> Vídeo sencer del parlament

Extractes del parlament de Jaume Casals

“Jo crec que l’important, el decisiu, són les persones, però que la professió del poder té les seves regles i els seus capricis, que depassen de llarg la voluntat de les millors persones i fins i tot el seu enteniment, i ens n’hem de protegir comprenent-les, mostrant-les i eventualment intentant heroicament canviar-les”. 

“La qualitat en universitats i recerca és tan prioritària com qualsevol servei general a la societat. [...] Em sembla que les decisions, tant les del govern com les internes de les universitats no acaben d’assumir plenament que no hi ha futur universitari sense una aposta forta en tots els registres per la qualitat”. 

“Haver sotmès la institució a una reorganització dràstica, o a un exercici ja estable d’avaluació de la recerca, o haver mantingut criteris molt estrictes i frugals en la contractació del professorat permanent no ha acabat de tenir cap efecte estable i tangible”. 

“Aquest esforç de buscar el bon cantó de la crisi i posar-se del tot en forma per a una presència internacional des de la mida d’universitat petita fins i tot podria acabar perjudicant la universitat”. 

“Jo crec en un marc normatiu molt senzill. Vull dir que hi somio. Quan em vaig implicar en aquesta feina, el veia possible. [...]  L’embolic de lleis que tenim encara el compliquem més inventant-nos altres regles que són del tot innecessàries i no aporten sinó una terrible càrrega afegida a la marxa d’una universitat que lluita per ser diligent.”

“Crec que les universitats no només intenten competir sanament, com se sol dir, sinó que s’atreveixen sovint a no estimar-se [...]  Volia aprofitar aquest dia i aquest moment per convidar les persones en el motlle de les institucions a apreciar les persones de les altres i a no fer guerres de banderes on no n’hi ha, de banderes”.

“Barrejar els paràmetres que mesuren l’evolució científica i l’evolució cultural comporta també grans errors de direcció. L’aposta UPF per la ciència no deixa cap dubte. Amb l’ajuda dels meus companys, jo personalment he proposat durant els últims mesos una aposta també per la cultura”.

Parlament de Quim Torra 

El president de la Generalitat de Catalunya ha començat fent uns apunts de la història de la UPF i de l’èxit del desplegament territorial de les universitats arreu de Catalunya, però ha assegurat que encara hi ha molta feina per fer: “Calen recursos per avançar en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, potenciar la internacionalització, la recerca avançada, fer un salt qualitatiu en innovació i transferència del coneixement, crear un teixit productiu innovador, etc. Per fer tot això, fa falta un finançament públic a l’alçada de les circumstàncies”.

Sobre aquest tema, ha afirmat que “ens cal definir un mou model de finançament per a les universitats; com a president de la Generalitat hi estic plenament compromès. Aquest esforç ha de ser molt més intens, ja que si no, no serà creïble”, ha emfasitzat.

Pel que fa al pressupost per a l’any vinent, ha afirmat que “no tenim encara el pressupost per al 2020, però sí el projecte, i hi estem treballant per tal que pugui anar endavant, per revertir els aspectes negatius de la crisi i poder augmentar el benestar i la millora econòmica."

Alguns dels aspectes positius fets des del Govern que ha destacat el president han estat l’increment del 100% de la taxa de reposició del professorat, o el fet que el 44% dels estudiants de Catalunya es trobin en universitats situades dins el top 100 a Europa, o que el 42% dels estudiants, els que més ho necessiten, es beneficien d’ajuts a l’estudi.

La interpretació de la peça popular universitària Gaudeamus igitur a càrrec del Cor de la UPF, amb tots els presents dempeus, ha posat punt final a l’acte.

Leticia Feduchi, autora de l’obra inaugural del curs 2019-2020

Jaume Casals, rector de la UPF, ha afirmat en el seu parlament que “la pintura de la Leticia Feduchi (feta amb oli i carbó sobre fusta) que s’incorpora al conjunt d’obres d’art que ens ajuden a mostrar a tothom, a totes les persones del món, d’una altra manera (sense matrícules, exàmens, títols, grups de recerca, projectes, etc.) el rerefons de la universitat. LI agraeixo de tot cor aquesta contribució (i al Fede Serramalera, el vídeo magnífic sobre el treball de la seva mare).”

Una artista representant del realisme contemporani

Nascuda a Madrid l’any 1961, Leticia Feduchi actualment viu i treballa a Barcelona. Va fer estudis de pintura, dibuix i gravat a l’Escola Eina de Barcelona, a l’Istituto per l’Arte e il Restauro de Florència, al Círculo de Bellas Artes i a l’Academia Amadeo Roca de Madrid. Besnéta del pintor Blas de Benilliure, reconeix Francesc Artigau, Antonio López, Albert Ràfols Casamada, Xavier Serra de Rivera, Amadeo Roca, Francesc Todó i Antònia Vilà com els seus grans mestres.

Ha participat des del 1986 en diverses exposicions col·lectives tant a Espanya com a l’estranger. Quant a les exposicions individuals, va debutar l’any 1981 a l’Escola Eina de Barcelona i des d’aleshores, n’ha fet una quinzena més en diferents ciutats com París, Madrid, o Ciutadella. La darrera exposició, “Nidos vacíos”, s’ha pogut veure la Sala Parés de Barcelona, entre els mesos de març i abril del 2019.

En la seva faceta de retrats, cal esmentar els de Manuel Royes (Diputació de Barcelona), Álvaro Mutis (Biblioteca Nacional de España), Raquel Foquet (Acadèmic de els Ciències i les Arts de Barcelona), Carlos Güell (Círculo Ecuestre de Barcelona), Ernest Ventós o Ferran Sagarra, entre d’altres.

El seu treball parteix del dubte i del qüestionament constant, de la reflexió i de la recerca de respostes, un procés estretament relacionat amb el món de la literatura i especialment de la poesia. En l’obra de Feduchi conviuen perfectament el realisme i contemporaneïtat.

Fonamenta el seu treball en la pintura clàssica i sent una gran fascinació per Velázquez o Caravaggio. Les seves obres giren al voltant d’un tema tan clàssic com la caducitat de les coses i la fugacitat del temps. No obstant això, el tracta des d’una perspectiva contemporània i és plenament conscient que no hi ha una incompatibilitat entre la seva admiració pels grans clàssics i la modernitat.

La pintura de Feduchi es centra en petits objectes quotidians, com fruits del camp o teles, aïllant-los en una atmosfera de llum intensa -de vegades natural- i depurant-los per posar en evidència els valors purament pictòrics que emanen de la seva forma i del seu color. El rigor i la meticulositat de la seva tècnica li permeten explorar les tonalitats, les textures i, en definitiva, la llum que desprenen aquests objectes.

Galeria de fotos publicada a Flickr

Acte inauguració del curs 2019-2020

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit