Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Dos investigadors del Departament d’Economia i Empresa podran consolidar la seva recerca amb ajuts de més d’un milió d’euros de la UE

Dos investigadors del Departament d’Economia i Empresa podran consolidar la seva recerca amb ajuts de més d’un milió d’euros de la UE

Libertad González i Gaël Le Mens rebran ajuts Consolidator Grant 2017 del Consell Europeu de Recerca per a portar a terme els seus projectes centrats, respectivament, en l’efecte de les polítiques públiques sobre el desenvolupament infantil i en com els nous patrons de consum de la informació afecten les actituds personals.

29.11.2017

Libertad González i Gaël Le Mens, professors del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, rebran ajuts de la Unió Europea per portar a terme, respectivament, i durant cinc anys, els projectes “The Causal Effect of Public Policy and Income on Child Health and Human Capital” i “The Implication of Selective Information Sampling for Individual and Collective Judgments”, dotats ambdós amb més d’un milió d’euros.

Formen part del total de 329 ajuts atorgats pel Consell Europeu de Recerca (ERC) dins de la convocatòria Consolidator Grants 2017, en el marc del programa de recerca i innovació de la UE Horitzó 2020. Finançats amb un global de 630 milions d’euros, aquests ajuts es concedeixen als millors investigadors d’Europa per portar a terme projectes que poden tenir un gran impacte en la ciència i més enllà, amb la voluntat d’impulsar l’excel·lència científica i la competitivitat.

Els dos professors de la Pompeu Fabra, també vinculats a la Barcelona GSE, i un d’ells (Gaël Le Mens) a la Barcelona School of Management (UPF-BSM), es troben entre els vuit investigadors d’universitats i centres de recerca de Catalunya i els tretze de l’estat espanyol que rebran aquests ajuts. Amb ells, podran aprofundir en els seus estudis i desenvolupar per iniciativa pròpia les seves idees més agosarades, sempre amb l’objectiu final de millorar la vida dels ciutadans europeus.

Com les polítiques públiques poden afectar el desenvolupament dels infants

Estudis recents han documentat que una sèrie d’impactes (shocks) i intervencions primerenques (prenatals i postnatals) en l’àmbit de les polítiques públiques poden tenir efectes importants sobre la formació del capital humà a llarg termini (per exemple, sobre la salut o en els salaris).

Aquest serà el marc de la recerca de Libertad González, finançada amb prop d’1,4 milions d’euros, que posarà èmfasi en els anys que van entre la primera infància i l'edat adulta, una etapa poc estudiada fins ara. Analitzar els efectes d’aquests impactes, comparar els efectes en funció del tipus d’impacte i d’intervenció en diferents edats, o esbrinar quina és la manera més rendible per millorar els resultats futurs per als infants, seran aspectes nuclears de la seva recerca.

La professora González se servirà de diversos experiments naturals fets a Espanya, per als quals hi ha dades administratives d’alta qualitat, disponibles durant els darrers 35 anys, com ara els registres hospitalaris, o les notes escolars. Aquestes dades es tractaran a partir de les tècniques economètriques de darrera generació, combinades amb mostres molt extenses, que permetran avaluar els efectes causals d’una sèrie de polítiques públiques i el seu impacte en el desenvolupament infantil.

Els impactes que considerarà seran els que afecten els recursos materials de la llar (com ara una prestació o subsidi per a la mare); el temps de dedicació del pare (si té un permís subvencionat, per exemple); els tractaments mèdics al voltant del naixement; la disponibilitat de serveis de planificació familiar (accés a l’avortament, etc.) i els impactes agregats de la demanda en diferents sectors econòmics.

Els patrons de consum de la informació conformen creences i actituds

El projecte de Gaël Le Mens, dotat amb un ajut de prop d’1,2 milions euros, estudiarà els mecanismes que condueixen a l’actual polarització de les actituds dels grups socials, fet que ha produït l’ascens del nacionalisme o de les ideologies populistes. El projecte del professor Le Mens combinarà coneixements de psicologia, sociologia i economia per entendre com la manera de triar la informació conforma creences i actituds. Aquest projecte encaixa en el moment actual, en què els mitjans de comunicació social estan transformant molt ràpidament la manera com la gent accedeix a la informació.

Els mitjans socials faciliten que la gent estigui més exposada a fonts de notícies que coincideixin amb les seves opinions, i d’altra banda, permeten eludir molt fàcilment qualsevol informació que les qüestioni o hi vagi en contra. Gaël Le Mens explicarà la manera com els patrons de consum de la informació facilitats pels nous mitjans de comunicació social afecten les actituds individuals i col·lectives. Els resultats d’aquesta recerca ajudaran a comprendre fenòmens que van des de l’impacte de les notícies falses fins a la persistència d’estereotips negatius sobre els diversos grups socials.

Investigadors de 39 nacionalitats que treballaran en 22 països diferents

Els altres investigadors catalans que han rebut ajuts Consolidator Grant en la convocatòria 2017 han estat Fyodor Kondrashov, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, centre participat per la UPF; Francisco Cazorla i Carlos Pérez García-Pando, del Centro Nacional de Supercomputación de Barcelona; Ismael Díez i Anna Alberni, de la Universitat de Barcelona; i Victoria Reyes García, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’ERC ha avaluat 2.538 propostes de recerca, el 13% de les quals ha estat triat per ser finançat. Les subvencions (el 32% han estat atorgades a dones) permetran crear uns 2.000 llocs de treball per a estudiants de doctorat, postdoctorat i altre personal que treballa en els equips de recerca beneficiaris. Han rebut finançament investigadors de 39 nacionalitats, com ara els alemanys (55 projectes subvencionats), italians (33), francesos (32) i britànics (31). Els becats durant a terme els seus projectes de recerca a universitats i centres de recerca en 22 països diferents d’arreu d’Europa, i és la Gran Bretanya el país que acollirà més científics.