María López Toríbio és una de les guanyadores dels premis a la recerca en gènere de la UPF, amb el seu treball final del Màster de Salut Pública “Barreres i oportunitats per a la participació de les dones en les decisions relacionades amb l'atenció al part”. Aquests guardons, convocats per la Unitat d'Igualtat, es van lliurar dilluns 21 d'octubre en la IV edició de les Jornades del Centre d'Estudis de Gènere (CEdGE). Tenen com a objectiu promoure la incorporació de la perspectiva de gènere en els estudis per a avançar cap a la igualtat de gènere.

María va estudiar Medicina a la Universitat Complutense de Madrid, el Màster en Salut Pública a la UPF durant els seus primers dos anys de residència, i, actualment és resident de tercer any de Medicina Preventiva i Salut Pública a l'Hospital Clínic. Parlem amb ella sobre el seu treball de fi de màster i el que ha suposat aquest reconeixement.

Com valores que el teu treball hagi estat premiat? Què et sembla que hi hagi iniciatives per a fomentar els treballs de recerca en gènere?

En part ha estat una sorpresa i és un reconeixement molt bonic, contribueix a valorar que la maternitat i el tracte a les dones durant el part també és una qüestió de gènere. A més, tinc la sensació que la recerca sobre el part o la maternitat no està tan de moda com altres temes, per això també em sembla una oportunitat per a donar-li més visibilitat. A vegades pots trobar barreres per a realitzar aquest tipus de recerques i un reconeixement pot ajudar a que aquestes continuïn.
 

Volíem avaluar si les dones estan podent prendre decisions en els seus parts i de quina manera ho fan.

Quin va ser el tema del teu TFM i els principals objectius?

La idea va ser de la meva tutora, la doctora Anna Llupià, ella és metge especialista de Medicina Preventiva i Salut Pública, treballa com a epidemiòloga a l'Hospital Clínic i a més gestiona l'àrea de seguretat clínica de l'Institut de Ginecologia i Obstetrícia i em va proposar treballar un tema relacionat amb la millora de l'atenció al part. S’havien publicat recentment articles sobre com s'usen els plans de part en l'actualitat, que posen en dubte la seva utilitat en la pràctica clínica. Un pla de part és un document que es va idear perquè les dones poguessin expressar les seves decisions sobre el seu part als professionals sanitaris en un intent que les dones guanyessin més control sobre el seu procés. Es van començar a utilitzar a Europa en els anys 80 i es van implantar a Espanya a partir dels 2000. En molts hospitals l’utilitzen, però no se sap fins a quin punt és una eina útil en la pràctica clínica perquè les dones puguin expressar les seves decisions. D'aquí va venir la idea del treball, volíem avaluar si les dones estan podent prendre decisions en els seus parts i de quina manera ho fan.

Què et va motivar a triar aquest tema per al teu TFM?

Em va semblar un tema molt bonic, sobre el qual em venia molt de gust aprendre. També perquè em considero feminista i està molt d'acord amb el meu pensament i els meus interessos. Encara que jo no he estat mare ni sabia molt de sobre el tema prèviament, les experiències de parts de dones del meu entorn fan que d'alguna manera tingui més sensibilitat cap a un aspecte que crec que es pot millorar a la pràctica clínica.
 

Com vau dur a terme l'estudi?

Vam decidir fer un estudi qualitatiu mitjançant grups focals perquè ens interessava conèixer en profunditat la visió de les dones. Es fan enquestes de satisfacció, que solen presentar opcions tancades i els resultats en moltes ocasions són bons, però no se sap molt bé per què continua havent-hi tensió entre les dones i els professionals en alguns aspectes.

Vam fer tres grups focals a l'Hospital Clínic, en els quals van participar 23 dones en total, entre 6 i 10 dones per grup, i això va permetre que interaccionessin entre elles i reflexionessin sobre el seu part i sobre si van prendre decisions o no, que és un tema que a vegades no s'havien plantejat abans. Realitzem l'estudi en col·laboració amb el Servei de Medicina Materno-Fetal del Clínic, que ens va donar suport des de l'inici.

Considerem que existeix baixa cultura de participació en salut en el part en el nostre mitjà i que necessitaríem millorar la informació que es dóna a les dones i també millorar el tracte i el suport que reben durant el part. 

Quins van ser els principals resultats que vau obtenir?

El principal resultat és veure que moltes dones no van poder prendre decisions. A algunes els va semblar bé perquè no tenien expectatives de prendre-les i aleshores van confiar en les decisions que van prendre els sanitaris per elles. Però les que sí tenien intenció de prendre-les, a vegades ho van viure malament perquè van haver de ser molt actives per a aconseguir-ho. Hi havia una dona que deia: “sento que si no m'ho hagués preparat tant, hauria tingut un part molt pitjor, perquè no m'haurien deixat decidir coses que crec que vaig decidir perquè les vaig lluitar”. I crec que aquest és l'aspecte a millorar, considerem que existeix baixa cultura de participació en salut en el part en el nostre mitjà i que necessitaríem millorar la informació que es dóna a les dones i també millorar el tracte i el suport que reben durant el part. Que les dones se sentin còmodes i estiguin ben informades és necessari per a avançar cap a la presa de decisions.

Hi ha algunes decisions relacionades amb el part que es compleixen més i altres menys. Tant en el pre part, com el part o el postpart sembla que hi ha aspectes que es podrien millorar. Des de la dilatació, en quina posició vols estar, quina roba vols portar, quins acompanyants vols que estiguin presents, quin tipus d'anestèsia vols, quin tipus d'inici de part, quin acompanyament professional i tècnic desitges… Són aspectes sobre els quals s'hauria de poder decidir, però això no sempre ocorre a la pràctica. Una cosa que les dones van assenyalar va ser que per a elles era molt important que se'ls anés informant i preguntant durant el procés de part, d’aquesta manera, tot i que les situacions a vegades són impredictibles, assegurar-se que la dona està prenent decisions i tenint un rol actiu en el part pot ajudar a tenir una millor experiència, encara que el part no evolucioni com en principi es desitjava.

També està la part positiva que cada vegada existeix més sensibilitat cap a aquest tema i s'ha millorat molt en els últims anys.

I les conclusions que extraieu sobre aquest tema?

A mi em van sorprendre alguns resultats de l'estudi, esperava que hi hagués coses a millorar però potser no tantes. Concretament, l'Hospital Clínic va ser un dels primers que va impulsar programes per a humanitzar el part. Per això vaig pensar que, si aquest és un dels hospitals que millor tracta a les dones, en altres hospitals que no tenen aquesta trajectòria queda molt per fer. Tinc la sensació que, en la línia mèdica, l'obstetrícia moltes vegades se centra més en recerca sobre avanços com el diagnòstic prenatal o teràpies capdavanteres per a tractaments, crec que el component més social està una mica oblidat, tot i que potser sigui més senzill quant a recursos.

Encara que per a millorar la participació de les dones en la presa de decisions en el part, també caldria augmentar els recursos, moltes dones van expressar que es van sentir “abandonades” i això ho van atribuir a la sobrecàrrega assistencial dels professionals. Des de fa temps, s'ha reivindicat el “one for one” una matrona per a cada part, condició que actualment no s'ha complert. D'altra banda, suposo que també està la part positiva que cada vegada existeix més sensibilitat cap a aquest tema i s'ha millorat molt en els últims anys.

 

Què destacaries del Màster en Salut Pública?

La meva experiència ha estat molt bona i m'ha agradat molt el Màster, el recomano i crec que et forma molt bé. És dur quant a càrrega de treball, però crec que és una temàtica molt interessant i, a més molt àmplia: des d'avaluar polítiques de salut a dissenyar programes de promoció de la salut.
 

Com t'agradaria continuar la teva carrera professional?

M'agradaria fer el doctorat, probablement seguint aquesta línia de recerca sobre promoció de la salut matern infantil. És un tema que m'interessa i ha estat una experiència molt bonica.
 

Més informació sobre la jornada i l'entrega de premis i lista dels guanyadores.