Vés enrere El coronavirus i les seves circumstàncies. Fernando G. Benavides.

El coronavirus i les seves circumstàncies. Fernando G. Benavides.

Fernando G. Benavides és catedràtic de Salut Pública a la UPF i investigador del Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL: UPF-IMIM).
04.08.2020

 

 

Article publicat a El Periódico el 27 de juliol de 2020.

El SARS-CoV-2, el virus causant de la covid-19, va ser descobert, no inventat, i publicat a l'inici del gener passat per investigadors xinesos, que van posar a la disposició de tothom -gratis- les seves característiques genètiques. Aquest descobriment ha estat bàsic per a desenvolupar les proves diagnòstiques que serveixen per a identificar als casos, i també per a iniciar el desenvolupament de la(s) vacuna(s) i els possibles tractaments. Igualment, s'ha pogut comprovar que els canvis en la seva composició genòmica (mutacions) han estat molt limitats quant a les seves conseqüències clíniques, mantenint-se bàsicament -de moment- estables.

Dit això, si coneixem tan bé el coronavirus, cal preguntar-se, per què segueix circulant per tot el planeta, paralitzant aquí i allà la vida de les persones, i causant fins avui més de 600.000 defuncions? La resposta és simple. La covid-19 és el resultat de la interacció entre el SARS-CoV-2, cadascun de nosaltres (l'anomenat hoste) i les circumstàncies que ens envolten. El coronavirus no és l'única causa, ni de la malaltia covid-19 ni de la pandèmia.

Híper connexió entre ciutats

Així, per exemple, si ens preguntem per la rapidesa amb la qual s'ha estès la pandèmia per tot el planeta no trobarem la resposta en les característiques genètiques del coronavirus, sinó més aviat en l'existència de l'actual híper connexió entre ciutats de tot el món fruit de la globalització econòmica. De la mateixa manera, que, si volem explicar l'alta mortalitat en les persones grans, no la hi podem atribuir només a les febles defenses d'aquestes persones per patir malalties cròniques, perquè hi ha hagut països amb similars percentatges de població anciana i semblant prevalença de malalties cròniques, a més d'estar vivint en residències, que han tingut unes taxes de mortalitat més baixes, com és el cas d'Alemanya en comparació amb Espanya o Itàlia. Evidentment, el coronavirus és la 'casus' necessària, però no és suficient.

Per això, si volem controlar la malaltia primer i prevenir-la després necessitem conèixer, a més del virus i les condicions de salut de cada persona (resposta immunològica, problemes de salut previs...), les seves (nostres) circumstàncies. Per exemple, on i com vivim, en què treballem, com ens divertim i altres aspectes que ens envolten des que naixem fins que morim. Són els anomenats determinants o condicionants socials de la nostra salut. Oblidar les característiques en les quals podem entrar en contacte amb el virus, ens impedeix entendre de manera completa la dinàmica de la pandèmia i els seus efectes sobre la salut de les persones.

Determinants socials

L'estudi dels determinants socials de la pandèmia és essencial si desitgem comprendre la complexitat del problema íntegrament, i així fer front als brots i rebrots ara, i preparar-nos per a les pròximes epidèmies. Comparar els efectes de la pandèmia i les polítiques per a prevenir-les entre ciutats i països és el camí per a augmentar el nostre coneixement i la manera d'identificar les millors estratègies per a fer front a les seves conseqüències.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact