Vés enrere Un nou confinament és possible, però el podem evitar. Fernando G. Benavides.

Un nou confinament és possible, però el podem evitar. Fernando G. Benavides.

Fernando G. Benavides és catedràtic de Salut Pública a la UPF i investigador del Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL: UPF-IMIM).
14.07.2020

 

 

Article publicat a El Periódico el 12 de juliol de 2020.

El meu professor de salut pública, el doctor Enrique Nájera, ens explicava a classe, fa ja uns anys, un conte sobre un poble situat prop d'un barranc, que els veïns havien de vorejar per a anar i tornar de la feina cada dia, i on de tant en tant es produïa alguna caiguda. Les autoritats, amb bona intenció, van decidir que calia construir un hospital al fons del barranc, per a així tractar ràpidament i evacuar, si fos necessari, als ferits. Es va haver d’esperar que hi hagués diversos ferits, alguns greus, perquè posessin una tanca i senyalitzessin el barranc.

Recordava aquesta història en veure les imatges de les autoritats del país inaugurant fa uns dies un hospital de campanya a Lleida. Imatge que es repeteix com a fons de les notícies posteriors sobre el brot, com la imatge icònica de com de bé ho fem. La pregunta és: on és la salut pública?, perquè esperem que les persones caiguin pel barranc?

Una anàlisi dels brots de Lleida identifica, en primer lloc, l'escassetat dels recursos d'epidemiologia de camp. Això és, de professionals sanitaris amb capacitat real per a rastrejar sobre el terreny, anant a les cases o a les empreses.

Això que succeeix a Lleida era previsible, però no hauria d’haver passat. Les mesures preventives no s'han implementat amb els recursos necessaris. De nou estem davant una acumulació de casos que posa en tensió el sistema assistencial. Una tensió que, si augmenta, no deixarà una altra sortida possible que un confinament encara més estricte que el que s'està aplicant aquests dies. Com el que hem viscut en els mesos de març a juny.

Ho podem imaginar? Seria un cop molt dur, tant psicològic com social. Ho aguantaria el sistema sanitari? L'economia es ressentiria, i l'esperada recuperació ràpida seria el somni d'una nit d'estiu.

Posem una mica d'ordre, i preguntem-nos per què som aquí. Havíem establert, amb un consens molt ampli, que després del desconfinament, després d'un comportament exemplar dels ciutadans en general i dels treballadors essencials, entre ells els sanitaris, de manera particular, era el torn de, primer, mantenir la distància física (més protecció facial i higiene de mans) principalment en els llocs tancats (els llocs de treball, transport i oci fonamentalment) i, segon, un sistema d'identificació de casos, com més ràpid millor, perquè ara tenim suficient capacitat diagnòstica, i el seguiment dels contactes per a aïllar-los si fos necessari.

Observem sorpresos l'absència de coordinació de la salut pública amb els serveis de prevenció de riscos laborals a les empreses.

D'aquesta manera podíem mantenir la dispersió del coronavirus sota control fins l'arribada de la vacuna.

Una anàlisi dels brots de Lleida identifica, en primer lloc, l'escassetat dels recursos d'epidemiologia de camp. Això és, de professionals sanitaris amb capacitat real per a rastrejar sobre el terreny, anant a les cases o a les empreses, perquè no és operatiu que algú per telèfon et digui des de Barcelona on és el cas, i què necessita perquè es quedi a casa.

Ho va fer Alemanya des del principi. no hem après dels millors, almenys en això? Aquesta és la inversió en infraestructura necessària, no els hospitals al fons del barranc. Però també, en segon lloc, observem sorpresos l'absència de coordinació de la salut pública amb els serveis de prevenció de riscos laborals a les empreses.

 

Acció, reacció

A què esperem per a posar als serveis de prevenció de riscos laborals de les empreses a l'ordre de l’Agència de Salut Pública de Catalunya? És que la situació no ho exigeix? Més quan la campanya de recollida de la fruita a Lleida atreu a milers de persones joves, que en alguns municipis doblen la població autòctona, i que són fonamentals per a la recuperació econòmica de la comarca del Segrià i de tot el país.

A més, molts d'ells són immigrants irregulars als quals cal regularitzar (Govern central) com a primer pas perquè els seus drets, de tota mena, els siguin reconeguts i respectats. Invertir en prevenció és l'alternativa per a no tornar al confinament, i la garantia per a sortir forts de la crisis econòmica en la qual ja ens trobem. A què esperem?

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact