Calidoscopi COVID-19, articles d'opinió d'experts i expertes de la UPF Calidoscopi COVID-19, articles d'opinió d'experts i expertes de la UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Per què ha arribat el moment de deixar de condemnar els robots socials a l’ostracisme? Laura Aymerich-Franch

Per què ha arribat el moment de deixar de condemnar els robots socials a l’ostracisme? Laura Aymerich-Franch

Laura Aymerich-Franch, investigadora Ramón y Cajal al Departament de Comunicació i membre del Grup de Recerca en Communication, Advertising and Society (CAS) de la UPF

03.07.2020

 

La comunitat de l’àmbit de la robòtica ha remarcat reiteradament que els robots podrien ser útils per actuar quan els humans no puguin fer-ho, especialment en situacions de desastre que posen la seguretat humana en risc. Tot i això, encara no se n’ha fet cap implementació a gran escala.

Article publicat a la revista Nature Machine Intelligence el 29 de juny de 2020

Amb les mesures de distanciament físic i d’aïllament que es consideren crítiques per alentir la propagació de la covid-19,1 els robots socials han trobat finalment una oportunitat de demostrar el seu valor real a la societat. Aquestes mesures presenten però importants dilemes. L’aïllament pot causar un impacte considerable en el benestar psicològic. A més, el distanciament físic no sempre és possible, especialment per al personal sanitari de primera línia, que queda per tant exposat a un alt risc de contagi.2 Els robots socials podrien ser clau per resoldre aquests problemes.

La comunitat de l’àmbit de la robòtica ha remarcat reiteradament que els robots podrien ser útils per actuar quan els humans no puguin fer-ho, especialment en situacions de desastre que posen la seguretat humana en risc. Tot i això, encara no se n’ha fet cap implementació a gran escala. Hi ha diverses raons que explicarien aquesta lenta adopció dels robots. En general, es considera que els robots, i especialment els robots socials, són cars per les seves capacitats reals, i el seu cost-benefici acostuma a ser desavantatjós en comparació amb el dels assistents de veu. A més, a les societats occidentals hi ha factors socioculturals que expliquen aquesta reticència quan es compara amb el Japó, per exemple. Un d’aquests factors podria ser una aversió als robots, influïda per la ciència ficció i probablement arrelada en creences judeo-cristianes que associen la creació de criatures “humanoides” a un acte d’arrogància.3

Els robots socials poden interactuar amb els humans i en entorns físics humans amb una immunitat inherent. Això els fa especialment adequats per intervenir en una situació que requereix distanciament físic i aïllament, i caldria per tant tenir-los en compte per a una avaluació més justa de la tecnologia.

Hi ha tres funcions estratègiques que els robots socials podrien dur a terme per facilitar el distanciament físic, així com per reduir els inconvenients de l’aïllament. En primer lloc, actuar com a enllaç en tasques que requereixen una interacció humà-humà. Això inclou funcions com ara lliurar medicaments i subministraments als pacients dels hospitals i controlar-los, distribuir desinfectant de mans i màscares en llocs concorreguts, robots avatar4 per als metges per atendre els pacients, o fins i tot ambulàncies d’assistència sense conductor. En segon lloc, actuar com a salvaguarda per garantir entorns lliures de risc de contagi. Això inclou la vigilància i els recordatoris del distanciament físic en espais públics, així com inspeccions de seguretat ambiental i desinfecció. I en tercer lloc, actuar com a entrenadors de benestar proporcionant funcions terapèutiques i d’entreteniment per als pacients en quarantena.

Moltes d’aquestes funcionalitats s’han provat ocasionalment durant la pandèmia.5 Si la tecnologia hagués estat preparada abans, els robots socials podrien haver estat decisius per minimitzar les transmissions intrahospitalàries o per pal·liar els problemes de salut mental derivats de quarantenes i confinaments, i no una mera anècdota de la pandèmia.

Ara, més que mai, és el moment de deixar que els robots ens donin suport, en comptes de percebre’ls com unes criatures humanoides que representen una amenaça per a la humanitat; de deixar-los que ells siguin les màquines, de manera que nosaltres puguem ser només humans.

Referències

  1. Coronavirus Disease 2019 (COVID-19): Situation Report — 72 (World Health Organization, 2020).
  2. Rapid risk assessment: coronavirus disease 2019 (COVID-19) in the EU/EEA and the UK – eighth update. ECDC https://www.ecdc.europa.eu/en/publications-data/rapid-risk-assessment-coronavirus-disease-2019-covid-19-pandemic-eighth-update (2020).
  3. Asimov, I. A: Machines That Think: The Best Science Fiction Stories About Robots and Computers (eds. Asimov, I. & Greenberg., P. S. W. and M. H.) Ch. 1 (Holt, Rinehart, and Winston, 1984).
  4. Aymerich-Franch, L., Kishore, S. & Slater, M. Int. J. Soc. Robot. 12, 217–226 (2020).
  1. Coronavirus-fighting robots and drones. Reuters https://www.reuters.com/news/picture/coronavirus-fighting-robots-and-drones-idUSRTX7HZF6 (2020).

Descarregar les referències

Agraïments

L.A.-F. Té el suport del programa de beques Ramón y Cajal Fellowship (ref. RYC-2016-19770), finançat per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri espanyol de Ciència, Innovació i Universitats, i pel Fons Social Europeu.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: