Vés enrere Ciència i política en temps d'incertesa. Fernando G. Benavides i altres autors

Ciència i política en temps d'incertesa. Fernando G. Benavides i altres autors

Els autors són professors universitaris de salut pública: Fernando G. Benavides, Miquel Porta, Ana M. García, Ildefonso Hernández, Consol Serra, Carlos Álvarez-Dardet, Xisca Sureda, Juan Alguacil, Esteve Fernández, Alberto Ruano, Vicente Ortún, Andreu Segura, Beatriz González y Francisco Bolúmar.

27.03.2020

 

 

Article publicat el 27 de març de 2020 a El País.

Respondre amb eficàcia i justícia a la gravetat d'una pandèmia sense precedents per als milions de persones que la patim en tot el planeta requereix valors (honestedat, civisme, solidaritat), coneixement (ciències, humanitats) i acció (política, social i personal). L'ambició ètica, política i econòmica de la resposta ens concerneix a tots: institucions, organitzacions socials, empreses i ciutadans. I la confiança entre tots ha de ser el més àmplia possible; per a una cultura llatina com la nostra, confiar en les institucions sol ser un repte. Acceptem amb tranquil·litat que tots podem errar, també els científics i els polítics. Durant els propers mesos, màxima prudència, serenitat i comprensió.

Els professionals de la salut pública que diàriament vetllen silenciosament per la salut de tots, sans i malalts, i que constantment gestionen brots i epidèmies saben prendre decisions amb informació imperfecta, canviant, amb llacunes en els coneixements (sobre l'exposició i immunitat individual i col·lectiva a cada patogen, per exemple); i amb la pressió de transmetre informació, a vegades a un ritme infundat. No és, doncs, honest pontificar a misses dites, i menys quan abans no es va argumentar el que ara es retreu no haver fet. Necessitem menys soroll i més calma.

En l'actual crisi global i sistèmica moltes persones i organitzacions estan donant el millor de si mateixes. Sleccionant informació de qualitat, convivint amb les incerteses, complint les normes, asserenant. 

Des de la política hi ha una tendència a esprémer la ciència —una abraçada de l'ós— per a sotmetre-la als seus interessos. Gairebé tots els polítics i altres ciutadans estem aprenent a escoltar a la ciència, fins i tot quan ens inquieta el que diu. Mentrestant, suposats experts ofereixen solucions sense suficient base científica i negant els seus propis biaixos. Els exemples més lamentables són la injustificada pretensió de destituir l'equip directiu del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries, la promoció acientífica d'estudis no avaluats en els espais tècnics existents, i la supeditació a interessos partidistes. En l'actual crisi global i sistèmica moltes persones i organitzacions estan donant el millor de si mateixes. Tant en termes morals com tècnics. Així, seleccionant informació de qualitat, convivint amb les incerteses, complint les normes, asserenant. Sense manipular qüestions tècniques d'extrema rellevància en una pandèmia.

Una de les lliçons que tornem a viure en aquesta crisi, en particular des de la política i des de les ciències de la salut, és que és imprescindible una col·laboració lleial i autònoma entre polítics i científics. Aquesta col·laboració s'està produint de manera encomiable (no perfecta) a Espanya i molts altres llocs, i és vital perquè tinguin validesa, credibilitat i eficàcia mesures tan exigents com la limitació de la mobilitat de les persones; i durant un temps que se'ns farà llarg.

El millor de la política, de la ciència i de múltiples professions està rendint a un nivell d'exigència social amb el qual mai abans havíem bregat, aplicant mesures de contenció de la pandèmia que posen a prova totes les estructures i relacions socials en les quals hem viscut fins ara. Mesures que són dures per a la vida quotidiana de moltes persones, especialment les més vulnerables. Per això hem d'adoptar mesures socials i fiscals que les protegeixin de manera especial, amb ambició.

Com a investigadors i professors de salut pública, alguns havent ocupat llocs de responsabilitat política, donem i recaptem el màxim suport als companys i institucions de salut pública que dia a dia obtenen i analitzen, amb sentit comú i sofisticats mètodes, la millor informació possible, i que fan recomanacions per a l'adopció de les mesures més efectives. Decisions que corresponen als polítics: basant-se en aquestes recomanacions, ells han de calibrar quins són factibles a cada moment i lloc. Reconeguem que els temps i les sensibilitats són importants en política. L'autocrítica ha de ser freqüent i sense simplismes: nombroses qüestions culturals, legals i econòmiques han de ser tingudes en compte. Sense això no és possible aconseguir suports amplis. En això som afortunadament diferents de les societats dictatorials.

Ara, sense deixar de mirar als ulls de la pandèmia i al seu enorme impacte, i acceptant sense resignació la imperfecció de gairebé tot el que és humà, podem sentir més orgull i confiança del que alguns reconeixen per com hem començat a enfrontar-nos a la crisi.

No oblidem tampoc que els professionals esmentats treballen en precari, sense els mitjans i institucions adequats per a garantir la seguretat sanitària. Una de les lliçons d'aquesta crisi és ja que no pot seguir sense desenvolupar-se la Llei General de Salut Pública de 2011. També hem d'anar avaluant de manera rigorosa i sistemàtica els efectes de les mesures adoptades, corregint el que faci falta. Per a això és imprescindible que en aquests moments es reculli ja la informació corresponent.

Ara, sense deixar de mirar als ulls de la pandèmia i al seu enorme impacte, i acceptant sense resignació la imperfecció de gairebé tot el que és humà, podem sentir més orgull i confiança del que alguns reconeixen per com hem començat a enfrontar-nos a la crisi.

Signat pels professors universitaris de salut pública: Fernando G. Benavides, Miquel Porta, Ana M. García, Ildefonso Hernández, Consol Serra, Carlos Álvarez-Dardet, Xisca Sureda, Juan Alguacil, Esteve Fernández, Alberto Ruano, Vicente Ortún, Andreu Segura, Beatriz González y Francisco Bolúmar.

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact