Una vegada més, el nou SARS-CoV-2 ens recorda el potencial dels patògens infecciosos per a propagar-se veloçment i posar en perill la nostra salut i benestar global. El que fa que aquest nou virus sigui especial és potser l'alta freqüència de persones infectades —al voltant del 80%— que només tenen símptomes lleus. Aquestes persones continuaran infectant a unes altres propagant el virus tret que els contactes interhumans estiguin massivament restringits. Els governs semblen haver entès aquest missatge i estan implementant mesures que, amb sort, retardaran la propagació del virus i permetran que els sistemes sanitaris puguin fer-li front. Així mateix, estan tractant de gestionar les creixents amenaces que aquests esforços de contenció del virus tindran per a les nostres economies.

Els governs semblen haver entès aquest missatge i estan implementant mesures que, amb sort, retardaran la propagació del virus i permetran que els sistemes sanitaris puguin fer-li front.

Això suposa una tasca difícil i un enorme desafiament. Les preguntes que sorgeixen ara són: què passarà? I què podem fer per a millorar la situació? Primer, la inhibició de la propagació del virus és clau i requereix la restricció massiva dels contactes interhumans, quedar-se a casa, evitar els petons, les encaixades de mans, mantenir la distància entre persones d’uns dos metres i rentar o desinfectar les mans. Tot ha estat ben descrit en els mitjans de comunicació, però hem de seguir aquestes regles de manera estricta.

Si bé les dades són preliminars i requereixen estudis amb més pacients, són molt encoratjadores i subratllen els enormes esforços que els metges i investigadors han estat fent en els últims mesos. 

En segon lloc, ajudant dins les comunitats locals. Atès que els contactes interhumans estan restringits als que satisfan necessitats essencials com comprar aliments, medicaments o visites mèdiques, hem de preguntar-nos si hi ha persones en el nostre entorn que necessitin ajuda en aquestes tasques. Comprar aliments per a un veí amb discapacitat no li farà cap mal i podria ser molt benvingut.

Emfatitza que un sistema de recerca funcional i les institucions de recerca són essencials.

En tercer lloc, les vacunes. La vacunació contra MERS, un coronavirus relacionat amb el SARS-CoV-2, funciona i, per tant, sembla probable que també puguem tenir una vacuna potent contra el SARS-CoV-2. Els estudis clínics ja han començat, però aquesta vacuna probablement no estarà disponible abans del proper any. En quart lloc, medicaments antivirals. No hi ha un fàrmac específic anti-SARS-CoV-2 disponible en l'actualitat. No obstant això, nombrosos assajos estan en curs. Per a nosaltres, els candidats farmacològics actuals més prometedors són la hidroxilcloroquina administrada en combinació amb l'antibiòtic azitromicina (número de registre d'assajos clínics de la UE 2020-000890-25) i Remdesivir (DOI: 10.1038/s41422-020-0282-0).

Si bé les dades són preliminars i requereixen estudis amb més pacients, són molt encoratjadores i subratllen els enormes esforços que els metges i investigadors han estat fent en els últims mesos. També emfatitza que un sistema de recerca funcional i les institucions de recerca són essencials per a respondre ràpidament a les noves amenaces que inevitablement sorgiran també en el moment en què el SARS-CoV-2 estigui sota control. Esperem sincerament que el govern espanyol tingui això en compte en definir el seu pressupost.