Article publicat a El Nacional el 20 de gener de 2023

No deixa de sorprendre com l’economia es mou en l’obvietat de coses que fan pensar que, més enllà de l’aspiració científica, la nostra és una disciplina de sentit comú. Pels qui pertanyem a l’economia aplicada, la contorsió la valorem a l’extrem quan hi aterren els economistes més teòrics, que, sobre la base d’hipòtesis, models i a vegades mètodes de contrastació, busquen acollir-se en els seus corol·laris o en els resultats a les coses que tots sabem que conformen la realitat. Que un teòric descobreixi que les empreses no competeixen, sinó que busquen el guany i que aquest es protegeix posant barreres, o que les inversions per a la innovació es fan per augmentar marges, que es volen protegits amb patents, i no pel bé comú, és tant com ignorar les aportacions dels pares fundadors de la disciplina. Està clar que l’empirisme i la intuïció no són l’alternativa absoluta al modelisme; particularment, quan les dades amb què treballem són les que són, quan en el futur del que passarà a l’economia hi pesa tant l’animal spirit, i quan amb les opinions econòmiques tots s’hi atreveixen, obviant el registre reputacional de cadascú.

[Seguir llegint]