Vés enrere

El sector de l’esport a Catalunya ha resistit millor la crisi que el conjunt de l’economia

El sector de l’esport a Catalunya ha resistit millor la crisi que el conjunt de l’economia

Els estudis "El pes econòmic de l'esport a Catalunya el 2013" i "Avauació del pes econòmic de l'esport a la província de Barcelona el 2013" han estat elaborats per Júlia Bosch, Jaume García Villar i Carles Murillo, membres del Centre d'Estudis UPF Sports_Lab.

18.04.2017

Dos estudis elaborats pel Centre d’Estudis UPF Sports_Lab sobre el pes econòmic de l’esport a Catalunya i a la província de Barcelona el 2013, posen de manifest que aquest sector no ha sofert la davallada derivada de la crisi amb la mateixa intensitat que el conjunt de l’economia catalana. A més, evidencia que l’esport és un àmbit que contribueix al creixement econòmic i a generar ocupació per sobre de la mitjana d’altres sectors.

“El pes econòmic de l’esport a Catalunya el 2013” i “Avaluació del pes econòmic de l’esport a la província de Barcelona el 2013” han estat fets per Júlia Bosch, investigadora associada del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF); Jaume García Villar, professor del Departament d’Economia i Empresa i investigador principal del CRES-UPF, i Carles Murillo, professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) i de la Barcelona School of Management (UPF-BSM)

Aquests estudis, fruit de dos encàrrecs del Consell Català de l’Esport i de la Diputació de Barcelona, respectivament, són una actualització dels que ja es van portar a terme l’any 2006: han seguit la mateixa metodologia, i han considerat els productors característics del sector de l’esport, als quals s’ha sumat els mitjans de comunicació i les apostes esportives.

Segons Júlia Bosch, una de les autores dels estudis, “una part important d’aquest bon comportament, tant pel que fa a Catalunya com a la província de Barcelona, es deu al fet que la majoria de les activitats esportives són difícils de deslocalitzar, i per tant, de traslladar a d’altres territoris on els costos laborals siguin menors”.

Les principals dades a escala catalana

Segons “El pes econòmic de l’esport a Catalunya el 2013”, el valor de la producció del sector de l’esport a Catalunya es va estimar en 3.869 milions d’euros, una quantitat equivalent al 2% del PIB de l’economia catalana. L’aportació neta del sector, que correspondria al seu Valor Afegit Brut (VAB, la suma de la remuneració d’assalariats i l’excedent brut d’explotació) va representar l’1,2 % del VAB català.

Aquest VAB va ser de 2.074 milions d’euros, del qual un 85,5% va correspondre al sector privat, i el 14,2% al sector públic, mentre que la producció efectiva total (sumant els consums intermedis al VAB) va pujar als 3.869 milions d’euros, abans esmentats.

D’altra banda, l’ocupació del sector (incloent voluntaris) va ser al voltant de 95.300 persones, equivalent al 3,2% de l’ocupació a Catalunya. D’aquestes persones, el 66,5% pertanyien a institucions privades sense ànim de lucre (representen l’aportació més important dins el VAB, sobretot atribuïble als clubs esportius); el 23,8% al sector privat amb ànim de lucre; el 3,8% al sector públic i el 5,9% a l’àmbit de l’educació esportiva.

Si ens fixem en el nombre d’ocupats del sector públic català relacionats amb l’esport, la xifra va ser de 3.607 persones, un 85,1% vinculades als ajuntaments; un 13,8% a empreses de la Generalitat de Catalunya, i un 1,1% de les diputacions.

Les principals dades a la província de Barcelona

L’estudi "Avaluació del pes econòmic de l’esport a la província de Barcelona el 2013” conclou que el valor de la producció del sector de l’esport a aquesta demarcació es va situar en els 2.954 milions d’euros, equivalent a un 2,1% del PIB de la província, amb un VAB que va representar un 1,3% del VAB total provincial.

El VAB del sector de l’esport a la demarcació de Barcelona va ser de 1.612 milions d’euros el 2013, dels quals un 87% va correspondre als productors del sector privat, i el 13% restant als del sector públic.

L’ocupació de persones relacionades amb l’esport va ser de gairebé 48.000 persones (en aquest cas, sense comptar els voluntaris, persones que treballen sense rebre remuneració), que van representar el  2,2% del total. Un 51% treballava a institucions privades sense finalitat de lucre; un 35.4% al sector privat amb ànim de lucre; un 5,4% al sector públic, i el 8,1% restant a l’educació esportiva, en la qual la gran majoria corresponia al professorat no universitari.

El nombre d’ocupats en el sector públic barceloní relacionats amb l’esport va ser d’unes 2.600 persones, dels quals un 86,7% treballava als ajuntaments; un 11,8% a les empreses de la Generalitat de Catalunya i un 1,5% a la Diputació de Barcelona.

Diversos indicadors que mostren la bona salut de l’esport

Una xifra que demostra que la crisi no ha afectat tant aquest sector com al global de l’economia es veu en l’evolució del creixement nominal del VAB entre el 2006 i el 2013: a la província de Barcelona, aquest creixement ha estat del 6,7% en el conjunt de l’economia, enfront del 10,2% en el sector específic de l’esport; i a Catalunya, del 10,1% i del 10,6%, respectivament.

Alguns dels indicadors referits als estudis, i que marquen aquesta tendència positiva, són els següents: l'augment de les despeses de les llars en equipaments per a l’esport (incloent bicicletes); el creixent nombre d’alumnes matriculats en ensenyaments relacionats en aquest àmbit, i l’augment del comerç exterior de productes esportius.

Altres aspectes destacables són el manteniment del nombre de viatges de residents realitzats sobretot per temes esportius; el creixement de l’entrada de turistes internacionals pel mateix motiu; l’augment de les llicències a les federacions esportives, i el creixent nombre de persones de més de quize anys que practiquen un esport de manera habitual.

Categories: