Un nou estudi de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha revelat que un tipus de virus present a la microbiota intestinal, concretament els Microviridae, s’associa a l'addicció al menjar i l'obesitat. Fins ara, les investigacions sobre la microbiota s'havien centrat principalment en els bacteris, però aquesta troballa posa de manifest que altres microorganismes, com són els virus, també influeixen en l’equilibri de la salut intestinal i en conductes relacionades amb la nutrició i el metabolisme. La recerca, publicada a la prestigiosa revista Nature Metabolism, també identifica una substància al plasma sanguini, l’àcid antranílic, que podria protegir dels comportaments vinculats a l’addicció al menjar.

L'addicció al menjar és un trastorn en què les persones perden el control sobre què mengen, i es relaciona directament amb problemes com l'obesitat. Desencadena mecanismes del cervell similars als que tenen lloc amb altres addiccions. Aquest nou estudi associa la presència d’una espècie de Microviridae dins la microbiota intestinal amb l’obesitat i l’addicció al menjar.

Concretament, relaciona la presència d’aquest tipus de virus i l’addicció al menjar amb el metabolisme de la serotonina i la dopamina. Els investigadors han trobat que la presència de Microviridae es relaciona amb un major nivell de triptòfan i de tirosina en sang. El triptòfan i la tirosina són substàncies que el cos utilitza per produir la serotonina i la dopamina, neurotransmissors essencials en la regulació de l'humor i el plaer i que estan involucrats en mecanismes del cervell que actuen en l'addicció, com el sistema de recompensa i la regulació de la sacietat i el benestar.

“L'estudi subratlla la importància d'incloure els virus en la investigació de la microbiota intestinal, uns microorganismes que sovint havien estat ignorats. És important destacar que la composició del viroma, és a dir, l’ecosistema de virus de l’intestí, és molt específica de cada persona, però dins de cadascú és molt estable en el temps. Això facilita l’adopció d’estratègies personalitzades per tractar l’addicció al menjar”, remarca el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, cap del grup de Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes de l’IDIBGI que ha liderat la investigació i co-autor de correspondència de l’estudi.

“La microbiota intestinal podria esdevenir una via innovadora per a tractar l'obesitat i l'addicció al menjar, a través de suplements alimentaris. Aquests resultats tan sòlids se sumen al coneixement que tenim de la relació entre microbiota i cervell i identifiquen el paper de components com els Microviridae”, subratlla el també co-autor de correspondència Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, que també és el cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta i catedràtic de la Universitat de Girona.

Resultats validats en éssers humans, ratolins i mosques de la fruita

Les conclusions s’han validat en tres grups independents de persones, que en total sumen 264 individus, i encaixen amb el resultat d’una altra anàlisi del mateix equip de l’IDIBGI en un altre grup de 942 persones, en què s’ha trobat una associació dels Microviridae amb un menor control inhibitori.

L’associació descoberta en humans també s’ha provat en ratolins i mosques de la fruita. En col·laboració amb investigadors de la UPF, quan es va transferir microbiota de pacients amb alta presència de Microviridae a ratolins, aquests van mostrar una major addicció al menjar i alteracions en el metabolisme del triptòfan, serotonina i dopamina al cervell. A més, aquests ratolins van presentar comportaments típics de l’addicció al menjar, com la motivació, la  compulsivitat i la persistència.

“La identificació d'aquest mecanisme innovador implicat en la pèrdua de control de la ingesta alimentària podria representar un avanç rellevant per a la identificació de noves estratègies terapèutiques per a un abordatge més eficaç d'aquests trastorns alimentaris i les seves complicacions metabòliques associades com l'obesitat”, afirma el també co-autor de correspondència Dr. Rafael Maldonado, cap del laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra. Per la seva banda, el neurocientífic, catedràtic i investigador del Centre del Cervell i la Cognició de la UPF, Gustavo Deco assegura que aquestes troballes “revelen una associació entre certs bacteriòfags intestinals i l’activitat de regions cerebrals clau a l’addicció, com l’escorça orbitofrontal i l’estriat”. “Aquests virus semblen modular la dinàmica cerebral en circuits relacionats amb la recompensa i el comportament alimentari, suggerint un vincle entre la microbiota intestinal i els mecanismes neurobiològics de l’addicció al menjar”, afegeix Deco.

En aquest estudi també hi han col·laborat investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio)-CIBERESP i la Universitat d’Alacant, entre altres.

Article de referència: Castells-Nobau, A., Puig, I., Motger-Albertí, A. et al. Microviridae bacteriophages influence behavioural hallmarks of food addiction via tryptophan and tyrosine signalling pathways. Nat Metab (2024). https://doi.org/10.1038/s42255-024-01157-x