Els Premis a Treballs de recerca de Batxillerat de la Facultat de Dret es van lliurar el 3 de juliol, al migdia, a la sala de graus Albert Calsamiglia de l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella, amb la presència dels estudiants, tutors, familiars i membres de la comissió avaluadora.

Els treballs reconeguts s’han centrat en les patents de cors a la ciutat de Barcelona entre els segles XIII i XVI (Dret), una comparativa de la legislació i la realitat laboral de les dones a Espanya i el Japó (Relacions Laborals) i un retrat social de tres dones preses al Camp de Tarragona (Criminologia).

Aquests guardons, que consten de les modalitats de Dret, Relacions Laborals i Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció (coincidint amb els tres graus que s’imparteixen a la Facultat de Dret), han arribat a la seva vuitena edició. Hi han participat un total de disset treballs de recerca, elaborats per estudiants de batxillerat de centres de secundària de Catalunya.

La comissió avaluadora que els ha reconegut ha estat formada per Anna M. Caballé (presidenta), degana de la Facultat; Chelo Chacartegui i David Felip, directors de les titulacions de Relacions Laborals i Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció, respectivament, i Maurici Pérez, coordinador docent del doble grau en Dret i ECO/ADE.

Els premis estan dotats amb la gratuïtat de la matrícula de primer curs, en cas de matricular-se el curs 2019-2020 en qualsevol dels estudis de grau que ofereix la Facultat de Dret, a més d’un diploma acreditatiu.

Els tres treballs guanyadors, un per cada modalitat

Júlia Barcons Pont, estudiant de Col·legi Lestonnac (Barcelona), que va tenir el professor Marc Baldayo Recio com a tutor, va ser la guanyadora de la modalitat de Dret, amb el treball "Les patents de Cors. Barchinona (1350-1550)". La comissió avaluadora n’ha destacat la seva gran qualitat, que es manifesta en l’originalitat del tema, rigor, profunditat i detall en la recerca”.

L’obra ha volgut validar la hipòtesi que el consistori barcelonès, ja des de finals del segle XII i especialment durant els segles XIII i XIV, anys en què la Corona d’Aragó esdevingué una veritable potència marítima, va emetre patents de cors (per la qual es donava permís per abordar altres vaixells al mar), de manera regular a través de la delegació de diferents reis a diferents institucions municipals. Vol entendre com es va arribar a una regulació tan específica, descriure una mostra de les diferents patents i concessions a partir de l’anàlisi de diferents fonts documentals de la ciutat de Barcelona, i entendre les diferents etapes existents en el procés de fer el cors.

Mariona Garcia-Dotor Girbau, estudiant de les Escoles Betlem, de Premià de Dalt, tutoritzada per la professora M. Carmen González, ha estat la guanyadora de la modalitat de Relacions Laborals (premi Teresa Claramunt, en la seva desena edició), amb l’obra “Elles ho tenen més difícil”. La comissió avaluadora n’ha destacat “la originalitat de l’aproximació multidisciplinària i el tractament rigorós en l’ús de conceptes complexos com discriminació, assetjament, bretxa o segregació”.

El treball fa una comparativa entre la legislació a Espanya i el Japó en matèria laboral i analitza la realitat laboral de la dona (amb subapartats com la maternitat, la conciliació o la discriminació salarial) en aquests dos països. Per portar a terme aquesta tasca, l’autora ha demanat ajut al Consolat General del Japó a Barcelona, ha consultat bases de dades d’institucions internacionals, ha parlat amb experts i ha fet entrevistes a persones de nacionalitat japonesa residents a Espanya.

Júlia Martínez Bigorra, alumna de l’Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona), que ha tingut a Eloïsa Valero Antón com a tutora, ha estat la guanyadora de la modalitat de Criminologia, amb l’obra “Un pas per a la llibertat: retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de Tarragona”. La comissió avaluadora ha ressaltat “l’extremada originalitat d’aquest treball, que es manifesta en el maridatge entre la fotografia, l’experiència a la presó i l’esperança de la reinserció, així com la gran sensibilitat social i artística”.

L’autora del treball ha volgut fer compatible la seva afició a la fotografia amb la criminologia, i ha elaborat un treball íntim i personal. Els seus principals objectius, a l’hora de portar a terme aquest retrat social, han estat mostrar que, per circumstàncies de la vida, una persona es pot veure obligada a delinquir; conèixer i donar veu a un col·lectiu que passa desapercebut en la nostra societat; i en tercer lloc, comprovar els prejudicis que té el sector empresarial del Camp de Tarragona envers la contractació de persones que han estat privades de llibertat o en situació de tercer grau.