La cooperació social és un element essencial en el funcionament de les societats i de les democràcies. Aquesta cooperació depèn en gran mesura del grau en què els ciutadans confien entre si per a tot tipus d'activitats, pel que fa al bon desenvolupament econòmic, social i polític.

Però, en quina mesura la vida política d'un país i els seus conflictes afecten aquesta confiança social? Sobre aquest aspecte no se n'ha discutit gaire, ja que durant molt temps es va pensar que era un tret cultural essencial, característic de les diferents societats. En definitiva, que era una cosa consubstancial als nostres sistemes culturals bàsics. 

Per això, durant molts anys s'afirmava, per exemple, que els espanyols són com són, i que és impossible que puguin conviure pacíficament o harmoniosament. La transició política i l'esdevenir polític van demostrar el contrari, per al bé d'aquest país.Tot i això, sembla que després de diversos anys de consens, els espanyols tornen al patró "cultural" de conflicte i de desintegració. Hi estan condemnats?

En un treball fet per a Espanya i Portugal a càrrec de Mariano Torcal i Sergio Martini, investigadors del Research and Expertise Centre for Survey Methodology de la UPF (RECSM-UPF), i publicat a la prestigiosa revista Party Politics, es mostra que no ha de ser necessàriament així: segons l'estudi, no hi ha res consubstancial a la cultura de les societats que faci que els seus ciutadans siguin més o menys donats a l'enfrontament i al conflicte desintegrador.

La informació política i identitària determina la confiança davant de desconeguts

En un experiment d'enquesta a internet realitzat en aquests dos països ibèrics en successives onades entre els anys 2012 i 2013, els autors mostren, amb un "joc de confiança anònima" entre diferents enquestats, com les decisions que els ciutadans adopten a l'hora d'actuar o confiar davant de desconeguts estan condicionades per la informació política i identitària que van rebent respecte dels seus successius interlocutors anònims.

Això vol dir que si tot el que sabem de l'interlocutor anònim és que s'identifica o vota un determinat partit polític diferent al de l'entrevistat, el comportament social i la confiança social disminueixen de manera notable. En canvi, passa el contrari si resulta que l'interlocutor anònim és de la seva mateixa identitat partidista. Aquest fet s'observa amb nitidesa a la Figura 1 per als dos països on es mostra l'efecte d'aquest "tractament".

 

Ara bé, aquest efecte és més fort a Espanya que a Portugal, resultat possiblement del major grau de polarització política que existeix al nostre país (d'acord amb els indicadors objectius de polarització). Això vol dir que, com més polarització política, major és l'efecte desintegrador sobre la confiança interpersonal, i, per tant, sobre la cohesió social. L'efecte dels "nostres" enfront dels "altres" se sobredimensiona, i augmenta el recel i la desconfiança.

Les identitats nacionals, ideològiques i de classe social, menys determinants

Els autors de l'estudi, a més, repeteixen l'experiment de manera successiva i aleatòria en les diferents onades de l'enquesta, però per a altres identitats: nacionals/regionals, ideològiques, i de classe social. L'interessant és que els efectes en la confiança social amb aquestes etiquetes identitàries (per exemple, català versus madrileny o andalús) no són tan importants, i per descomptat, res comparable als efectes de les identitats partidistes (vegeu per exemple la Figura 4). El mateix passa amb el conflicte de classe o fins i tot l'ideològic: res com l'efecte desintegrador que poden produir les identitats partidistes.

Però, quines implicacions té tot això? Aquest estudi mostra que els partits polítics i les seves accions tenen un efecte essencial en el grau de cooperació social i de confiança social d'una societat, fet que implica que els partits polítics poden fer més o menys harmòniques les societats a partir del conflicte que els mateixos partits propiciïn i generin.

Per tant, la polarització política no només afecta el conflicte polític i l'arena electoral, sinó que pot constituir-se en un element fonamental de destrucció del grau de cohesió social. Les identitats en si mateixes no generen la destrucció de la cohesió, sinó que tot depèn de la politització per part dels partits polítics, que tenen una enorme capacitat per afectar aquest grau de consens.

Com afirma Mariano Torcal, catedràtic de Ciència Política de la UPF i director de l'estudi, "la recessió econòmica i les seves conseqüències en la desigualtat, o la presència de certs conflictes identitaris històrics dins de la societat espanyola, pot ser que hagin afectat la cohesió social d'aquest país; però el que realment l'està destruint és la creixent radicalització dels actors polítics respecte a alguns d'aquests temes".

El professor Torcal afegeix que "cal que els partits deixin d'adoptar estratègies electorals a curt termini i comencin a practicar un exercici sincer i responsable de diàleg 'obert i públic', pel bé del funcionament no només del sistema democràtic, sinó també, i encara més important, per poder pal·liar o aturar el creixent deteriorament de la confiança i la cohesió social dels espanyols. Sense això difícilment podrem prosperar". 

Treball de referència: Sergio Martini i Mariano Torcal (2016). "Trust across political conflicts: evidence from a survey experiment in divided societies". Party Politics, pp. 1-14. DOI: 10.1177 / 1354068816685933