Avui, dimarts 6 d'octubre, ha tingut lloc la lliçó inaugural de Biologia Humana del curs 2020-2021 a la sala Marull del campus de la Mar i s'ha retransmès en línia. El ponent ha estat Rubén Vicente, investigador principal del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF. En la seva xerrada "La ciència en el punt de mira: lliçons d'una pandèmia" ha reflexionat sobre el coneixement científic com a motor de progrés, assenyalant les fortaleses de la ciència en el nostre temps, però també les seves febleses en el món actual.

Per iniciar la seva presentació ha volgut plantejar el gran repte que suposa per a la ciència conèixer el nou virus que amenaça la nostra salut i manera de viure per a poder trobar solucions en el menor temps possible. “En aquests temps, gran part de la societat posa les seves esperances en que el coneixement científic ofereixi explicacions, guiï i trobi solucions a la pandèmia de la covid-19”, ha afirmat.

En aquests temps, gran part de la societat posa les seves esperances en que el coneixement científic ofereixi explicacions, guiï i trobi solucions a la pandèmia de la covid-19.

Per tant, la ciència està obtenint resultats prometedors i hauria de veure's reforçada, però en alguns casos ens trobem amb l'efecte contrari. Un dels grans perills és que el desprestigi de la ciència es tradueixi en desesperança i en l'auge de moviments negacionistes. Ha explicat que “alguns dels elements que intervenen en aquest fenomen són intrínsecs a la ciència, com per exemple el fet que el mètode científic necessita els seus temps; i altres són extrínsecs com el sensacionalisme o alarmisme en el periodisme que poden afectar les expectatives i confiança de la societat”.

Per a il·lustrar aquesta situació ha exposat el cas de la hidroxicloroquina com a cas paradigmàtic de com de difícil ha estat transmetre el coneixement en aquests mesos de pandèmia. Ha relatat com va començar com un assaig clínic preliminar que suggeria la seva eficàcia, el fàrmac va guanyar visibilitat gràcies a figures com Donald Trump o Jair Bolsonaro, el seu preu es va multiplicar i mesos després un estudi va mostrar que no produeix beneficis.

A continuació, ha exposat els resultats d'un projecte de recerca realitzat per científics dels grups de Fisiologia Molecular i Virologia Molecular del DCEXS i de l'Hospital de Mar centrat en un nou factor de risc que afecta la severitat de la covid-19. Concretament, aquest estudi suggereix que la deficiència de zinc pot estar promovent la severitat de la covid-19 pel seu impacte en el sistema immunitari i per un entorn cel·lular beneficiós per al virus. “Per això recomanen utilitzar els nivells de zinc en plasma com biomarcador de severitat”, ha detallat. Ha volgut finalitzar la seva xerrada llançant un missatge d'optimisme i esperança en aquests temps difícils: “la ciència ens aporta solucions i porta progrés a la societat”.

Vídeo de la lliçó inaugural de Biologia Humana del curs 2020-2021.

Àlbum flickr de la lliçó inaugural de Biologia Humana del curs 2020-2021.