Vés enrere La biologia sintètica com a estratègia per frenar els efectes antropogènics en el medi ambient

La biologia sintètica com a estratègia per frenar els efectes antropogènics en el medi ambient

Ricard Solé presenta una hipòtesi a la revista Biology Direct segons la qual organismes modificats genèticament poden ajudar en la restitució dels ecosistemes.
16.10.2015

 

Nombrosos estudis demostren la relació existent entre les activitats d’origen humà (explotació intensiva del sòl, destrucció d’hàbitats, contaminació i escalfament global) i un deteriorament dels ecosistemes, que poden experimentar transicions abruptes cap a l’extinció. Donada la gravetat de la situació, és qüestionable l’eficàcia humana a l’hora de preservar el medi ambient i impedir que el planeta experimenti una transició catastròfica.

Foto per Antonio Lajusticia

Ricard Solé, principal investigador del Laboratori de Sistemes Complexos del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), signa un article científic publicat a la revista Biology Direct que planteja la utilització de la biologia sintètica per contrarestar els efectes antropogènics en el nostre planeta.

Disseny de bacteris que degradin polímers plàstics

El grup d’investigació, format per Ricard Solé, Raúl Montañez i Salva Duran-Nebreda, proposa utilitzar microorganismes dissenyats amb enginyeria genètica com a eines de suport en les estratègies ja existents per frenar la tendència actual a l’empitjorament del medi.

Es plantegen dues vies d’actuació en el disseny de microorganismes:

  1. Modificació d’organismes ja existents i creació d’un vincle de dependència entre ells necessari per sobreviure (mutualisme). Aquesta estratègia podria permetre evitar la transició cap a un estat desèrtic en ecosistemes àrids (el 40 % dels ecosistemes del planeta).
  2. Disseny d’organismes capaços de sobreviure només en un substrat determinat, com per exemple, residus d’origen industrial. Un disseny adequat permetria que aquests organismes només fossin viables en aquests medis artificials.

Segons aquestes dues possibilitats, els investigadors desenvolupen quatre possibles estratègies, entre les que destaquen el disseny de microorganismes que alliberin molècules higroscòpiques en ambients àrids o la modificació dorganismes ja existents per a què salimentin a base de plàstics residuals.

 

Treball de referència: Ricard V. Solé, Raúl Montañez, Salva Duran-Nebreda. Synthetic circuits design for terraformation. Biology Direct, doi:10.1186/s13062-015-0064-7, Juliol 2015.

 

Altres notícies relacionades:

La biologia sintètica permetrà millorar la salut humana.

La bioenginyeria podria salvar la biosfera dels estralls del canvi climàtic.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact