Els membres de la comunitat científica pronostiquen que el canvi climàtic tindrà greus repercussions en les nostres societats. L'escalfament global del planeta pot tenir efectes desastrosos. Els experts alerten que processos graduals en el temps poden donar col·lapsar sobtadament una vegada s'arriba a un determinat punt crític.

En aquest context Ricard Solé, director del Laboratori de Sistemes Complexos, ICREA del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i del Santa Fe Institut dels EUA,  en un treball publicat a Ecological Complexity afirma que "podria existir una  solució alternativa: la bioenginyeria dels ecosistemes".

En les darreres dècades s'han proposat diverses estratègies per combatre el canvi climàtic, des de la reducció de les emissions d'efecte hivernacle a tècniques de geoenginyeria, estratègies en front les quals Solé es manté escèptic: "El cost de les solucions proposades és enorme atesa la seva magnitud d'escala i la tecnologia necessària i, possiblement,  insuficient", ha manifestat l'autor del treball.

Terraformació, un concepte teòric que podria fer canviar el nostre planeta

Una alternativa que proposa Ricard Solé en el seu article és basa en el concepte de terraformació, un procés d'enginyeria biològica amb el qual un planeta podria modificar la seva atmosfera, temperatura, topografia i la seva ecologia per tal de tenir una biosfera estable.

Aquesta idea s'ha proposat per a la colonització del planeta Mart. Alguns estudiosos sostenen que el planeta vermell podria estar habitat per bacteris capaços d'adaptar-se a condicions molt extremes, de manera que aquests microorganismes serien les bases per a l'establiment d'altres organismes més complexos.

Una diferència obvia i crucial, però important, d'aquest tipus d'enginyeria biològica és que, a diferència de la geoenginyeria, un sistema viu té la capacitat d'autorreplicació  i de diseminació fins arribar a l'escala desitjada dins del seu ecosistema receptor.  "Enlloc de mirar cap el planeta vermell, la proposta seria terraformar el nostre propri planeta", ha afirmat Solé.

Potencial dels  ecosistemes sintètics

Es podrien dissenyar bacteris modificats per ajudar a recuperar l'equilibri alterat o per assolir un nou estat estable. Un enfocament basat en ecosistemes sintètics podria produir organismes amb capacitat de créixer i modificar propietats clau en ecosistemes fràgils, com ara la retenció d'aigua o la fixació de nitrogen, allunyant amb això el col·lapse que suposaria una transició abrupta des d'un sistema amb vegetació a un estat desèrtic. Aquest procés afectaria a molts hàbitats del nostre planeta.

Colonitzar hàbitats degradats a causa de l'activitat humana, seria una altra de les possibles aplicacions dels organismes sintètics. Per exemple es podrien emprar per mitigar l'acumulació de plàstic en els oceans. La combinació d'un disseny biològic adient i l'existència de barreres ecològiques adequadament escollides podria limitar enormement el potencial d'evolució dels organismes introduïts.

Com explica Solé "tot això es podria aconseguir a escales de temps raonablement curtes i la proposta no es limitaria a la captura de diòxid de carboni. Per exemple, "les plantes sotmeses a condicions d'estrès podrien millorar la seva supervivència a través de la millora de les comunitats microbianes del subsòl", ha afegit  Solé.

En aquest futur escenari, entre preocupant i esperançador, el científic expert en sistemes complexos confirma que per a dur a terme aquests projectes innovadors es requerirà de la integració d'idees i la participació d'experts  provinents de molts àmbits diferents del coneixement, com ara la biologia sintètica, l'ecologia, l'enginyeria genètica, la biologia evolutiva, les ciències del clima, la biogeografia, entre d'altres.

Ricard Solé (2015), " Bioengineering the biosphere?", Ecological Complexity, 22, pp. 40-49.

Més informació:

• Ricard Solé és autor del llibre Vidas sintéticas , publicat dins la col·lecció Metatemas de la Filosofia de la Ciència per l'editorial Busquets (Març, 2012).

Desenvolupen un mètode per predir les invasions biològiques

Es comporten les cèl·lules tumorals com en el curiós cas de Benjamin Button?