Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra cada 21 de setembre, s'han fet públics els resultats d'un estudi dirigit per Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació del Departament de Comunicació de la UPF i directora del Media Psychology Lab-UPF, centrat a analitzar si els pacients dAlzheimer són sensibles a les variacions prosòdiques dels missatges que reben.

L'estudi, sota el títol “Variacions prosòdiques per millorar la resposta cognitiva i la interacció comunicativa dels malalts d'Alzheimer amb els cuidadors”, he estat realitzat per la UPF (entitat responsable), juntament amb la Universitat de Salamanca (USAL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència en Innovació i la col·laboració del Centre de Referència Estatal d'Atenció a Persones amb Malaltia d'Alzheimer i Altres Demències (CRE Alzheimer) de Salamanca, l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Salamanca (AFA Salamanca ) i la Fundació Pasqual Maragall.

Emma Rodero: “L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat, per una banda, conèixer la importància que els cuidadors concedeixen a la comunicació amb els pacients i quina és la manera que consideren més efectiva per comunicar-s'hi i, de l'altra, estudiar quines són les variacions prosòdiques que milloren l'atenció i la comprensió dels missatges de les persones amb Alzheimer.”

Emma Rodero assenyala que “L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat, per una banda, conèixer la importància que els cuidadors concedeixen a la comunicació amb els pacients i quina és la manera que consideren més efectiva per comunicar-s'hi i, de l'altra, estudiar quines són les variacions prosòdiques que milloren l'atenció i la comprensió dels missatges de les persones amb Alzheimer.”

Per a aquest segon objectiu, l'estudi ha volgut determinar diferents aspectes sobre com els pacients d'Alzheimer es poden veure afectats per les variacions prosòdiques dels missatges que reben: si poden millorar la seva atenció quan escolten informacions importants del dia a dia; si poden incrementar la motivació per executar certes accions; si en poden incrementar la comprensió quan estan escoltant determinats missatges; i finalment, si poden influir en el seu estat emocional, evitant reaccions negatives.

"La nostra investigació analitza la millor manera de parlar als pacients d'Alzheimer, perquè parin atenció i entenguin el missatge", assenyala Emma Rodero. Per això, l'estudi ha realitzat una enquesta en què han participat 252 cuidadors de pacients d'Alzheimer (professionals i familiars) i un experiment en què han participat 60 persones (30 amb Alzheimer -grup experimental- i 30 sense aquesta demència -grup de control-). Aquesta segona part, més experimental, realitzada principalment a Media Psychology Lab-UPF, al CREA i a l'AFA Salamanca, ha permès captar la resposta fisiològica davant diferents missatges, mitjançant uns elèctrodes, que han mesurat el ritme cardíac i el sistema nerviós, per controlar la resposta emocional i l’atenció als missatges que els arriben als participants.

Com s'ha de parlar al pacient i què s'ha d'evitar?

A la primera part de l'estudi, els resultats van indicar que els cuidadors creuen que la comunicació és un factor essencial en el tractament del pacient i que la seva manera de parlar condiciona en gran mesura el comportament.

La majoria afirmen que se'ls ha de parlar amb autoritat, però afectuosament i positivament. Les estratègies prosòdiques valorades com a més efectives van ser la velocitat de parla lenta, emfatitzar paraules importants, una entonació marcada i un to greu.

A la segona part de l'estudi, els resultats van indicar que les persones amb Alzheimer van considerar més agradable, van prestar més atenció i van comprendre millor les estratègies prosòdiques marcades, bé sigui una entonació dinàmica i variada, una accentuació forta de les paraules, la hiperarticulació de les paraules importants, parlar de manera afectuosa, amb una velocitat i intensitat mitjanes i amb un to mitjà-greu. "L´entonació, l´accentuació i l´emoció que es transmet van ser les estratègies més efectives", assegura Emma Rodero.

Emma Rodero: "L´entonació, l´accentuació i l´emoció que es transmet van ser les estratègies més efectives"

A l'extrem contrari, les estratègies menys efectives van ser una parla paternalista, l'entonació monòtona, no marcar les paraules, no articular correctament, la veu tensa, la intensitat alta, la velocitat ràpida i el to agut.

Hi va haver diferències significatives entre el grup de control i l’experimental. “Com és lògic, les persones amb Alzheimer van comprendre pitjor els missatges i el seu temps de reacció va ser més gran que els participants sense aquesta demència. Tot i això, els resultats van ser similars quant a l'efectivitat de les estratègies, encara que amb tendència més marcada en el cas de les persones amb Alzheimer”, assenyala Emma Rodero.

En definitiva, segons la directora del Media Psychology Lab-UPF, “Aquest estudi destaca el valor de la comunicació en la interacció amb els pacients amb Alzheimer i la necessitat de parar esment a l'eficàcia comunicativa de les estratègies prosòdiques per millorar la resposta."