L’11 de novembre, amb motiu del bicentenari del naixement de l’escriptor rus Fiodor Dostoievski, es va inaugurar una exposició sobre la seva obra a la Biblioteca del campus de la Ciutadella de la UPF. A més, durant tot el mes de novembre la Universitat ha organitzat diverses activitats per posar de relleu la figura de Dostoievski: un simposi, diverses exposicions i noves edicions i publicacions de caràcter crític.

Dostoievski és també l’autor de la nova obra, Les nits blanques, que s’incorpora a la Col·lecció literària de la UPF i amb la qual s’obsequiarà els membres de la comunitat universitària. Es tracta d’una novel·la sentimental; els records d’un protagonista qualificat de somiador ens endinsen en un univers melancòlic, il·luminat per una inesperada llum nocturna.

Dostoievski és l'autor de la nova obra, Les nits blanques, que s’incorpora a la Col·lecció literària de la UPF i amb la qual s’obsequiarà els membres de la comunitat universitària

La iniciativa suposa un punt d’inflexió en les activitats culturals de la UPF. Aquesta edició original s’emmarca en un programa més ampli que vincula Universitat i Cultura.

Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació, en destaca el valor: “que la comunitat universitària de la UPF es posi d'acord al voltant de la lectura d'un clàssic és un gest col·lectiu essencial que obre perspectives, canvia els punts de vista, per reflexionar conjuntament i comprendre l'espai de la creació com el nus de tots els altres àmbits de recerca. Les nits blanques encara il·luminen des del segle XIX aquest mon d'avui”.

L’edició que es presenta aquest curs ofereix el text original en ciríl·lic i la seva traducció del rus al català per Miquel Cabal Guarro, professor associat del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge. Cabal també és l'autor de la nota d’introducció original.

El pròleg és de Pablo Pareja Alcaraz, professor Serra Húnter de Relacions Internacionals i vicerector de Professorat i Relacions amb la Comunitat. L’epíleg és a càrrec de l’especialista en literatura eslava  Tamara Djermanovic, professora agregada d’Estètica del Departament d’Humanitats de la UPF i membre del comitè organitzador de l’any Dostoievski.

Una història moderna per reflexionar sobre l’amor i la felicitat

Dostoievski va escriure Les nits blanques l’any 1848, després de l’èxit inesperat de la seva primera novel·la Pobres.

S'hi explica la història d’una parella de joves —solitaris, desesperats, somiadors— que es coneixen en una d’aquestes nits irreals als carrers de Sant Petersburg. Al llarg de quatre nits nous sentiments plens d’ingenuïtat romàntica creixeran dins seu, però el miratge es desfarà i la realitat s’imposarà de manera cruel. ¿Un únic moment feliç és prou per a tota la vida d’un home? 

Segons explica Miquel Cabal en el seu pròleg, “Entre les particularitats de l’obra, hi trobem el dibuix dels personatges, la relació que estableixen entre ells i l’estructura narrativa; elements que destaquen per una certa originalitat (sobretot en el corpus que havia creat l’autor fins llavors) però, i sobretot, per una mena de lluïssor tardo-romàntica que es belluga en la línia fina que separa la sornegueria de l’homenatge”.

"Dostoievski té la virtut de parlar-nos de gent i situacions que encara podem reconèixer"

Així mateix, el traductor destaca que “Dostoievski té la virtut de parlar-nos de gent i situacions que encara podem reconèixer. De fets històrics que són més o menys comparables a les tensions que podem viure actualment. Precisament per això em sembla que la millor manera d’aproximar-se a qualsevol llibre de Dostoievski és des de la contemporaneïtat. Podem llegir-lo com si fos un autor contemporani”.

Les nits blanques de Dostoievski abandona l’univers més tràgic i la intencionalitat satírica de les seves primeres creacions, i no deixa d’explorar un altre àmbit: l’amor adolescent, la passió vital i la candor efervescent. “La construcció d’aquesta obra és moderna, ens interpel·la de ple: l'autor ens explica una historia encaixada en altres històries. Passem dels sentiments més tendres per als personatges a les reflexions més complexes sobre les relacions humanes, o sobre les dificultats per entendre aquestes relacions”, explica Mathilde Brodu, assessora de Cultura de la UPF i coordinadora del programa de Cultura a la UPF-BSM.

Cinquena obra de la Col·lecció literària de la UPF, que centrarà l’acte de Nadal

Aquest és el cinquè any consecutiu que l’acte de Nadal, que transcorrerà el 17 de desembre, tindrà un clàssic com a eix central, després de Bartleby, the scrivener de Melville, Càndide ou l’optimisme de Voltaire, Il Principe de Maquiavel i The Tempest, de Shakespeare. La ciència i les arts no s'haurien de pensar de manera separada, en la mesura en què no hi ha cap transformació social profunda sense la comunió permanent d’aquests àmbits. Aquests cinc volums posen de manifest la voluntat de la Universitat que la cultura impregni la institució de forma transversal.

L’obra s’emmarca en la Col·lecció literària que la UPF ha pogut elaborar amb el lideratge i el suport de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM). La col·lecció dels cinc títols editats obre un ampli ventall de reflexions sobre els temes més actuals: les noves formes d’organització, de comunicació i de producció, la dignitat humana en un món injust o aleatori, la resolució de conflictes i el rol del líder, la redempció pel treball o l’artificialitat de la naturalesa humana, la recerca incansable de nous punts de vista. Tantes perspectives com lectors, tantes ocasions per posar a prova els nostres coneixements.

El text clàssic de Dostoievski serveix també com a font d’inspiració d'una producció audiovisual, basada en el text, i que es difondrà a finals d’any, a mode d’entrada al 2022. L’Aula de Teatre treballa el text, en forma de lectura dramatitzada de la obra.

Al llarg del curs, les lectures variades dels experts de la comunitat universitària (professors, estudiants, alumni) ens permetran debatre i aprendre a partir de diversos esdeveniments culturals que s'anunciaran properament.