Juan José Ganuza, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i professor de la Barcelona School of Econimics (BSE), és un dels coautors de “Gender Gap and Multiple Choice Exams in Public Selection Processes", que ha estat seleccionat com a guanyador del premi Alexandre Pedrós al millor article publicat a la revista Hacienda Pública Española / Review of Public Economics durant l’any 2020.

L'article se centra en analitzar si hi ha diferències entre els homes i dones a l’hora de contestar les preguntes formulades a partir del model de respostes múltiples (tipus test) de l’examen Médico Interno Residente (MIR) a Espanya

L’article, que Juan José Ganuza va escriure conjuntament amb José Ignacio-Conde Ruiz (Universitat Complutense de Madrid i sotsdirector de FEDEA) i Manuel García (Universitat de Washington a Sant Luis i Universitat Complutense de Madrid), se centra en analitzar si hi ha diferències entre els homes i dones a l’hora de contestar les preguntes formulades a partir del model de respostes múltiples (tipus test) de l’examen Médico Interno Residente (MIR) a Espanya.

El guardó, que el Comitè de Direcció de la revista va decidir atorgar a l’article coescrit per Juan José Ganuza, està dotat amb 1.500 euros, i està convocat per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. El premi inclou una segona modalitat a la millor comunicació presentada per un investigador menor de 30 anys a l’Encuentro de Economía Pública, que aquest 2021 es va celebrar a La Corunya a finals de maig, i que va recaure en Ander Iraizoz, de la París School of Economics, per “Saving for retirement through the public pension system: Evidence from the self-employed in Spain”

El sistema de múltiple elecció de l’examen MIR penalitza les dones?

"Gender Gap and Multiple Choice Exams in Public Selection Processes", l’article coescrit per Juan José Ganuza, analitza l’ús del sistema de prova d’elecció múltiple amb penalització en el procés de selecció pública dels funcionaris. Concretament, se centra en l’examen nacional MIR (Médico Interno Residente) de 2019, unes proves que tenen un impacte a llarg termini en la carrera professional de les persones que hi prenen part.

Els autors volen esbrinar si les dones se salten més preguntes que els homes en aquestes proves i si això perjudica el seu rendiment, com havien suggerit estudis anteriors. Aquest fet, de ser cert, suposaria una escletxa de gènere en el sector públic, i podria ser una advertència sobre el sistema de polítiques de contractació pública per atraure talent.

Els autors no troben prou proves per qüestionar l’ús del sistema d’elecció múltiple amb penalització en el procés de selecció pública dels funcionaris

Les conclusions de l’article són que quan les dones es preparen i entrenen bé la prova, el nombre de preguntes sense resposta respecte als homes és molt reduït i té poc impacte sobre el resultat final de l’examen MIR. Així, no troben prou proves per qüestionar l’ús del sistema d’elecció múltiple amb penalització en el procés de selecció pública dels funcionaris. D’altra banda, els autors apunten que seria poc probable que el rendiment de les dones millorés significativament si no hi hagués penalització en aquest sistema de proves.

Treball de referència: Ignacio Conde-Ruiz, Juan José Ganuza i Manuel García “Gender Gap and Multiple Choice Exams in Public Selection Processes”. Hacienda Pública Española / Review of Public Economics, número 235-(4/2020), pp. 11-28.