Vés enrere

Christiane Nüsslein-Volhard, Premi Nobel en Fisiologia o Medicina, serà investida doctora honoris causa per la UPF

Christiane Nüsslein-Volhard, Premi Nobel en Fisiologia o Medicina, serà investida doctora honoris causa per la UPF

La Universitat reconeix la seva contribució excepcional al descobriment dels principis generals del desenvolupament embrionari. L’acte tindrà lloc el 6 de juliol de 2021 a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i també es podrà seguir en streaming

 

07.06.2021

Imatge inicial

Christiane Nüsslein-Volhard, especialista en Biologia del Desenvolupament i Premi Nobel en Fisiologia o Medicina el 1995, rebrà el màxim reconeixement de la Universitat el 6 de juliol de 2021, en una cerimònia a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) que es podrà seguir en streaming.

La Universitat vol reconèixer la trajectòria d’una investigadora excepcional que ha contribuït al descobriment de principis generals del desenvolupament embrionari. El seu treball ha permès identificar els gens que regulen el desenvolupament dels organismes vius, il·luminant extenses àrees de la biologia i la medicina i, entre d’altres, la seva aportació al coneixement ha estat reconeguda amb el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina l’any 1995.

Es tracta de la divuitena persona que és investida honoris causa per la UPF, des del primer reconeixement a Desmond Tutu (curs 1999-2000) fins al darrer, que va rebre Angela Y. Davis al març (curs 2020-2021), i la cinquena dona.

Una visió de la recerca que va revolucionar la biologia del desenvolupament

Christiane Nüsslein-Volhard, nascuda a Magdeburg (Alemanya), va estudiar Bioquímica i va obtenir un doctorat en Genètica a Tübingen (Alemanya). Després de fer la seva recerca postdoctoral a Basilea (Suïssa) i Friburg (Alemanya), es va establir com a cap de grup al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL). Posteriorment va tornar a Tübingen, on fins el 2014 va ser directora de l’Institut Max Planck per a la Biologia del Desenvolupament.

La Universitat vol reconèixer la trajectòria d’una investigadora excepcional que ha contribuït al descobriment de principis generals del desenvolupament embrionari.

La recerca de Christiane Nüsslein-Volhard ha contribuït a explicar una de les grans qüestions de la biologia: els mecanismes que permeten que una sola cèl·lula es converteixi en un organisme complex. En aquests organismes, la vida comença quan un òvul fecundat es divideix i forma cèl·lules noves que, al seu torn, també es divideixen. Inicialment, aquestes cèl·lules semblen idèntiques, però amb el temps comencen a canviar. En un procés regulat pels gens, algunes formaran el cor, i d'altres, per exemple, el cervell.

Els seus treballs van ser una gran fita en la biologia del desenvolupament. Va desenvolupar i combinar eines de la genètica i l’embriologia per a estudiar mutants de drosòfila i peix zebra: i això li va permetre descobrir els gens que dirigeixen el desenvolupament primerenc.

Als anys 70, va començar a estudiar la genètica del desenvolupament de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster). Fins aleshores, la majoria de gens s’havien descobert per casualitat; però, amb Eric Wieschaus, van provar de manera sistemàtica tots els gens potencialment implicats en el desenvolupament de l’embrió. Mitjançant experiments de mutagènesi, van aconseguir identificar i classificar quinze gens d’interès, dels 20.000 estudiats, que són responsables de la divisió dels embrions en segments. A continuació, van completar el seu primer estudi amb un catàleg de 120 gens que dirigeixen el desenvolupament complet de l’embrió de la mosca.

Per aquest descobriment, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina al 1995, juntament amb Eric Wieschaus i Edward Lewis, pels seus “descobriments referents al desenvolupament de l’embrió”. Va ser la desena dona en rebre un Premi Nobel científic.

La recerca de Christiane Nüsslein-Volhard ha contribuït a explicar una de les grans qüestions de la biologia: els mecanismes que permeten que una sola cèl·lula es converteixi en un organisme complex.

Va continuar treballant, utilitzant aproximacions genètiques similars per descobrir reguladors clau del desenvolupament dels vertebrats utilitzant un nou organisme model: el peix zebra (Danio rerio).

A més del Premi Nobel, ha rebut nombrosos reconeixements com el premi Albert Lasker de Recerca Mèdica, (Estats Units), el premi Louis Jeantet de Medicina (Suïssa) o el Premi Ernst Schering (Alemanya). Va ser secretària general de l’EMBO i també ha publicat diversos llibres com Zebrafish: A Practical Approach i Coming to life: How Genes Drive Development.

El seu paper en el suport a les joves científiques

Cal destacar també altres aspectes, com la creació l’any 2004 d’una fundació que porta el seu nom, amb l'objectiu d'estimular a dones joves científiques alemanyes a dedicar-se a la investigació, oferint-los ajuda financera i per la cura dels seus fills.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit