Vés enrere

El nivell de satisfacció amb la vida a Espanya està marcat per la capacitat econòmica de la llar

El nivell de satisfacció amb la vida a Espanya està marcat per la capacitat econòmica de la llar

Un estudi fet per Jordi Gumà (UPF) i Bruno Arpino (Universitat de Florència) analitza com la revolució de gènere afecta el benestar individual de dones i homes que conviuen en parella a l’Estat. L’objectiu de la recerca és analitzar si la desigual participació pel que fa a la provisió de recursos econòmics i la realització de tasques domèstiques a la llar s’associa amb diferències en els nivells de satisfacció vital.

26.04.2021

Imatge inicial

Durant les darreres dècades, Espanya ha experimentat canvis socials accelerats en matèria d’igualtat de gènere, tot i que partia d'una situació més endarrerida que la majoria de països europeus, com a conseqüència de la dictadura franquista. Aquest procés es frena per la recessió econòmica iniciada el 2008, fet que subratlla la importància que té el context econòmic en l'evolució dels nivells de desigualtat de gènere. En l’àmbit acadèmic s'ha prestat poca atenció sobre com aquesta revolució de gènere s'associa amb factors relacionats amb el benestar individual.

Un estudi de Jordi Gumà, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DEMOSOC) de la UPF, juntament amb Bruno Arpino, investigador de la Universitat de Florència (Itàlia), explora l'associació entre el nivell de satisfacció subjectiu amb la vida i el grau de participació relativa de dones i homes dins de la llar pel que fa a la provisió de recursos econòmics i la realització de les tasques domèstiques entre la població espanyola adulta que conviu en parella.

“Quan no es declara tenir dificultats econòmiques, sembla que els comportaments de gènere en l'àmbit de la llar tenen una menor influència sobre els nivells de satisfacció amb la vida per part dels individus, siguin dones o homes, que no pas en les llars amb problemes econòmics”.

Arran de la seva recerca, publicada a la Revista Internacional de Sociología, els investigadors (que han separat les anàlisis de l'esfera pública i l’esfera privada per captar els efectes de manera diferenciada) arriben a la conclusió que el nivell de satisfacció amb la vida està marcat en gran part per la capacitat econòmica de la llar: “Quan no es declara tenir dificultats econòmiques, sembla que els comportaments de gènere en l'àmbit de la llar tenen una menor influència sobre els nivells de satisfacció amb la vida per part dels individus, siguin dones o homes, que no pas en les llars amb problemes econòmics”, afirmen els investigadors.

Així mateix, els resultats fan palès que hi hauria una situació de tensió entre el context social i els valors heretats (amb un desequilibri entre els valors de gènere, molt més igualitaris, i les pràctiques finals observades) que afectaria els nivells de benestar individuals.

La metodologia de la recerca analitza mostres espanyoles per l'Enquesta Social Europea (ESS) de 2004 i 2010 conjuntament, anys en els quals es van introduir les preguntes sobre família, treball i benestar. Les diferents anàlisis les han portat a terme de manera independent segons el sexe, per poder identificar possibles diferències entre dones i homes. La mostra s'ha restringit a les persones que van declarar conviure en parella, amb edats compreses dins de la franja entre 25-59 anys.

Els investigadors afirmen que la contribució relativa als ingressos de la llar i a la realització de les tasques de la llar “té un efecte significatiu sobre la satisfacció amb la vida en el cas específic de les persones amb dificultats econòmiques”. Aquest efecte mostra que les llars que declaren tenir dificultats econòmiques tenen un perfil de gènere molt més proper al tradicional. No obstant això, han trobat diferències notables entre homes i dones.

La situació global de la llar determina la satisfacció de les dones

Pel que fa a les dones, els investigadors han determinat que “la seva satisfacció amb la vida està definida, sobretot, per la situació global de la llar, més enllà de la seva situació particular pel que fa la seva contribució relativa als ingressos i al temps relatiu dedicat a les tasques domèstiques.” Així, és el seu posicionament dins de l’esfera privada el que marca les diferències en els valors de satisfacció vital quant a les dones a Espanya.

La situació de les dones dins de l’esfera privada es el que marca les diferències en els valors de satisfacció vital quant a les dones a Espanya.

Entre les dones que declaren no tenir dificultats econòmiques (arriben a final de mes de manera suficient o còmoda), els autors observen una relació positiva entre els seus nivells de satisfacció i el temps dedicat a les tasques de la llar: com més gran és la seva dedicació, més gran és el seu nivell de satisfacció. Aquest patró és exactament el contrari en el cas de les dones que declaren tenir dificultats econòmiques, entre les quals com més gran és la seva dedicació a les tasques de la llar, menor la seva satisfacció.

Segons els investigadors, una explicació possible és que aquelles llars amb més poder econòmic tindrien una major capacitat de contractar serveis remunerats per realitzar les tasques de la llar, de manera que, encara que aquestes dones dediquen més temps a les tasques de la llar que les seves parelles, el nombre absolut d’hores destinades pot ser menor que les que declaren tenir dificultats econòmiques, i tampoc suposa que hi hagi paritat amb l’home. De fet, si ens fixem en la mitjana d’hores dedicades a les tasques, aquest valor és significativament inferior entre les dones amb més poder econòmic.

La satisfacció dels homes amb la vida ve marcada per la seva situació individual

En el cas dels homes, els autors han detectat diferències significatives en el seu nivell de satisfacció en relació amb la seva contribució relativa al pressupost familiar. En el context de llars amb dificultats econòmiques, els homes que declaren ser els que més contribueixen al total dels ingressos familiars mostren majors nivells de satisfacció respecte als que declaren contribuir menys que les seves parelles.

Segons els investigadors, “el fet de ser el proveïdor principal de recursos materials dins de la llar està associat amb els valors de satisfacció en el grup d’homes en llars amb dificultats econòmiques, mentre que entre aquells homes que declaren no tenir problemes econòmics, el fet de ser els màxims proveïdors no sembla donar un impuls extra als seus nivells de satisfacció”.

En el context de llars amb dificultats econòmiques, els homes que declaren ser els que més contribueixen al total dels ingressos familiars mostren majors nivells de satisfacció respecte als que declaren contribuir menys que les seves parelles.

El mateix passa en el cas de la participació en les tasques de la llar, en què únicament han observat diferències significatives de nou en els homes amb dificultats econòmiques, entre els quals demostren que dedicar menys temps que les seves parelles a les tasques de la llar és una situació associada a majors nivells de satisfacció.

Conseqüentment, segons els investigadors, al contrari que en el cas femení, la satisfacció amb la vida dels homes espanyols adults ve determinada, en major mesura, a partir de la seva situació individual, més enllà de les característiques del conjunt de la llar. Això apunta al fet que, en aquest grup concret d'homes, la seva posició dins de l'esfera pública segueix marcant la seva percepció sobre la satisfacció amb la vida.

Aquest article s'emmarca en el projecte "Prevention is better than cure when ageing is behind the door: Interplay between social determinants of health in Spain" (INTERSOC-HEALTH), del qual Jordi Gumà és investigador principal, finançat pels Fons FEDER de la UE, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat  d'Espanya i l'Agència Estatal de Recerca.

Article de referència: Gumà, J., Arpino, B. “Satisfacción con la vida según la contribución a la esfera pública y privada en las parejas españolas adultas”. Revista Internacional de Sociología, vol. 79, núm 1 (2021).

DOI: https://doi.org/10.3989/ris.2021.79.1.19.045

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit