"Les universitats van ser transferides a les autonomies. Quan em van elegir rector els companys de la UPF, em van nomenar el president de la Generalitat i el conseller competent. Ara un tribunal cessa, com si es tractés de qualsevol subordinat, l’actual president de la Generalitat, a qui em toca retre comptes. No em complicaré amb cap argument jurídic ni amb el valor i la consideració que mereix el gremi dels jutges amb els seus familiars i amics. Simplement estic decidit a mantenir els ulls ben oberts, encara que només sigui per mantenir-me dignament en la posició que el món m’ha convidat a ocupar durant uns anys. S’ha de deixar que l’aigua passi sota els ponts, però sense fer-ne el lema principal de la vida ni el nom de la veritat. Teníem un Rembrandt al museu i, com que penjava d’uns claus que no eren reglamentaris, l’hem despenjat i l’hem descatalogat.

Però l’error és formidable i en el futur serà indescriptible i alhora immemorial."

Il tomba un jour sur une histoire de l’empereur Justinien. On y lisait que des apédeutes de Constantinople avaient donné, en très-mauvais grec, un édit contre le plus grand capitaine du siècle, parce que ce héros avait prononcé ces paroles dans la chaleur de la conversation : « La vérité luit de sa propre lumière, et on n’éclaire pas les esprits avec les flammes des bûchers ».

Voltaire, L'Ingénu