Vés enrere

Una recerca analitza els orígens colonials del desenvolupament a Amèrica Llatina a partir de les dades dels primers pobladors

Una recerca analitza els orígens colonials del desenvolupament a Amèrica Llatina a partir de les dades dels primers pobladors

Marta Reynal-Querol, professora d’investigació ICREA-UPF, ha portat a terme aquest projecte europeu, que mostra com les zones en què els primers colons tenien un nivell més alt d’habilitats actualment estan més desenvolupades. L’estudi, fet a partir de l’anàlisi de dades administratives d’aproximadament uns 22.000 colons, procedents del Archivo General de las Indias (Sevilla), evidencia que la conquesta i l’assentament formaven part del mateix procés.

30.09.2020

Imatge inicial

Marta Reynal-Querol, professora d’investigació ICREA-UPF del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, ha portat a terme al llarg de sis anys (2015-2020) el projecte europeu “Historical Roots of Conflict and Development: From Prehistory to the Colonization Experience” (HISTROOTS), en el qual ha analitzat els orígens colonials del desenvolupament a Amèrica Llatina i el paper de l’heterogeneïtat en les habilitats entre els primers pobladors.

L’estudi, que engloba el període 1492-1540 (l’immediatament posterior a la colonització inicial) suposa la primera vegada que la informació sobre les habilitats i el capital humà dels primers colonitzadors d’Amèrica Llatina s’utilitza per fer recerca econòmica.

L'estudi suposa la primera vegada que la informació sobre les habilitats i el capital humà dels primers colonitzadors d’Amèrica Llatina s’utilitza per fer recerca econòmica.

L’autora utilitza dades administratives d’aproximadament uns 22.000 colons, extretes del Archivo General de las Indias (Sevilla), i ho fa prenent com a referència l’interior dels diferents països d’Amèrica Llatina, ja que ha disposat d’informació precisa sobre les destinacions dels primers pobladors per a les diverses àrees geogràfiques.

Les dades analitzades, que inclouen informació sobre el nom dels colonitzadors, ciutat d’origen, destinació i ocupació, mostren que, contràriament al que es creia, la majoria dels viatgers no eren soldats. També evidencien que els fonaments de la colonització impliquen que la conquesta i l’assentament formaven part del mateix procés.

“El període de colonització de les Amèriques i la informació biogràfica sobre els primers pobladors proporcionen una oportunitat única per avançar en el debat sobre el paper del capital humà en l’explicació del desenvolupament econòmic, el conflicte i el desenvolupament institucional dels diversos països de la regió”, explica Marta Reynal-Querol.

Les habilitats dels primers colons determinen el desenvolupament a llarg termini de cada zona on es van assentar

El treball mostra que les habilitats dels colons eren molt heterogènies entre els diferents llocs on es van assentar inicialment. Constata que aquesta distribució inicial de les habilitats dels colons persisteix amb el pas del temps, i que les zones on els primers pobladors tenien un nivell més alt de competències estan actualment més desenvolupades que les zones en què es van establir colons poc qualificats. Com a poc qualificats s'inclou a "jornaleros", "sirvientes", etc., mentre que quen es parla de qualificats es refereix a artesans o mercaders, per exemple.

Segons Marta Reynal-Querol, “les dades mostren un efecte rellevant de les habilitats dels primers colonitzadors en els nivells de desenvolupament a llarg termini de les zones situades al voltant dels assentaments originals. Trobem proves de persistència en forma d’activitats orientades al mercat i a l’esperit emprenedor”, afirma.

Un experiment natural que s’aprofita de les característiques de la colonització

L’elecció de l’àrea de colonització proporciona diversos avantatges crucials. Com que tots els països van ser establerts originalment per la mateixa potència colonial, això fa que tant les institucions formals com el seu origen legal es puguin mantenir constants al llarg del temps. “Mentre que en recerques anteriors s’han utilitzat anàlisis estadístiques per esbrinar les relacions causals, les característiques particulars de les nostres dades generen un experiment natural”, explica l’autora.

A més, donat que la recerca analitza els primers viatgers d’Espanya a les Amèriques, la distribució geogràfica de les seves ocupacions i habilitats, aquesta distribució es pot considerar tan encertada com si s’hagués assignat aleatòriament, ja que els colonitzadors s’establien en zones desconegudes, fins aleshores inexplorades.

Una altra de les característiques del procés d’assentament dels colons des d’Espanya fins al Nou Món, i de la qual es beneficia la recerca, és que durant molts anys, després del descobriment de les Amèriques, només existia un punt de partida legal (Sevilla), que simplificava la tasca de registre de llistes de passatgers. En aquest sentit, la Corona espanyola va imposar estrictes restriccions als viatges per a alguns grups (per exemple, jueus, musulmans i conversos). Per tant, aquells que volien viatjar a les Amèriques havien de demostrar que no pertanyien a la població vetada.

Per portar a terme el seu projecte, Marta Reynal-Querol, que a banda de la seva vinculació amb la UPF i ICREA és professora de recerca de la Barcelona GSE i directora de l’Institut d’Economia Política i Governança (IPEG), va rebre un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), dotat amb prop d’1,7 milions d’euros. Es tracta del segon ajut que rep d’aquest organisme europeu, després d’obtenir una beca starting grant (2008-2013), per al projecte “Understanding and preventing conflicts: on the causes of social conflicts, and alternative institutional designs for their prevention".

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit