Vés enrere

La implicació dels avanços genètics i els canvis socials en la paternitat i la maternitat

La implicació dels avanços genètics i els canvis socials en la paternitat i la maternitat

El simposi “Les múltiples facetes de convertir-se en pares”, organitzat per la Càtedra Eugin-UPF, es va centrar en els aspectes que afecten la reproducció humana en el context actual.

21.09.2020

Imatge inicial

El divendres 18 de setembre va tenir lloc el primer esdeveniment organitzat per la Càtedra Eugin-UPF, el simposi “Les múltiples facetes de convertir-se en pares”. La jornada, que es va celebrar de manera virtual, va comptar amb la participació de reconeguts experts nacionals i internacionals que van analitzar les implicacions del que significa la paternitat/maternitat en el context actual, en el qual els avanços genètics i biològics, així com els canvis socials estan modificant la manera en què s'afronta.

Es van tractar temes com la relació entre la situació econòmica i la reproducció humana, la modificació genètica dels embrions humans i les seves implicacions ètiques o la reproducció amb gàmetes donants. Amb el simposi es va buscar contribuir al debat sobre aquests temes rellevants, que requereixen una àmplia discussió en la nostra societat.

La paternitat en el segle XXI

La directora científica d’Eugin, la Dra.Rita Vassena, va assenyalar durant la seva participació que les proves genètiques de cribatge ampliat de portadors (ECS en les seves sigles en anglès, Expanded Carrier Screening) són una forma de medicina preventiva i inclusiva. Mitjançant aquestes proves s'estima que, només amb l'estudi de 300 gens, es poden identificar, abans de l'embaràs, malalties que afecten fins un de cada 100 nens.

Per tant, l'ús d'aquests test permet que persones sanes sense historial clínic previ puguin detectar malalties genètiques hereditàries importants abans de l'embaràs i disminuir, així, el risc que els seus fills les pateixin. “L'objectiu d'aquestes proves és que aquelles persones que vulguin buscar un embaràs estiguin informades sobre la seva situació i de les opcions que tenen”, va subratllar Vassena. En el cas de la reproducció assistida, les parelles poden optar per proves embriològiques, diagnosi prenatal o recórrer a la donació de gàmetes.

Reconeguts experts van analitzar les implicacions del que significa la paternitat/maternitat en el context actual, en el qual els avanços genètics i biològics, així com els canvis socials estan modificant la manera en què s'afronta.

Durant la jornada, la directora mèdica del Grup Eugin, la Dra.Amelia Rodríguez-Aranda, va analitzar també el que suposa en termes reproductius que les dones cada vegada tinguin fills més tard. Va indicar que la falta d'informació sobre el que suposa augmentar l'edat de reproducció, juntament amb els condicionants socials actuals; el desconeixement dels professionals de la salut en aquesta matèria; i l'excés de confiança que generen els tractaments de reproducció assistida amb els propis ovòcits provoquen que les dones busquin l'embaràs cada vegada més tard.

No obstant això, va explicar, el resultat és que els embarassos naturals o assistits amb òvuls propis es veuen compromesos en edats reproductivament avançades i que un percentatge alt de dones ha de recórrer a la fecundació in vitro amb òvuls de donant.

El Dr. Tomáš Sobotka, del Vienna Institute of Demography, va analitzar en la seva intervenció els factors demogràfics que afecten actualment la natalitat i la fecunditat. Així mateix, es va referir al descens de la natalitat registrat en la dècada posterior a la crisi econòmica de 2008. En concret, durant la seva ponència es va mostrar convençut que la pandèmia de covid-19 causarà una crisi de natalitat.

En aquesta línia, la Dra. Rebecca Sear, de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, va tractar en la seva ponència la manera en què la disponibilitat de suport familiar influeix en la fertilitat de les dones i en com això varia depenent del lloc en el món en el qual ens trobem i entre classes socials.

La sessió del Dr. Marc Güell, de la UPF, va repassar la història de l'edició gènica, centrant-se en l'aparició de la tècnica CRISPR i la seva importància per a la biomedicina. Va explicar com funciona i els avanços que permet i com serà el seu futur des d'una perspectiva tècnica. La Dra. Giulia Cavaliere, de la Universitat de Lancaster, va abordar des del punt de vista de l'ètica, l'ús de l'edició genètica humana per al tractament de malalties mèdiques severes.

Per part seva, el Dr. Maarten Larmuseau, de la KU Leuven de Bèlgica, va explicar el seu estudi de la paternitat extramarital, i com les aproximacions genètiques permeten analitzar-la a nivell històric, i veure com afecten els factors evolutius, culturals i sociodemogràfics. Finalment, la Dra. Marilyn Crawshaw, de la Universitat de York, va tractar en la seva intervenció aspectes relacionats amb la identitat genètica en fills procedents de donants de gàmetes.

La Càtedra Eugin-UPF

Amb l'objectiu d'estrènyer llaços entre Eugin i la Universitat Pompeu Fabra, al desembre de 2019 va néixer la Càtedra Eugin-UPF de Reproducció Humana Assistida per a fomentar la recerca, la difusió dels coneixements i la recerca.

Les actuacions que durà a terme la Càtedra en termes de recerca inclouen la definició i desenvolupament de línies de recerca, l'impuls de tesis doctorals conjuntes i la cooperació en l'obtenció de projectes.

Quant a la transferència de coneixement, es duran a terme jornades d'exposició i divulgació, la industrialització de resultats de recerca en línies comercials, l'impuls de publicacions de recerca, i la transferència de coneixement entre les àrees de recerca i l'explotació industrial.

Finalment, entre les activitats de formació destaquen la creació de beques pre i post-doctorals, els premis a projectes de fi de carrera, treballs o altres concursos, els plans de pràctiques a empresa, la cooperació en el disseny i impartició d'assignatures, així com activitats de divulgació sobre reproducció destinades al públic en general.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: