Vés enrere Viure en un entorn rural afavoreix el benestar mental de les persones grans

Viure en un entorn rural afavoreix el benestar mental de les persones grans

Una recerca amb la participació d’Aïda Solé-Auró, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials, mostra una relació directa entre benestar mental i nivell de ruralitat. L’estudi, fet a partir d’una mostra extreta de l’Enquesta de Salut de Catalunya entre els anys 2015 i 2017, reforça la creença que les bones polítiques de benestar social són fonamentals.

24.04.2020

Imatge inicial

El benestar mental de les persones d’edat avançada és un terme que fa referència a com la gent gran percep la seva existència quotidiana, és a dir, si la seva perspectiva vital és positiva o negativa, cosa que, a la vegada, fa que la seva vida sigui agradable o desagradable.

El sentit positiu del benestar emocional permet que les persones visquin de manera plena i se sentin integrades a la societat; a més, les persones amb una bona salut mental tenen una capacitat més gran de recuperar-se de malalties, canvis o desgràcies sobrevingudes.

"Incentivar la gent gran a viure en entorns rurals podria donar lloc a un major benestar en les darreres etapes de la vida".

Una recerca feta per investigadores de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra se centra en un àmbit poc estudiat fins ara: l’associació entre les principals variables vinculades al benestar mental satisfactori de les persones grans i les característiques rurals o urbanes del medi de vida en el qual es desenvolupen.

El treball, publicat recentment a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, ha estat fet conjuntament per Manuela Alcañiz i Maria-Carme Riera-Prunera, investigadores del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, i Aïda Solé-Auró, investigadora del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

“L’autopercepció que tenen les persones grans que viuen en zones rurals pel que fa a les limitacions de la salut i l’envelliment, s’associa a un deteriorament del benestar mental més baix, mentre que la vida a les zones urbanes està relacionada amb un major risc de patir problemes emocionals atribuïbles a dificultats econòmiques o al baix nivell educatiu”, afirmen les autores, que sostenen que incentivar la gent gran a viure en entorns rurals podria donar lloc a un major benestar en les darreres etapes de la vida.

Una recerca qualitativa feta a partir de l’Enquesta de Salut de Catalunya

La recerca s’ha fet a partir de microdades transversals extretes de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) entre els anys 2015 i 2017, una enquesta oficial a tota la població resident a Catalunya, que es fa de manera ininterrompuda durant tot l’any. La mostra, representativa de la població global, va incloure 2.621 individus (1.219 homes i 1.402 dones) de 65 anys i més, que vivien en municipis classificats com a rurals, semi-rurals i urbans.

Tots ells van respondre personalment a un qüestionari, que proporciona una informació sobre la salut i els estils de vida dels individus en relació amb un ampli conjunt de factors sociodemogràfics. Els resultats es van mesurar mitjançant l’escala de benestar mental Short Warwick-Edimburg (SWEMWBS), que va permetre extreure indicadors de benestar mental.

“Les variables relacionades amb l’estat de salut, l’autonomia personal i el suport social semblen estar fortament associades al benestar mental”.

El treball ha buscat identificar factors que poden influir en el benestar mental de la gent gran a la zona d’estudi, valorar fins a quin punt el nivell de ruralitat del municipi d'origen està associat a valors significativament diferents dins de l'escala de benestar mental, i si la magnitud d'aquesta associació depèn d’aspectes sociodemogràfics, de la salut i de les característiques de l'estil de vida de l'individu.

Alguns dels factors de risc que les autores han identificat han estat els factors demogràfics, l’estat econòmic, la salut autopercebuda, la càrrega de salut física, les limitacions funcionals i la dependència, el suport social, la càrrega familiar, l’activitat física i les hores de son.“Les variables relacionades amb l’estat de salut, l’autonomia personal i el suport social semblen estar fortament associades al benestar mental”, afirmen les investigadores.

Els resultats finals mostren que un nivell més alt de ruralitat està associat a un millor nivell de benestar mental. Així, mentre que a les zones urbanes el 21,4% dels individus de la mostra va tenir puntuacions deficitàries, aquest percentatge va ser del 17,4% per a l’entorn semi-rural i del 12,9% per als residents en l’entorn rural.

Importància d’unes polítiques socials integrals

L’estudi afirma que les polítiques socials han de procurar abordar no només els problemes de salut, sinó el benestar en totes les seves facetes, també en l’àmbit mental, i tant en entorns urbans com rurals. Aquest propòsit s’emmarca en un dels principals reptes que té la societat actual, que és assegurar la qualitat de vida durant l’envelliment, una etapa en què es troba cada vegada una quantitat més gran de la població.

“Els nostres resultats reforcen la creença que les bones polítiques de benestar social són crucials. Els responsables polítics han de procurar planificar disposicions específiques de serveis per a diferents àrees geogràfiques que presentin patrons demogràfics diferents”, conclouen les autores.

Treball de referència: Alcañiz, M., Riera-Prunera M.C. i Solé-Auró, A. (abril del 2020). “'When I Retire, I'll Move Out of the City': Mental Well-being of the Elderly in Rural vs. Urban Settings”.International Journal of Environmental Research and Public Health. doi: 10.3390/ijerph17072442

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació