Vés enrere “Hem passat d’una democràcia de les idees a una democràcia de les creences”

“Hem passat d’una democràcia de les idees a una democràcia de les creences”

Rafael Rubio, director del grup de recerca sobre Participació, Noves Tecnologies i Democràcia de la Universitat Complutense de Madrid, ha impartit la conferència inicial de la XV Jornada Ernest Lluch, centrada en la relació entre Big Data i política.

20.02.2020

Imatge inicial

Big Data i política. El poder de l'algoritme” és el títol de la XV Jornada Ernest Lluch de Ciències Polítiques i Socials, organitzada per la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i la Fundació Ernest Lluch, que ha debatut sobre la influència de l’anàlisi de dades en el món de la decisió i el funcionament de la política.

La jornada, que ha tingut lloc el 20 de febrer, a les 11.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, ha estat oberta per David Sancho, director del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. Seguidament, Joan Majó, president de la Fundació Ernest Lluch, i Miquel Salvador, degà de la Facultat, han donat a conèixer el contingut de l’acte i han presentat el ponent de la conferència inicial.

"L’ús de les dades i l’automatització de procediments alteren el funcionament de les organitzacions i el comportament de la ciutadania".

“Aquesta jornada, a més de la seva funció habitual de debatre sobre temes d’actualitat política, avui ens donarà una visió prospectiva de futur, de com el Big Data permet articular processos polítics i socials”, ha afirmat David Sancho. Joan Majó, en la seva intervenció, ha parlat de dos aspectes que, a més del canvi climàtic, cal tenir en compte com a grans amenaces de futur: l’augment de les desigualtats al món i la potència dels elements relacionats amb la manipulació informativa dels cervells.

Miquel Salvador, de la seva banda, abans de donar pas al conferenciant, ha esmentat que “l’ús de les dades i l’automatització de procediments alteren el funcionament de les organitzacions i el comportament de la ciutadania, que sovint es deixa portar per elements que afecten la percepció de la realitat, amb les conseqüències que això comporta”.

Rafael Rubio Núñez ha començat la seva conferència amb una afirmació contundent: “Més enllà del potencial de la tecnologia, que és indubtable, la capacitat de la política d’explotar-lo està molt lluny dels temors que genera i molt per sota del que ens fan pensar”. I ha afegit: “A Espanya els partits polítics no tenen uns laboratoris de tecnologia prou desenvolupats per determinar els vots”.

El professor de la Universitat Complutense ha apuntat que a banda de la influència dels algoritmes durant les eleccions, actualment hi ha una campanya electoral permanent. Tot i això, més enllà d’aquesta realitat, “ens hauríem de centrar en els reptes i les oportunitats que els algoritmes generen en les administracions”. Ha apostat per la necessitat que aquests algoritmes siguin transparents, quan tenen una capacitat transformadora en la societat i poden ajudar a millorar les polítiques públiques.

Segons Rafael Rubio, l’impacte de les noves tecnologies no és tant sobre la política, sinó sobre la societat. En la mesura que les noves tecnologies transformen la societat de manera disruptiva, els polítics canvien la seva política per respondre a aquest impacte. En aquest sentit, ha citat diversos impactes que la tecnologia té en la societat, i indirectament, en la política: una inflació informativa; una falsa sensació de desintermediació, que no es correspon a la realitat; una hiperconnexió permanent; una acceleració en la velocitat dels temps (“abans els temps els marcaven els mèdia, ara la informació es transmet en streaming”).

Altres impactes són la imatge com a base de la informació; la simplificació absoluta dels missatges; la dictadura de l’emoció; la veritat a la carta; la fragmentació (“llegim el que volem llegir en el moment que volem, i sense necessitat de filtres”); la polarització, i finalment, la capacitat de la ficció per explicar i construir la realitat (“l’accident de Txernòbil ha passat a ser el que va dir la cadena HBO amb la seva sèrie”).

Rafael Rubio ha parlat sobre com la política utilitza la tecnologia per difondre els seus missatges, sense intermediaris, un procés per al qual encara necessita la publicitat política: “Hem passat d’utilitzar la publicitat per influir sobre els indecisos en campanya electoral a usar-la de manera persistent, com a element sostingut en el temps”, ha assegurat. Una altra vessant de l’aplicació de la tecnologia en la política, a banda de la informació, és, segons el ponent, la part organitzativa: la tecnologia ha influït en la voluntat d’afectar les organitzacions i la naturalesa dels partits polítics.

“Influir en el comportament electoral de les persones a través de la tecnologia passa a ser molt preocupant”.

La part final de la seva intervenció l’ha dedicat a parlar d’intel·ligència artificial, machine learning (que permet a les màquines generar continguts en brut de publicitat política, en un procés sense límits) i de neurotecnologia, un camp que s’està desenvolupant, i que actualment ja permet reproduir en imatges conceptes que estan dins el nostre cervell. “El Big Data i la intel·ligència artificial són els grans enemics de la intimitat de les persones, ja que ataquen els seus límits, les seves barreres. Influir en el comportament electoral de les persones a través de la tecnologia passa a ser molt preocupant”.

Taula rodona amb la participació de Berta Barbet i Inma Ranera

La segona part de la jornada ha constat d'una taula rodona, moderada per Néstor Tejero, CTO de Naveler, empresa dedicada al Big Data per a la intel·ligència política. La taula ha comptat amb la participació de Berta Barbet, politòloga; Inma Ranera, directora general de Christie & Co per a Espanya i Portugal, i Rafael Rubio, que s'ha afegit al debat.

El diàleg ha girat al voltant de com el Big Data i el management de dades, que tant han evolucionat en els últims temps, poden influir en el món de la decisió i en el funcionament de la política, amb especial èmfasi en el paper transcendental que juguen les xarxes socials i les noves tècniques informàtiques.

"La desinformació es basa bsovint un tema que sona bé, que toca una emoció de la gent, que pot tenir sentiments de frustració i ràbia". 

Alguns dels temes que han sorgit en el debat han estat els efectes de la lluita per al control de les dades dels ciutadans, que ha derivat en una guerra entre la Xina i els EUA; les desigualtats que es poden crear en l'accés a les noves tecnologies, o la importància d'una llei forta de protecció de dades dels ciutadans, que a Europa estan emparats per la llei 2016 (però que no existeix a la Xina i que Donald Trump està començant a desmantellar els EUA).

Berta Barbet ha incidit en els perills de la desinformació i la segmentació informativa: "La desinformació es basa sovint en un tema que sona bé, que toca una emoció de la gent, que pot tenir sentiments de frustració i de ràbia. Un cop reforçada aquesta emoció, és molt difícil de desactivar". En aquest sentit, ha apostat per la necessitat d'aprendre a pensar críticament, i a posar-se en la pell de l'experiència de les persones.

Inma Ranera, per la seva banda, ha parlat de controlar les nostres dades, i de ser conscients de a qui les cedim: "Cal educar millor, actuar de manera unitària amb temes transcendentals del nostre futur", ha emfatitzat. "L'administració ha d'ajudar al control de les dades. No vull renunciar a la llibertat de dir si dono o no dono les meves dades". Segons ella, cal distingir clarament entre política i governança global, que dóna resposta a reptes globals, i que "actualment no tenim".

En relació a la necessitat d'anar cap a una carta de drets informàtics de les persones, Rafael Rubio ha afirmat que "els drets digitals no haurien d'existir, ja que en realitat són drets fonamentals que tenen relació amb el món digital".

La intervenció de Miquel Salvador, que ha destacat el gran repte que suposa per a l'administració pública la governança de dades ("per fer un algoritme necessari disposar de bones dades") i tenir persones que estiguin preparades per fer-ho, ha posat el punt final a la jornada.

D'esquerra a dreta: Rafael Rubio, Berta Barbet, Inma Ranera i Néstor Tejero

Berta Barbet, llicenciada el Ciències Polítiques i de l'Administració per la UPF, és investigadora postdoctoral de el Departament de Polítiques i Dret Públic de la UAB. És doctora en Polítiques i Relacions Internacionals per la Universitat de Leicester i màster en Comportament Polític i Opinió Pública per la Universitat d'Essex (Gran Bretanya). Coeditora del bloc d'anàlisi política i social politikon.es, és experta en els condicionaments contextuals dels comportaments i les opinions polítiques.

Inma Ranera, que des de fa vint anys és la directora general de Christie & Co per a Espanya i Portugal, és llicenciada en Dret per la UNED i tècnica superior en Relacions Públiques i Comunicació per la Universitat de Barcelona. És membre de la Junta de + Demo, una organització política ciutadana, i de la plataforma Barcelona Global, formada per empresaris i líders de negocis de la capital catalana.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació