Vés enrere

El canvi climàtic provocarà canvis dràstics en els ecosistemes àrids

El canvi climàtic provocarà canvis dràstics en els ecosistemes àrids

Un estudi prediu que el canvi climàtic podria desencadenar l'abrupta desertització de molts territoris àrids. Publicada a Science, la recerca revela que l'increment de l'aridesa en els ecosistemes més secs podria alterar la seva capacitat per a albergar vida i limitar la provisió de serveis ecosistèmics fonamentals a més de 2.000 milions de persones residents en aquests entorns.

14.02.2020

Imatge inicial

Les zones àrides ocupen aproximadament el 41% de la superfície terrestre i alberguen a un terç de la població mundial. A aquests entorns, l'aridesa - l'equilibri entre la quantitat d'aigua procedent de pluja i la que es perd per evaporació - és crítica per a la conservació dels ecosistemes. En l'actualitat, arran del canvi climàtic, l'aridesa està augmentant a nivell global, desafiant el fràgil equilibri ecològic que sustenta gairebé la meitat de la superfície terrestre.

Ara, un estudi liderat per la Universitat d'Alacant (UA) i amb la participació de Ricard Solé, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-Universitat Pompeu Fabra), ha revelat que increments d'aridesa com els que s'esperen pel canvi climàtic podrien alterar de manera brusca i fins i tot posar en perill els ecosistemes en zones àrides del nostre planeta.

La desertificació succeeix en tres etapes

Tot i que fins ara es desconeixia si la desertització era un procés progressiu, la recerca de l'equip de la UA i l'IBE ha revelat que succeeix de manera abrupta en traspassar certes barreres d'aridificació. L'equip de recerca ha identificat tres llindars en la desertització, que desencadenarien canvis successius de manera abrupta.

"Quan l'aridificació és tènue, el paisatge queda limitat per la manca d'aigua. La vegetació varia i passa a estar dominada per espècies adaptades a la sequera com les gramínies i arbustos, com ja ocorre en moltes zones de la Península Ibèrica”, detalla Fernando T. Maestre, investigador de la UA i responsable de l'estudi.

Si l'aridificació és més acusada, la terra esdevé menys fèrtil, perd estructura i la seva vulnerabilitat a l'erosió és major. Així mateix, organismes que exerceixen funcions claus per a mantenir els nutrients del sòl es veuen profundament afectats i predomina la presència de patògens en detriment d'organismes més beneficiosos.

Finalment, quan l'aridificació és molt severa, té lloc una pèrdua brusca de diversitat i de cobertura vegetal. “Un cop travessem cert llindar, el dèficit d'aigua és tan gran que les plantes són incapaces de créixer. L'activitat biològica es redueix dràsticament i la vida passa a estar condicionada per finestres d'oportunitat que proporcionen els estranys episodis de pluja. Els ecosistemes s'han transformat en un desert”, afegeix Maestre.

El 20% de la superfície terrestre es veurà afectada al 2100

Segons les previsions climàtiques, al 2100 més del 20% de les terres emergides del planeta podrien creuar un o diversos dels llindars d'aridesa detectats en aquesta recerca. “La vida no desapareixerà, però les troballes suggereixen que aquests ecosistemes poden sofrir canvis bruscos que redueixin la seva capacitat per a prestar serveis a més de 2.000 milions de persones, com ara la fertilitat del sòl i la producció de biomassa”, assenyala Miguel Berdugo, investigador de la UA i autor principal de l'estudi.

Minimitzar les conseqüències negatives

Les troballes de l'estudi posen de manifest la importància d'actuar abans que el canvi climàtic continuï avançant i provoqui la desertificació de molts territoris àrids. “Tot i que no detindrem el canvi climàtic, crec que encara és possible minimitzar les seves conseqüències negatives en aquests entorns fonamentals per a aconseguir un desenvolupament sostenible”, indica Maestre. “Amb la informació aportada sobre com canvien les propietats de la vegetació i el sòl enfront de l'aridesa, i cartografiant les zones més sensibles, els nostres resultats poden utilitzar-se per a optimitzar les tasques de control i restauració, conservar la biodiversitat i evitar la desertificació d'aquests entorns”, afegeix.

En aquest sentit, Ricard Solé, investigador principal del grup de Sistemes Complexos de l'IBE, confia que “aquest estudi ajudi a desenvolupar escenaris potencials d'intervenció que podrien incloure l'ús de la biologia sintètica per a modificar ecosistemes en perill". Aquesta “terraformació d'ecosistemes és part de la col·laboració en curs entre l'IBE-UPF i la Universitat d'Alacant.

Article de referència: 

Berdugo, M., M. Delgado-Baquerizo, S. Soliveres, R. Hernández-Clemente, Y. Zhao, J. J. Gaitán, N. Gross, H. Saiz, V. Maire, A. Lehman, M. C. Rillig, R. V. Solé & F. T. Maestre. 2020. “Global ecosystem thresholds driven by aridity”. Science doi: 10.1126/science.aay5958.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Perfils dels protagonistes:

Perfiles de los protagonistas:

Profiles of the protagonists:

Ricard Solé

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit