Vés enrere El canvi climàtic va tenir un impacte significatiu en les comunitats de l’Amazònia abans de l'arribada dels europeus, segons un estudi

El canvi climàtic va tenir un impacte significatiu en les comunitats de l’Amazònia abans de l'arribada dels europeus, segons un estudi

Els grans canvis de temperatura i de precipitacions van provocar la desaparició de comunitats molt abans de 1492, van descobrir els investigadors del treball, publicat a Nature Ecology and Evolution i encapçalats per Jonas Gregorio de Souza, actualment vinculat a la UPF.

 

18.06.2019

Imatge inicial

El canvi climàtic va tenir un impacte significatiu en les persones que viuen a la selva amazònica abans de l'arribada dels europeus i la pèrdua de molts grups indígenes, segons mostra un estudi publicat a la revista Nature Ecology and Evolution.

Els grans canvis de temperatura i de precipitacions van provocar la desaparició de comunitats molt abans de 1492, van trobar els investigadors. Per contra, altres cultures van florir just abans de la colonització espanyola de les Amèriques.

El canvi climàtic va provocar la fi de les comunitats que cultivaven de manera intensiva i tenien una estructura forta de classe.

La nova anàlisi del que va ser el clima a l’Amazònia de l’any 700 al 1300 mostra que el canvi climàtic va provocar la fi de les comunitats que cultivaven de manera intensiva i tenien una estructura forta de classe. Els que van viure sense jerarquia política, van cultivar una gran varietat de cultius i van tenir més cura de cuidar la terra perquè continués sent fèrtil, van poder adaptar-se i van quedar menys afectats.

Durant aquest període, l'Amazònia va ser la llar de desenes de sofisticades comunitats que vivien en ciutats i pobles que estaven florint. El conflicte entre aquestes comunitats i la migració també va contribuir a la caiguda d'algunes d’elles.

Jonas Gregorio de Souza, que va dirigir la recerca a la Universitat d'Exeter (Regne Unit) i que ara està vinculat, com a investigador Marie Curie, a la UPF, on és membre del Grup de Recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d’Humanitats, afirma: "Algunes comunitats amazòniques estaven en declivi o havien canviat dràsticament abans del 1492. La nostra recerca mostra que el canvi climàtic va ser un dels factors responsables, però alguns grups van sobreviure perquè havien estat treballant a favor del seu entorn natural i no en contra. Els que cultivaven de manera intensiva i tenien més pressió per produir excedents de menjar a causa d’una forta estructura de classe van ser menys capaços de fer-hi front”.

Es creu que la població de comunitats indígenes va disminuir entre un 90 i un 95 per cent després que els europeus arribessin a l'Amazònia a causa d'epidèmies i violències. Abans d'això, fins a 10 milions de persones havien viscut a l'Amazònia, i aquesta pèrdua va modificar els paisatges i les geografies culturals de tota la regió.

Els experts van analitzar el clima de l'Amazònia antiga mitjançant l'anàlisi de restes de pol·len i carbó vegetal, sediments de llacs i estalagmites. Això els va permetre fer un seguiment de la quantitat de les precipitacions que hi havia a la regió d’un any a l’altre. També es van analitzar restes arqueològiques que mostraven cultius produïts per comunitats en el passat i les estructures en què vivien.

A l’Amazònia oriental, l’elit Marajoara va viure en grans monticles, que podrien haver estat la llar de prop de 2.000 persones. Aquestes organitzacions de comandament es van desintegrar després de l'any 1200. S'havia pensat que això era degut a l'arribada dels recol·lectors nòmades Aruã, però l'estudi suggereix que la disminució de les precipitacions també va tenir un paper important. Algunes comunitats van utilitzar els monticles per gestionar l’aigua, amb els rics monopolitzant els recursos. Això els va fer sensibles a sequeres prolongades.

Al mateix temps, la cultura de Santarém, establerta cap al 1100, estava florint. Van créixer una gran varietat de cultius: blat de moro, batata, carbassó, etc. i van treballar per enriquir el bosc. Això significava que les condicions climàtiques de més sequera tenien menys impacte.

Els experts han descobert que comunitats de l'Amazònia van construir canals per gestionar les inundacions estacionals. Al sud de l'Amazònia, la gent va fortificar les seves rases, places emmurallades, calçades i camins a mesura que el clima es tornava més volàtil.

El professor José Iriarte, de la Universitat d'Exeter, afirma: "Aquest estudi se suma a la creixent evidència que el mil·lenni que precedia la descoberta europea era un període de migracions de llarga distància, conflictes, desintegració de societats complexes i reorganització social a les terres baixes d’Amèrica del Sud. Mostra que el clima va tenir un impacte real".

La recerca, que forma part del projecte de Pre–Columbian Amazon-Scale Transformations, finançada pel Consell Europeu de Recerca, va ser portada a terme per acadèmics de la Universitat d'Exeter (encapçalats per Jonas Gregorio de Souza, actualment a la UPF), la Universitat Estatal de Pennsilvània, la Universitat de Baylor, la Universitat de Berna, la Universitat de São Paulo, l'Institut Geofísic del Perú, la Universitat de Northumbria, la Universitat Federal de Parà, el Centre Nacional d'Investigacions Científiques de França, la Universitat d'Utah, la Universitat de Reading i la Universitat d’Amsterdam.

Article de referència: Jonas Gregorio de Souza, Mark Robinson, S. Yoshi Maezumi, José Capriles, Julie A. Hoggarth, Umberto Lombardo, Valdir Felipe Novello, James Apaéstegui, Bronwen Whitney, Dunia Urrego, Daiana Travassos Alves, Stephen Rostain, Mitchell J. Power, Francis E. Mayle, Francisco William da Cruz Jr., Henry Hooghiemstra i José Iriarte (juny 2019). “Climate change and cultural resilience in late pre-Columbian Amazonia”. Nature Ecology and Evolution

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact