La Facultat d’Humanitats i l’Institut de Cultura (IUC) de la Universitat Pompeu Fabra han organitzat l’exposició “La Bauhaus, 100 anys”, amb motiu del cent aniversari del naixement d’aquesta escola, que va posar en marxa una pedagogia artística innovadora.

L'exposició s'emmarca en l’assignatura “Estètica i filosofia de la cultura” del grau en Humanitats de la UPF, i ha estat produïda pels seus estudiants.

Va ser l’any 1919 a Weimar (Turíngia, Alemanya) quan, sota la direcció de Walter Gropius, professors i estudiants es van embarcar en el projecte de l’escola Bauhaus.

Només va durar catorze anys, però va canviar per sempre la comprensió de l’arquitectura, el disseny del mobiliari, la decoració dels interiors i la planificació urbanística.

La mostra, l’única existent a Catalunya que es fa ressò d’aquest aniversari, es podrà visitar de l’1 d’abril al 31 de maig del 2019 a la Biblioteca /CRAI de la Ciutadella, de dilluns a divendres (de 8.00 a 01 hores), i dissabtes i diumenges, de 10.00 a 21.00 hores, amb entrada lliure.

“La Bauhaus, 100 anys”, feta en el marc de l’assignatura “Estètica i filosofia de la cultura” del grau en Humanitats de la UPF, ha estat produïda pels seus estudiants, de tercer i quart curs, sota la coordinació de les professores Tamara Djermanovic i Lina Gorbaneva.

Compta amb la col·laboració de la Fundació Mies van der Rohe, que ha deixat en préstec una rèplica dels Escacs de la Bauhaus.

Una mostra organitzada en set blocs temàtics

  A través de vitrines i cartells gràfics i textuals, l’exposició es presenta mitjançant els set blocs temàtics següents: Etapes de la Bauhaus; La filosofia artística de la Bauhaus; La pedagogia de la Bauhaus; Les dones a la Bauhaus; La Bauhaus i el teatre; Les festes de la Bauhaus, i finalment, Bauhaus després de la Bauhaus.

La mostra s’ha inaugurat per partida doble: una primera inauguració va tenir lloc el passat 14 de març, coincidint amb el darrer dia de classe de l’assignatura. Durant l’acte, que va comptar amb la presència de Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats, i de les coordinadores de la mostra, els estudiants van explicar com s’havien repartit les diferents tasques de producció.

Una segona inauguració va tenir lloc l'1 d’abril, el primer dia d’obertura oficial de la mostra, en què hi van ser presents diversos professors de la Universitat, entre els quals Rafael Argullol i Tomas Macsotay (Departament d’Humanitats) i Jordi Pérez (Departament de Ciències Experimentals i de la Salut), a més d’altres membres de la comunitat universitària.

L’art com a motor de canvi i d’emancipació

La fundació de la Bauhaus va tenir lloc en el context de les avantguardes artístiques, que creien que l’art podia canviar la vida de la ciutadania i que, per tant, els artistes tenien un rol crucial en l’emancipació de la humanitat.

Els seus reptes fonamentals eren unir la creativitat i funcionalitat, l’art i l’artesania, l’art i la indústria, utilitzar el talent per produir objectes d’us quotidià, i tenir fe en les màquines i en la tècnica. Les figures destacades que hi van fer classes, com Kandinsky, Paul Klee o László Moholy Naghy, representaven la seva orientació internacional i transversal.

La Bauhaus, sempre subjecta a la pressió política, va ser percebuda com a excessivament liberal, i va ser forçada a moure’s, l’any 1925, de Weimar a Dessau, la pròspera ciutat de la indústria. El trasllat va ser estabilitzador, però tot i això, hi va haver moltes divisions internes entre aquells que estaven a favor de la producció en sèrie i la industrialització i els que apostaven més per la producció artística i artesanal.

L’hegemonia de l’arquitectura i el caràcter científic dels ensenyaments, en una etapa conduïda per Hennes Meyer des del 1928, i a partir del 1930 per Mies van der Rohe, van portar a la pèrdua del caràcter original de l’escola, i va provocar que els artistes anessin abandonant-la progressivament.

Tot i l’última temptativa per sobreviure, amb el seu trasllat a Berlín el 1933, aquest mateix any va haver de tancar, després d’un registre de la policia nazi i de diverses detencions i interrogatoris.